Militarisme judicial

"Ha de ser obligació del nou govern, no plantar cara davant magistrats de partit, sinó més aviat de mostrar-los el cul i ignorar-los olímpicament"

Les obsessions nacionals i la pandèmia han fet que dues notícies internacionals més que transcendents ens hagin passat pràcticament desapercebudes. Es tracta de l’alliberament de l’antic president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, i de l’empresonament de l’autoproclamada presidenta de Bolívia Jeanine Áñez. En el primer cas, Lula, un dels presidents llatinoamericans amb més èxits pel que fa a les seves polítiques socials va ser condemnat pel fiscal Sérgio Moro –un conegut conservador que va ser premiat per Bolsonaro amb el càrrec de ministre de Justícia– en un judici plagat d’irregularitats que perseguien la inhabilitació del polític i que així impedissin Lula, antic sindicalista i d’extracció popular, a presentar-se a les eleccions. D’aquesta manera s’afavoria el candidat de les classistes elits brasileres, escandalitzades davant unes polítiques que havien tret de la pobresa milers de brasilers. En el segon cas, i després de l’anul·lació irregular d’unes eleccions presidencials que va guanyar Evo Morales, va assumir la presidència interinament després d’unes maniobres judicials irregulars amb el suport d’una part de l’exèrcit. No cal ser un expert en relacions internacionals per entendre que tot plegat va ser una bruta maniobra, amb un component de racisme anti-indígena per desplaçar un president elegit per vot popular que portava anys fent polítiques que desagraden bona part de les elits blanques del país andí. 

En ambdós casos, Brasil i Bolívia, vam assistir a un exemple de sengles cops d’estat postmoderns. A diferència dels cops de les dècades de 1960 i de 1970 a escala regional, aquesta vegada no hi ha intervingut militars, ni l’exèrcit va disparar a les multituds (malgrat que a Bolívia sí sembla que es van produir algunes massacres d’indígenes partidaris de Morales a mans de la policia o de sicaris). Té la seva explicació. Els cops militars patits al continent, acompanyats sovint per una repressió sistemàtica que va comportar més de 30.000 desapareguts a l’Argentina, més de 7.000 a Xile i un rastre de sang i terribles violacions de drets humans, van acabar desacreditant i deslegitimant aquesta mena d’operacions. Especialment important va ser la creació del Tribunal Penal Internacional, i els processos judicials contra els dictadors i parts dels responsables del terrorisme d’estat en què van incórrer per defensar situacions d’opressió política i social. En altres termes, els cops militars van deixar de ser viables (almenys de moment) a partir de les patètiques imatges d’un Pinochet esperant ésser extradit, o d’uns militars de la junta argentina entrant a la presó amb condemnes llargues.

Ara bé, que la via militar no estigui (afortunadament) gaire de moda, no vol dir que no continuï la temptació d’alterar decisions democràtiques mitjançant l’ús de la força. La diferència és que ara no treuen els tancs sinó els fiscals; que els uniformes deixen pas a les togues. Entra dins d’aquesta lògica perquè, com succeeix amb els militars, sociològicament els alts magistrats solen provenir de les mateixes famílies oligàrquiques que els militars d’alta graduació i compartir interessos i cultura política amb els remenadors de cireres de cada estat. És per això que la desaparició i la tortura es canvien per l’empresonament arbitrari o la inhabilitació, el procés, les multes o qualsevol altre element que calgui per castigar la dissidència i dissuadir la discrepància. Tècnicament se’n diu lawfare, tot i que més pròpiament hauríem de parlar de prevaricació o de perversió en l’ús partidista del dret. Per descomptat, es rebaixa el dramatisme respecte a l’època de la Guerra Freda, malgrat que continua essent, a la pràctica, un cop d’estat.

És el que ha succeït a Espanya: un cop d’estat judicial. La diferència és que aquí mai s’han jutjat els militars franquistes, i que a la dimensió sociològica i la pertinença a les elits dels principals protagonistes de la repressió, se li afegeix una dimensió nacional. El poder judicial espanyol, amb escasses excepcions a Catalunya, és etnicista, colonial, de la Castella profunda o del Madrid ultra. Seleccionen gent que compleixi amb diligència el mandat repressor dictaminat pels poders fàctics que, davant del versemblant esfondrament del règim del 78, estan disposats a alterar il·legítimament el que surt del vot popular o d’institucions representatives com ara el Parlament. És per això que aquesta institució, en tant que representació de la veu popular, ha estat una de les seves dianes predilectes, i tots els seus presidents, vicepresidents i vocals han estat processats per qüestionar la unitat d’Espanya o la legitimitat d’una monarquia patèticament desacreditada. El poder judicial, independentment del partit que governi, ha esdevingut un òrgan de caràcter intervencionista (intervé en la política de manera arbitrària) i punitivista, tot seleccionant jutges per anticipar sentències o fent servir el temps i l’oportunitat com a element d’interferència antidemocràtica. No es cap casualitat que cada vegada que Espanya s’endú algun revés europeu (setmana sí, setmana també), apareguin noves condemnes, investigacions, detencions, multes o empresonaments, com a intent desesperat de mantenir la iniciativa política, i sense gaire intenció de dissimular ràbia i animadversió contra catalans, demòcrates, rapers, artistes o dissidents.

