Avui m’han passat per Telegram un enllaç a un tuit de Russia Today i quan l’he volgut visualitzar ja no estava disponible. Twitter, després d’altres plataformes com Youtube o Meta, ha fet efectiva l’ordre de la Comissió Europea de prohibir l’emissió de continguts d’aquest mitjà rus i de l’agència del mateix país Sputnik per emetre, en paraules de la presidenta de l’executiu europeu, “desinformació tòxica i nociva” i ser la “maquinària mediàtica del Kremlin a Europa”.
Tot i que l’avís de Twitter per justificar-ho diu que el compte “ha estat retirat” als països de la UE “com a resposta a una demanda legal”, aquesta mesura no en té gaire, de legal, perquè va en contra de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, a més de ser un atac directe a l’esperit de les democràcies liberals en general. Per això les tèbies reaccions que ha tingut, fins i tot dels liberals, són realment alarmants.
Qualificar els mitjans de l’aparell de Vladimir Putin de “propaganda” no justifica que un poder executiu exerceixi la censura prèvia de forma tan desacomplexada i sense cap control parlamentari (bàsicament perquè l’executiu europeu no té mecanismes per poder ser controlat, funciona com una estructura papal). Fins i tot en el cas que el que el filòsof John Rawls denominaria en aquest context “la supervivència social” requerís interferir en la llibertat de premsa, això ho haurien de fer els jutges. I ho hauria de fer de forma proporcional, amb una doctrina (concebuda pel filòsof Robert Alexy a la seva Teoria dels Drets Fonamentals) que fins ara als tribunals europeus seriosos (no els espanyols, evidentment) seguien: excepcionalitat, necessitat, idoneïtat i ponderació.
En aquest cas, no és difícil concloure que ni serà excepcional (és més, aquest tipus de mesures sempre suposen un precedent molt perillós), ni és necessària (perquè hi ha altres opcions), ni és idònia (perquè saben que censurar aquests mitjans no acaba amb la ideologia que difonen, imaginant que aquest objectiu fos legítim, només fa veure que no hi és), ni és ponderada (perquè no apunta quirúrgicament a un contingut en qüestió que es consideri tòxic i nociu, en paraules de Von der Leyen, sinó a tot un mitjà).
És a dir, que en un moment en què torna a ser sobre la taula què pot oferir la UE al món (que només pot ser una democràcia de més qualitat, respectant els seus propis tractats, perquè -i ho estem veient aquests dies- ni té un exèrcit per apuntalar el seu poder ni una economia imbatible), decideix renunciar al que la pot fer diferent i combatre un govern antidemocràtic amb mesures antidemocràtiques. De fet, la forma d’expressar-se de la presidenta de la Comissió podria ben bé bescanviar-se per la del president rus fent referència als mitjans occidentals.
I resulta especialment preocupant que una mesura amb uns efectes que poden ser tan devastadors per al projecte europeu (si és que n’hi ha algun) formi part d’una operació de maquillatge com ho és l’aprovació de les sancions econòmiques i la venda d’armes als ucraïnesos quan tot apunta que els russos no tindran cap obstacle per assolir els seus objectius militars (i quan tenim el precedent de Síria que ens recorda que les armes, en un lloc que no controles, sempre acaben en mans de qui menys et convé). Una operació que només pretén ocultar les seves responsabilitats i les seves febleses: que Ucraïna no podia formar part de l’OTAN perquè enviar tropes contra Putin a les portes de les fronteres europees era massa arriscat i l’han deixada a disposició de l’exèrcit rus podent intentar cedir-los només el Donbass.
I mentrestant podrem continuar consumint els continguts de canals afins a règims per sota de Rússia en l’Índex de Qualitat Democràtica, com ara la Xina (amb CCTV), Qatar (amb Al Jazeera), Veneçuela (amb VTV), i tants d’altres. I anirem donant lliçons mentre la precarietat, l’autocensura i el control editorial formen part del dia a dia dels periodistes a casa nostra, concentrats en els mateixos grups empresarials que els fan servir per controlar l’opinió pública. I mentre, per cert, webs com empaperem.cat, que difonien publicitat a favor del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, encara avui estan intervingudes per la Guàrdia Civil espanyola.
