La política no és per a dones?

Sis alcaldes confessen que pleguen, han plegat o s’han plantejat de plegar pel que implica “la cara més fosca de la política municipal”: assetjament, insults, amenaces, escarni, sobre ells i les seves famílies, indefensió i ansietat. Ho explicava Xavi Tedó a l’Ara, en un article de fa uns dies al voltant de les eleccions municipals. De sis alcaldes i exalcaldes que en parlen, quatre són dones. Ben segur que no en podem extreure percentatges absoluts, perquè podria ser per la tria del periodista, o que elles no tenen tants miraments a explicar-ho i fer-ho públic.

L’alcalde d’Arenys de Munt hi opina que molts polítics no s’atreveixen a dir-ho, o que reben com ell el consell de no explicar-ho perquè és senyal de feblesa, la qual cosa ja és significativa. De les quatre dones, conec personalment la Blanca Arbell , alcaldessa de Canet de Mar, i l’Annabel Moreno, alcaldessa d’Arenys de Mar, i són persones potents i valuoses.

Com van dir dues primeres ministres en anunciar que plegaven, Jacinda Ardern i Nicola Sturgeon, són persones, éssers humans, abans que polítiques. Jacinda Ardern, a principis de gener, va anunciar que no continuaria al capdavant del govern de Nova Zelanda perquè estava “cremada”, perquè no tenia l’energia suficient per continuar i va dir: “Soc humana, els polítics som humans. Donem tot el que podem tant de temps com podem.” Sturgeon, política experimentada, en la roda de premsa en què anunciava que plegaria de primera ministra d’Escòcia va asseverar que fer política en l’actualitat ha estat molt més “intens” i “brutal” que fa uns anys.  

“Tant de temps com pots donant-ho tot”, en els darrers temps de manera més “intensa i brutal”. La política no és per a dones? La política, si no la canviem entre totes i tots, no és per a persones que no estan disposades a renunciar al respecte i la civilitat en democràcia, a normalitzar l’insult gratuït i passat de voltes, a tornar-se unes cíniques o a pagar-ne un preu alt. O per a persones que volen mantenir un cert equilibri entre la vida personal, familiar, laboral i política.