La justícia espanyola, que és l’única que impera a la nostra ocupada pàtria, ha decidit paralitzar els plans del Govern de tirar a terra el monument franquista de Tortosa, que amb àguila voladora i tot, des del 1966 okupa monstruosament el riu per commemorar els guanyadors de la batalla de l’Ebre i fer honor al règim i al cabdill. Aquest cap de setmana hi ha una manifestació a Tortosa per reclamar que vagi fora ja d’una vegada. De lluny, realment sembla Mórdor.
Aquí perquè ja no ens sorprèn res, però si anéssim a explicar a un alemany que un jutge ha aturat l’enderroc d’un monument que apologitza el feixisme, potser ni s’ho creuria. Tampoc entendria com una regidora socialista de Tortosa pot formar part del col·lectiu que està lluitant per conservar el monument. Un grup que, de moment, ha aconseguit que un jutge aturi el Govern de Catalunya, tot i que això ja sabem que és bufar i fer ampolles.
A l’alemany imaginari li diria que willkommen a la farsa de la Transició espanyola, at its best, i que la judicatura actual és una continuació dinàstica de la franquista perquè mai va existir cap ruptura estricta entre l’Espanya de Franco i l’Espanya sense Franco. Com que no volien, només ho van fer veure, i encara ho fan. La Transició espanyola és com el procés català però sense estar-se de res. I així estem, 45 anys després, en un estat que segueix tan obsessionat en mantenir la seva unitat artificial que s’aferra a uns trossos de ferro que simbolitzen, encara, la seva missió actual. Dit d’una altra manera, si l’estat espanyol estigués preparat per trencar definitivament amb el franquisme, també ho hauria estat per acceptar el referèndum del Primer d’Octubre. Així mateix, si el govern català estigués preparat per enderrocar el monument de Tortosa malgrat l’ordre de torn d’Espanya, també hauria estat preparat per fer efectiva la independència.