En altres paraules, vivim un militarisme judicial on bona part dels tribunals abusen de les seves atribucions per obtenir determinats objectius polítics. I la preservació del règim del 78, amb tot el seu seguit d’interessos inconfessables (que dissimulen sota el terme “constitucionalisme”) implica una actuació inquisitorial, on la unitat d’Espanya és l’única vera religió, mentre que l’independentisme és una heretgia que volen portar a la foguera.

Com es combat contra una dictadura judicial? Montesquieu, encertadament, considerava que calia una estricta divisió de poders per impedir tota tirania, i per tant, que el legislatiu o l’executiu corregeixin conductes abusives del judicial resultaria un camí perillós. I més quan, com és el cas d’Espanya, el legislatiu o l’executiu tenen una escassa o nul·la autonomia respecte d’uns poders fàctics amarats de franquisme, com succeeix amb bona part del judicial. També representa un problema de difícil solució que la major part de jutges i fiscals, en base a un sistema de selecció obsolets (i profundament classistes i hermètics), provinguin majoritàriament d’unes elits socials poc empàtiques i gens comprensibles amb qui no forma part del seu grup social o nacional. 

Brasil i Bolívia ens han ensenyat, en tot cas, que, ara per ara, l’únic camí per superar aquest terrible obstacle és la mobilització popular, la manifestació, les vagues, i molt especialment, la desobediència constant i sistemàtica, individual i col·lectiva, civil i institucional. No fer cas de sentències injustes. Enviar el missatge que, a tota condemna injusta, no serà respectada, serà sabotejada, comportarà una protesta contundent i una resposta dissuasiva. Malauradament, a Catalunya tenim massa casos en què les institucions han obeït com a xaiets. Ha de ser obligació del nou govern, no plantar cara davant magistrats de partit, sinó més aviat de mostrar-los el cul i ignorar-los olímpicament.

Bertold Brecht va dir una vegada que molts jutges són completament incorruptibles. Ningú no pot induir-los a fer justícia. La justícia espanyola (un sintagma nominal que constitueix un exemple d’oxímoron) respecte a la dissidència antimonàrquica i en el seu tracte discriminatori contra la minoria nacional catalana sembla la prova més fefaent de la frase del dramaturg alemany. El problema és que una justícia de part, addicta al lawfare esdevé un dels factors fonamentals de degradació institucional. Espanya està llençant-se al pou ella soleta. Quedaria bé una frase de l’estil “algú els hauria de dir que van pel mal camí”, tanmateix, la senyoreta Europa està farta d’enviar una noteta als pares, i amb amenaces d’expulsar-los de classe. Potser perquè, en el fons, el problema no són els jutges, sinó els seus pares, és a dir el corrupte, dictatorial i autoritari règim del 78, la continuació del franquisme amb una, cada cop més descolorida, disfressa democràtica. Un règim que, pel bé de la humanitat i del propi concepte de justícia, hem d’ajudar a fer-lo caure.

