Mentre esperem a veure què passa amb el darrer preacord entre Govern i mestres, professores i professors, seguim pensant-hi: això que està passant a Catalunya, arran de les vagues de les persones que tenen a càrrec l’educació de la mainada i de la joventut dins l’àmbit escolar, és absolutament compatible amb el patriarcat.
Obro parèntesi llarg, per recordar quatre coses que, de fet, s’han anat repetint constantment pertot de boca de les i els professionals: “mestre: educació infantil, primària”, “professor o professora: educació secundària”, que en són dues, de paraules, diferents, i no es poden confondre; sous: molt i molt per sota dels de qualsevol altra professió dins la mateixa administració pública, i dins de qualsevol altre àmbit laboral regulat d’avui en dia; sous, novament: suspesos en el temps de les famoses retallades de fa ja anys i panys… a algú es devia oblidar d’aplicar, just allà, els increments corresponents i la recuperació dels biaixos d’aquell temps, ves per on!; la feina en si: aules molt plenes de criatures i jovent tan divers funcionalment com culturalment, com mai n’hi havia hagut (fem memòria, fem: algú que ara està llegint això va anar a escola amb pràcticament tota la gent dins l’aula de diferent país, de diferent color, de diferent llengua, de diferent -substancial- situació econòmica, o dormint ara aquí i ara allà?); mestres, professors i professores que no tenen els recursos bàsics per poder atendre, acompanyar i ensenyar tota la gentada amb què passen hores, cada dia, dins l’aula: com t’ho fas, per facilitar processos d’aprenentatge equitatius, si només tens una veu, dues mans, un cap i dues cames i davant teu, almenys, les de vint-i-cinc que esperen a veure què en fas?; com t’ho fas per acompanyar en la seva situació un, o una, mentre la resta no té ningú altre davant perquè tu, és clar, encara no et saps ni clonar, ni multiplicar; com t’ho fas, si no vas estudiar educació especial, però allà a l’aula tots i totes són especials?; assignacions: d’allò més esperpèntiques, també… sí, perquè potser una va estudiar educació de les ciències socials, o geografia i història, però com que això de les escoles i els instituts, tant se val, i ho posem tot en una borsa d’aquelles que vas per punts i números, el curs que ve -que vol dir que ho saps al juliol i al setembre ja comences!- potser et toca ensenyar matemàtiques!
El tanco, el tanco, el parèntesi, que si no, no acabo: vaig a la compatibilitat.
Doncs bé: que la situació de l’educació a Catalunya s’hagi menystingut tant i no s’hagi atès degudament per cap govern, ni per la societat, que tampoc no hi ha pensat gaire, és patriarcal. Sí, perquè és allò que potser algú encara recorda, allò d’abans tan explícit de “que et tingui la mare, que després qui diu el que de debò és el pare”. S’han anat convertint, l’escola i l’institut, no en el lloc on les nostres filles, fills o els i les de la veïna -que jo em pago una altra cosa, perquè vull qualitat!- reben l’educació que els caldrà demà, sinó en el lloc on s’hi poden estar, que les mares i pares han d’anar a treballar de debò! La feina d’educar ha anat sent cada cop més percebuda amb la feina de tenir, sostenir i amb la de tenir-ne cura, i no són la mateixa cosa.
És compatible amb el patriarcat, tot això que està passant a Catalunya arran de les denúncies, vagues i protestes en educació, perquè quan mestres, professors i professores s’han plantat, ai!, llavors han sortit els periodistes (fixeu-vos que ho he escrit en masculí, i ja sabeu que jo no ho faig servir pretesos genèrics) a fer de patriarques, fent servir els micròfons que pensen que són seus, a sentenciar i a jutjar, a dir que en fan un gra massa, que per 50 o 70 euros tot el que estan muntant! Com quan els senyors parlaven de les seves senyores tot dient que no entenien de què es queixaven, ni de quins drets parlaven, si no els calia de res!
És compatible amb el patriarcat, tot això, perquè els mitjans de comunicació s’han omplert de tertulians, experts i d’altres espècies -cap d’ells mestre d’aula d’acollida, d’infantil, de primària o professor d’institut d’aquests que saben geografia i els cal anar a dur estudiants a un laboratori a fer químiques- explicant a la societat, des de micròfons i càmeres, quin és i quin no és el problema, i és compatible amb el patriarcat, tot això, perquè el Govern de la Generalitat s’ha pres el problema com un frec a frec de veure qui guanya, de veure com tapa el forat per tancar la carpeta, i poder-se ocupar “de coses importants”, que aquesta n’és una de menor.
És compatible amb el patriarcat, tot això, perquè mentre a les aules s’ha hagut de tenir cura de la vida, des de tota la seva complexitat i dificultat, amb no res de recursos, i amb un cansament desbordant, l’administració ha anat fent més i més oficines d’educació, amb més i més càrrecs i direccions, des d’on molts senyors, i algunes senyores, en format despatx, amb sous molt i molt dignes, es feien al cap i als pressupostos de la Generalitat un món aliè al de debò per poder-lo administrar… com passa amb tots els patriarques que fan feina a despatx mentre la mare va pertot, tot el dia, amb les criatures.
