No és l’estelada, el que més odien. L’estelada els repugna, sí; és el símbol que els recorda la seva impotència per sotmetre el poble català. Però allò que veritablement odien és tot un país, és Catalunya. La catalanofòbia és un tret identitari espanyol ancestral. La història n’és testimoni, i Francesc Ferrer i Gironès ho va recollir esplèndidament al seu llibre Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història (Edicions 62, 2000). Molt més a prop, el 2016, a El Mundo TV, Arturo Pérez-Reverte i Joaquín Sabina, deien sense embuts que Espanya, al segle XVIII, va desaprofitar l’ocasió de fer un genocidi per acabar amb el “conflicto catalán”. Opinaven que si ens haguessin guillotinat a tots, avui, de la nació catalana, no se’n cantaria gall ni gallina, i es lamentaven que “ahora ya no tiene solución”.
El 23 d’agost passat, minuts abans del partit entre l’Elx i el Barça, la policia espanyola va desfermar la seva violència històrica contra Catalunya requisant les estelades que duien els seguidors catalans. Deien que les requisaven perquè, tot i ser una bandera perfectament legal, l’estelada “fomenta l’odi”. I és que per al totalitari, per al feixista, l’odi el fomenta tot allò que el qüestiona. En el fons, tota aquesta ràbia, tota aquesta violència espanyola contra Catalunya, amaga un profund complex d’inferioritat que mai no se’l trauran de sobre. El disfressen tant com poden, però sempre sura perquè és superior a ells. La impotència dels espanyols per assimilar-nos els genera, lògicament, molta frustració, i la frustració genera ràbia, i la ràbia, violència. Una violència que al segle XVIII es podia exercir lliurement tot fent rodar caps, però que avui, al segle XXI, necessita un pretext per expressar-se. I el pretext, en aquest cas, és l’estelada. El Primer d’Octubre, el pretext va ser el referèndum. Si no votes el que ells volen que votis o no portes la bandera que ells volen que portis, fomentes l’odi.
Va fer molt bé, el Barça, de suspendre l’homenatge als seus jugadors guanyadors del Mundial, i de substituir-lo per una exaltació de l’estelada. El públic, a més, va respondre meravellosament. Però vull afegir que aquell homenatge, si s’hagués fet, hauria estat una aberració en si mateix. Hauria tingut sentit si el Mundial l’hagués guanyat la selecció catalana, però aquells jugadors havien donat el triomf a La Roja, precisament la selecció que impedeix la participació de Catalunya en competicions internacionals. Per tant, com deia l’ANC, “cap homenatge a la selecció dels opressors”. No podem picar l’ham espanyol, que precisament se serveix dels jugadors catalans per fer-nos creure que La Roja és la selecció catalana. Una mica de dignitat, si us plau!
Les imatges que mostren la fúria amb què la policia espanyola apallissa un noi menor d’edat a la porta de l’estadi de l’Elx, així com el cop de colze que rep a la cara quan el tenen immobilitzat i bocaterrós, són un diàfan testimoni gràfic de l’odi que porta aquesta gent al cos. Es diria que la catalanofòbia dóna sentit a la seva vida i els agermana. En tenim una prova en la resposta que ha donat el Sindicat Unificat de Policia (SUP). En comptes de demanar disculpes –per bé que no hi ha res que disculpi la violència gratuïta–, han optat per allò tan espanyol de fer el pinxo i recórrer a la falsedat per criminalitzar la víctima. Amants de les armes com són, i sota el lema la millor defensa és un bon atac, converteixen la víctima en agressor i afirmen que el noi hauria “incitat a l’odi” emprant l’estelada “de manera hostil” i “donant puntades de peu” en la detenció, cosa que les imatges desmenteixen, ja que l’agafen entre una colla de policies i el fan anar com un ninot fins que el tiren a terra. Fins i tot ho justifiquen dient que la gent els insultava i escopia quan els requisaven l’estelada. I doncs què havien de fer, davant d’aquella exhibició de feixisme i d’odi a Catalunya per part d’una policia rabiosa que els requisava una bandera que tenien tot el dret de portar? Però, bé, no es pot demanar nivell intel·lectual a algú que ha decidit guanyar-se la vida apallissant covardament gent indefensa.
El veritable delicte d’odi és la policia espanyola en si mateixa. I no només per l’actuació d’Elx. Una policia que agredeix la gent que pacíficament fa cua a la porta dels col·legis electorals o que assisteix cívicament amb el seu estendard a un partit de futbol, no és una policia, és un enemic de la societat. Quatre dies després, el 28 d’agost, el ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, referint-se als atacs contra els immigrants de Ceuta, deia això: “Faig una crida perquè s’acabi tota mena de violència”. Molt ben dit. Però, per què no comença per casa seva, ministre? Per què no comença per acabar amb la violència de la seva policia contra Catalunya? Vostè és un nacionalista espanyol, ja ho sabem. Però pel seu càrrec hauria de dissimular una mica, oi? Un ministre d’Interior que dóna suport al delicte d’odi comès per la seva policia –qui calla, consent– quan aquesta, saltant-se la legalitat, requisa un símbol polític del tot legítim i viola la integritat física de les persones que l’enarboren, no només és part del delicte. N’és el responsable màxim.
Per què deu ser que ni Pedro Sánchez, ni el PSOE, ni el Ministerio de Inclusión, ni l’Observatori Espanyol del Racisme reconeixen la catalanofòbia com a delicte d’odi? Reconeixen el racisme, l’antisemitisme, l’homofòbia, la islamofòbia… però no pas la catalanofòbia. En aquest sentit, és prou sabut que s’han aturat partits de futbol –cosa que està molt bé– per insults racistes a Iñaki Williams, a Nico Williams, a Omar El Hilali, a Marcos Acuña, o a Maroan Sannadi. Però mai no s’ha aturat un partit pels crits sistemàtics de “Puta Catalunya” que se senten als estadis espanyols on juga el Barça. Són uns crits que les televisions espanyoles sempre amaguen. Exactament, igual que la manipuladora retransmissió que DAZN, en connivència amb La Liga, va fer del partit Barça-Atlètic de Bilbao, amagant que el Camp Nou era ple d’estelades. Aquella retransmissió no va ser periodisme, el periodisme ha de ser veraç i ha de mostrar el que passa. El periodisme que amaga la realitat i que fa exercicis malabars per tal que la càmera només capti les imatges que complauen la ideologia del poder i dels organismes oficials, no és periodisme, és falsedat, és engany, és ocultació.
Amagar les imatges del Camp Nou ple d’estelades va ser la manera com DAZN i La Liga es van posicionar en contra de la legalitat i al costat de l’agressor; és a dir, de la policia espanyola i de la violència que va desfermar per pur odi ètnic contra els seguidors catalans. I per què, aquest posicionament? Per què, aquest zel televisiu per amagar la realitat de Catalunya i les agressions que es cometen contra els catalans pel sol fet de ser catalans? Doncs perquè la catalanofòbia és una institució a Espanya, i conceptuar-la com un delicte equivaldria a renegar d’un tret identitari nacional. Si Espanya té una Fiesta Nacional, per què no ha de tenir una Fobia Nacional? Significa això que tots els espanyols són catalanofòbics? No, és clar que no. Tampoc tots els espanyols són amants de les curses de braus. Però no per això les curses de braus deixen de ser la Fiesta Nacional i la catalanofòbia deixa de ser la Fobia Nacional. No, no odien l’estelada. L’estelada és el pretext. Odien Catalunya.
