Qualsevol ens o eina que es vulgui proposar com a alternativa a l’espai polític electoral actual i disputar-ne l’hegemonia, independentment de la seva naturalesa constituent, representa un projecte molt ambiciós, conseqüència d’una necessitat imperiosament cabdal per al món independentista. Aquest projecte s’ha de pensar, viure i respirar, nascut per culminar la independència de Catalunya.
Una alternativa, per tenir recorregut, ha de transcórrer al marge dels partits polítics institucionalitzats actuals i d’accentuat perfil processista i autonomista i ha de tenir plantejaments diferents, agosarats i rupturistes, que siguin fruit d’estratègies molt estudiades i desllorigades de tàctiques fallides. Cal defugir el debat ideològic que no sigui estrictament el d’entomar l’assoliment de la independència, preservar la llengua i cultura del país i denunciar la corrupció sistèmica partidista dels òrgans de Govern i administració catalana.
Per donar viabilitat al propòsit d’aquesta alternativa, dins el conjunt de les seves línies d’actuació i la rellevància que poden tenir en el context polític actual, cal que en destaqui tres per les seves connotacions de fonament i de base.
Primera, cal tornar a empoderar al poble!
Una alternativa que tingui interioritzat que el poder neix del poble i per al poble. Un poble al qual no li pots segrestar el vot, manipular la voluntat, malbaratar la mobilització, ni instrumentalitzar el seu activisme, ans al contrari, has de posar totes les capacitats, aptituds i coneixements al servei dels seus anhels de llibertat. El subjecte polític sobirà que representa el poble de Catalunya és el dipositari real del poder, no altre. Per això, aquesta alternativa sempre en serà deutora!
“Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”.
Segona, cal crear les condicions necessàries per poder fer efectiva la independència de manera irreversible!
Una alternativa que sàpiga fer valdre el principi d’efectivitat, tenint dissenyats i articulats els eixos vertebradors i les línies estratègiques necessàries i adients d’una estructura, que faci aquest principi d’efectivitat irreversible.
“Que la prudència no ens faci traïdors”.
Tercera, cal generar una candidatura amb capacitat guanyadora a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, que dugui a terme el mandat popular i democràtic que ens vam donar el Primer d’Octubre del 2017 i que proclami la independència de Catalunya.
És imperatiu que aquesta alternativa, plantegi, proposi i defensi una candidatura lliure de motxilles, que compti amb els millors perfils humans, i que aglutini dones i homes amb prou preparació i la valentia necessària per assolir la independència.
“Prefereixo una perillosa llibertat per damunt d’una pacífica esclavitud”.
En conseqüència, sent coherent, aquesta alternativa ha de fer efectiva una crida i convidar a sumar-se al projecte les voluntats favorables a la sobirania de Catalunya, a totes les voluntats que s’han significat com a actors de reivindicació, denuncia i protesta en contra dels que, amb els seus actes espuris i accions deslleials, incompleixen els mandats democràtics i impossibiliten l’alliberament nacional de Catalunya; i a totes les persones, grups, col·lectius, plataformes, entitats i nous partits polítics que comparteixin aquestes tres línies d’actuació.
Ha de considerar que ara és moment d’aglutinar, agrupar i organitzar al seu entorn, la resposta de la causa noble dels catalans, la resposta als moments convulsos i d’involució política i institucional que vivim, una resposta que ha de tenir el seu recorregut al marge dels partits polítics actuals que han demostrat i han evidenciat que són la baula més feble del procés d’independència. Urgeix prendre mesures, si esperem a fer-ho més endavant serà massa tard.
Ha de consolidar les bases d’un foc nou, un foc nou que redreci el futur del país i ens retorni la nostra dignitat com a poble. Una alternativa que defineixi acuradament el seu esperit i conviccions. Unes conviccions profundes, que la determinen en el què i la refermen en el com; “La llibertat consisteix a poder fer allò que s’ha de fer”. Si això no és possible, no és llibertat, aleshores toca ruptura, i no es pot visualitzar major ruptura, que fer prevaldre la implementació del mandat democràtic i popular del Primer d’octubre del 2017, que enmig de sang, suor i llàgrimes ens vam donar els ciutadans de Catalunya. Dit això, i atès el propòsit d’un projecte tan ambiciós com el que s’exposa, aquesta alternativa s’ha de pensar i saber, ineluctablement, un actor polític octubrista i unilateralista.
S’ha de pensar i saber una organització civil i popular situada al cor mateix de la transversalitat del món independentista.
S’ha de pensar i saber precursora d’un discurs i un tarannà honest, empàtic, real i veraç, tal com la ciutadania de Catalunya es mereix.
S’ha de pensar i saber avaladora de qualsevol iniciativa, reivindicació i participació popular que vagi en la línia del reforçament de l’alliberament nacional.
S’ha de pensar i saber confrontada contra aquest sistema partidista corrupte implantat pel govern colonial i refermat pels partits autonomistes i processistes.
S’ha de pensar i saber defensora de la recuperació del concepte i significat de nació catalana i unitat dels Països Catalans.
S’ha de pensar i saber subscriptora de l’oficialitat única del català com a llengua comuna i vehicular dels ciutadans lliures de l’estat propi. Així com l’oficialitat de l’aranès com a llengua autòctona que és!
S’ha de pensar i saber compromesa amb l’execució de la implementació del mandat popular i democràtic de l’1-O com a via única i inequívoca per assolir l’alliberament nacional.
S’ha de pensar i saber legitimada i emparada per mantenir la DUI com un acte de sobirania parlamentària ineludible quan calgui.
S’ha de pensar i saber generadora de les sinergies que contribueixen al consens social, polític, econòmic, cultural, lingüístic, com a element motor d’un nou apoderament popular i mobilització de la ciutadania.
S’ha de pensar i saber impulsora de la construcció d’un estat que sigui garant de la defensa dels drets humans, la prosperitat del país, el benestar ciutadà, i punta de llança de la defensa de la democràcia al món. A tal efecte es disposaran noves legislacions i reformes institucionals.
S’ha de pensar i saber promotora de la internacionalització del procés d’independència com un valor afegit per afavorir el reconeixement internacional.
En definitiva, aquesta alternativa ha d’aconseguir la solidesa, el crèdit, i el valor necessari per esdevenir ”la llista que ningú vol, però que tothom espera“, tal com molt bé va saber recollir en el seu article a El Món, Carolina Frías, anterior presidenta d’Acord per la Independència.
_________________
Lluís Maynau i Lloveras és el nou president d’Acord per la Independència
