El trident de poder socialista de l’eix Moncloa-Generalitat-Ajuntament de Barcelona ha posat la policia i el sistema penal al centre de la vida pública aquesta setmana amb diverses decisions, actes i gestos, algun dels quals frega el ridícul. El dia de Sant Jordi, diada cívica (i nacional) per excel·lència, van aconseguir convertir els cossos de seguretat en notícia, amb estridència, en saber-se que el govern català prepara un pla pilot per introduir agents dels Mossos d’Esquadra de paisà als instituts, una idea que si fos de Trump blasmarien sense dubtar-ho –i farien bé– i que ha encès fins i tot sindicats de docents signants del pacte laboral amb el Govern que les altres organitzacions del sector, inclosa la majoritària USTEC, rebutgen per insuficient.
Simultàniament, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, es convertia en candidat a protagonista d’un gag televisiu fent-se una foto a l’estand que havia muntat la policia espanyola a la rambla Catalunya de Barcelona, entre les parades de llibres. Per respondre a les crítiques que va provocar aquesta presència inèdita en la festa del dia del llibre, no se li va acudir res més que dir que “la policia també és cultura i sense cultura no hi hauria llibertat”, en una desconcertant versió del lema que sempre ha exhibit el seu partit, segons el qual “sense seguretat no hi ha llibertat”.
L’endemà, en un acte al Palau de la Generalitat –amb el president, Salvador Illa, del ministre de Justícia, Félix Bolaños, i dels consellers d’Interior i de Justícia, Núria Parlon i Ramon Espadaler, i el tinent d’alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle–, es van exhibir les xifres actualitzades de delictes denunciats i de sentències dictades. Una comunicació de dades que normalment es resol amb una roda de premsa es va convertir en una cerimònia solemne calculada al mil·límetre per subratllar les dades més favorables i posar l’èmfasi en l’increment de sentències ara que hi ha uns quants jutges més. “La multireincidència no surt a compte ni a Catalunya ni a la resta d’Espanya”, va remarcar Illa.
L’operació es va rematar aquest dissabte, amb l’anunci de Bolaños que aniran a buscar estudiants de dret a les universitats catalanes per convèncer-los que es presentin a les oposicions per a jutges, fiscals, lletrats de l’administració de justícia –el que abans se’n deia secretari judicial– i advocats de l’Estat. Al ministre, li sembla rellevant que el percentatge d’opositors catalans a aquestes places funcionarials al cor de l’Estat sigui més baix del que correspondria al percentatge de població. No consta que es pregunti per què passa això –històricament–, només se sap que ho vol canviar a cop de talonari, amb les beques SERÉ, acrònim de Sistema d’Estudis i Rendiment per a l’Excel·lència, un programa només per a l’àmbit jurídic. Una jugada mestra per presumir del reforç del sistema penal i, alhora, arrossegar uns quants catalans a un univers amb un imaginari col·lectiu extraordinàriament espanyolitzat i espanyolitzador.
Tot aquest desplegament és un senyal: els socialistes es preparen per a les eleccions municipals de l’any que ve i volen controlar el debat sobre la seguretat. Cosa que no implica que obrin una reflexió a fons sobre què significa la seguretat en ple segle XXI, sinó que, tenint el poder en totes les institucions que actuen a Catalunya, no pensen permetre que algú altre es faci seva aquesta parcel·la. I faran servir tots els ressorts institucionals de què disposen per a la seva campanya, encara que sigui a costa, fins i tot, de capgirar la lògica que hauria de regir als centres educatius, que no és precisament la policial. De fet, si hi ha polèmica, encara millor. A mà dura no els guanyarà ningú.
