És curiós que les estrelles dels pressupostos pactats entre el PSC i ERC –ah, i els Comuns– siguin el tren orbital i les cadires del Consorci de la Zona Franca. Evidentment que no són els únics acords, però són els que els dirigents republicans han emfatitzat. És sorprenent, per a un manresà, un tortosí o un trempolí, que les dues grans propostes pressupostàries del junquerisme siguin per enfortir l’àrea metropolitana de Barcelona en detriment de la resta del país. La divisió del país que és el somni humit dels socialistes, ara compartit amb els hereus del partit de Macià i Companys. Barcelunya té un nou soci, després que el PSC ja enredés els Comuns, que s’han acostumat a viure com un partit metropolità.
De fet, és la tesi que els catalans que viuen més enllà de Vilanova o de Mataró som una mena de pobletans que prou farem amb el Pla de Pobles i el Pla de Barris. Un sistema pervers que permet homogeneïtzar les ciutats mitjanes catalanes per tal que perdin identitat i idiosincràsia. Plans que dissenyen el país com un gran suburbi planificat de Granollers. De tota manera, admeto que enraonar sobre el tren orbital és gastar pólvora en salves. És profecia que no es farà ni en pintura per molt que s’esgargamellin els mariachis habituals dels banquets de la informació pública.
Qualsevol mesura o inversió prevista en els comptes, que ben segur que n’hi ha, queda tapada per aquesta maniobra absurda de propaganda. A més, deu ser poc efectiva amb el soroll de docents, metges, pagesos, autònoms i obrers per la degradació de les condicions de feina i per l’empobriment general dels seus ingressos. L’engany del tren orbital és una bona síntesi del poder professional que exerceixen els socialistes, que aixequen la camisa a qui sembla que necessiti que li aixequin. Els socialistes, quan volen, són uns professionals de mantenir-se en el poder.
La prova del nou és que ERC, amb el seu líder al capdavant, van demanar fa dues setmanes el cap del director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, pels escàndols de la seva gestió i no se n’han sortit. Oriol Junqueras s’ho ha hagut de menjar amb patates. ¿Qui s’empassa que faran un tren orbital l’any 2040 si no han estat capaços de fer plegar l’home que menteix al Parlament per incriminar independentistes o envia policies maldestres a espiar docents? Són faves comptades. I el que és més inquietant, fa riure.
