L’any passat vam ajudar a aprovar les ordenances fiscals de l’Ajuntament de Barcelona. Ho vam fer per responsabilitat, i perquè vam pensar que podíem beneficiar la ciutat. En concret, la mesura més important que vam acordar, més enllà d’uns impostos poc modificats, va ser la quasi gratuïtat del transport per als joves menors de 16 anys, el que vam convenir en anomenar la T16. Ens va semblar que cobrir el transport dels joves en edat d’escolarització era un objectiu prou important i raonable com per col·laborar en la modificació de taxes i impostos.
Aquest any, mal que ens pesi, comprovem que s’ha incomplert aquell compromís, que havia d’entrar en vigor l’any 2016. I és evident que, recorrent al clàssic Pacta sunt Servanda (cal complir els pactes) ja no podem revalidar el nostre suport. No per nosaltres, per ERC, sinó per tota la gent que havia desitjat i esperat aquesta mesura i ara se sent decebuda. Nosaltres estem obligats a persistir i afirmar que, un cop es compleixi el pacte, podrem obrir la porta a noves negociacions. Entre tant, per respecte als ciutadans, és evident que no ens podem embarcar en noves converses com si res no hagués passat. El govern de Barcelona ens insisteix que no passem ànsia, que a principi de 2017 la T16 s’implantarà. Doncs tant de bo sigui així; quan sigui una realitat, ens felicitarem tots i aleshores podrem tornar a parlar per veure si ens posem d’acord o no.
Més enllà d’aquest incompliment greu, i que impedeix plantejar qualsevol negociació, diguem també que hi ha aspectes de les ordenances fiscals proposades que són del tot millorables. Per exemple, hi trobem idees interessants en la fiscalitat verda, com ara apujar els aparcaments i altres gravàmens als vehicles contaminants i no apujar-los als vehicles ecològics. La mesura no va mal encaminada, però un govern d’esquerres clarament hauria de tenir més ambició en aquest aspecte. Els vehicles elèctrics o nets, amb el que costen d’adquirir i de mantenir, haurien de tenir un tracte encara més avantatjós.
També quatre mots sobre les pujades d’impostos previstes en aquest pla fiscal del govern BeC / PSC per al 2017. Veiem que es proposa un increment parcial dels topalls de l’IBI, que si bé és reduït i afecta les propietats més valuoses, també apuntem que cal tenir present que precisament l’any que ve s’ha de dur a terme una revisió cadastral. Aquesta revisió pot ser que alteri molt significativament els impostos que es paguen per immobles, i per tant no té gaire sentit posar-se ara a tocar l’IBI. Sens dubte és més raonable afrontar-ho tot plegat l’any vinent.
A part, els increments d’IBI o d’altres impostos haurien de servir per reduir desigualtats socials i oferir millors serveis, però ens temem que l’Ajuntament no va en aquesta direcció. De fet, podem dir que els increments dels darrers anys han servit únicament per engruixir el considerable superàvit de l’administració, que no té res a veure amb la de la Generalitat i que gaudeix d’una solvència notable. L’any passat l’excedent va rondar els 100M€, i aquest any fins i tot podria ser superior. Davant d’aquests superàvits enormes, val a dir que la llei espanyola dissenyada per Montoro dificulta molt incrementar la despesa, per exemple, en la contractació de personal (el factor bàsic a l’hora de fer inversió social). Però també val a dir que, mentre no trobem la manera d’eixugar superàvit, una pujada d’impostos s’hauria d’afrontar amb extrema cautela, i assegurant sempre que garanteixin una major igualtat social.
Aquesta és la filosofia d’ERC pel que fa als impostos. Estem a favor d’una fiscalitat progressiva, sempre que els serveis de la societat del benestar també siguin progressius, és a dir que els impostos serveixin per què aquell que més ho necessita pugui accedir a més prestacions. Si en lloc de posar l’accent en els impostos posem l’accent en els serveis resultants i en la despesa, segur que podrem encarar millor qualsevol política fiscal.