Comentaris

    Donec Perficiam 29/03/2021 1:10 pm
    A Caspaña, la transició del 78 i la Constitució es varen fer amb por. Molta por. Creiem que els falangistes i l'Alianza Popular voldrien agafar el poder i seguir amb la dictadura...per aixó no es va fer "neteja" de cap tipus i ara patim les conseqüencies. I Caspaña seguirà tenint llast feixista pels segles dels segles amén. Però si mirem el món sencer, més de la meitat de països són gobernats per les dretes, extrema dreta, bananeros, xusqueros, vividors, militars, o descendents de dictadures. Europa tampoc no és pas un "oasi" de païssos gobernats per l'esquerra o el centre, sino que la meitat són gobernats per la dreta...conclusió: les dretes s'escampen com les metàstasis i cada vegada costa més nedar contra corrent.
    DesDelBrasil 28/03/2021 3:15 am
    Cal saber que el Brasil té ara 3'600 morts per dia pel COVID. Malgrat el drama humà arreu del país, els hospitals plens i gent que mor esperant un llit als intensius, molts polítics i funcionaris públics aliats amb empresaris continuen robant. La vida no val un "centavo de Real" aquí. No hi ha cap mena de consciència col.lectiva ni de solidaritat o és molt minoritària. És cadascú a la seva. Sempre ha estat així. I els Brasilers són altament indisciplinats. El vicepresident ho ha dit aquesta setmana per justificar que no es faci el confinament. I un científic brasiler a la Universitat de Duke (USA) ja ha anunciat els 5'000 morts diaris fins a finals de juliol. I una catàstrofe més gran paral.lela amb la impossibilitat d'enterrar convenientment els morts i les infeccions i la contaminació del freàtic. És un poble malalt i ho sap. Per això ens deien sempre "si podem, marxem al Primer Món, això no té pas solució".
    DesDelBrasil 28/03/2021 3:06 am
    En Sérgio Moro va dimitir fa gairebé un any perquè en Bolsonoro va acomiadar sense informar-lo el director de la Policia Federal que depèn del Ministre de Justícia. En Bolsonaro volia de director de la PF un conegut que l'informés de tot. Però ja va estar a punt de dimitir perquè la PF va començar a investigar polítics per desviar fons per a la lluita contra la pandèmia i els partits del Centre (tots corruptes) varen pressionar Bolsonaro. No només això. En Bolsonaro volia un cap de la PF a Rio de Janeiro conegut d'ell perquè ja estaven investigant gent de la seva família. Les divergències amb en Bolsonaro i el grup ideològic de psicòpates que el recolza esclatà amb un projecte de llei per facilitar a tothom de posseïr un arma. Així, doncs, ni en Moro és conservador, ni va rebre com a premi el ministeri per haver condemnat en Lula. Quan hom vol comparar situacions en diferents països cal saber de què hom parla. A Vilaweb hi havia una brasilera que era una agent de propaganda del PT. Fa molt de temps que no se la veu perquè imagino que en Partal ja l'ha copsada.
    @DesDelBrasil 27/03/2021 4:48 pm
    ¿Sabes bailar la samba?
    DesDelBrasil 27/03/2021 4:23 pm
    Per tal d'entendre el Brasil cal saber que les elits pensen que les lleis no estan pas fetes per a ells. Això ho deia fa un parell de setmanes un sociòleg de São Paulo. Però allò que no deia pas és que la majoria de brasilers pensen EL MATEIX ! Un altre punt típic de les societats llatines i tercermundistes és el tracte que reben els ciutadans quan s'adrecen a funcionaris públics. Ha millorat una mica però encara és una vergonya. I això es reprodueix a totes les empreses privades que forneixen serveis públics: empresa elèctrica i operadors Internet i Mòbils. Una vergonya ! Però com va dir un polític i filòsof brasiler fa 100 anys (Ruy Barbosa): d'aquí 100 anys la vergonya s'haurà perdut al Brasil.
      Collons, aquí també passa 27/03/2021 7:28 pm
      Per tal d'entendre Catalunya cal saber que les elits pensen que les lleis no estan pas fetes per a ells.
    DesDelBrasil 27/03/2021 1:00 pm
    A CAT tenim la cantarella del "Règim del 78" com a culpable de tots els mals dels Catalans. Ignorant que el Mal ve .... d'Almansa... Fa més de 300 anys quan va encetar-se l'ocupació militar i la colonització del SUD-CAT. Amb el Brasil no hi ha pas aquest problema perquè tothom sap aquí d'on ve el Mal: dels Portuguesos que el varen colonitzar. Una brasilera d'origen polonès-alemany (avis) em deia que el Brasil fóra una altre país si en comptes d'haver estat colonitzat pels Portos ho haguera estat pels Holandesos o els British. O un paleta brasiler que rient ens deia que aqui la majoria són "malandros" perquè els Portuguesos ja eren "malandros". Malandro significa deshonest, lladre, estafador, etc. I punt.
      Què curiós 27/03/2021 1:34 pm
      "Malandro" té el mateix sentit que els italians de Sicília i Nàpols donaven a el terme "catalani" quan aquestes terres eren aragoneses.
        Per al curioset 27/03/2021 10:34 pm
        Doncs precisament els sicilians i napolitans no semblen en condicions de titllar de malandro a ningú. I per cert, molt curioses aquestes terres aragoneses sense aragonesos.
        10
        14
        Respon
    DesDelBrasil 27/03/2021 12:53 pm
    L'autor escriu d'en Lula "...més èxits pel que fa a les seves polítiques socials va ser condemnat pel fiscal Sérgio Moro –un conegut conservador que va ser premiat per Bolsonaro amb el càrrec de ministre de Justícia– en un judici plagat d’irregularitats que perseguien la inhabilitació del polític i que així impedissin Lula, antic sindicalista i d’extracció popular, a presentar-se a les eleccions. D’aquesta manera s’afavoria el candidat de les classistes elits brasileres, escandalitzades davant unes polítiques que havien tret de la pobresa milers de brasilers". ???!!! Fa riure i alhora basarda. Les elits brasileres eren cul i merda amb en Lula i el PT i llurs aliats del Centre. Tots robant alhora pels descosits. L'Odebrecht - multinacional brasilera - tenia un "server" amb tres nivells de criptatge al Data Center Safe Host (Plan-les-Ouates, Genève) on gestionava la distribució de comissions als polítics i un compte a la Banque Julius Baer de Genève per als calers. FBI va dir als suïssos que trigarien 100 anys a decriptar-lo i el brasiler de l'Odebrecht a la presó a Genève va acabar cantant i dient qui eren tots els pseudònims que rebien calers. I en Lula era allà. Com el centrista i president del Congrès Cunha que encara és a la presó al Brasil. 99% dels polítics brasilers i 70% dels Brasilers són deshonestos. És cultural i això s'aplica a tota l'Amèrica Llatina.
    Narcís 27/03/2021 11:07 am
    Com pot ser possible funcionaris armats de l'estat així mantinguts pel poble i subordinats a ell, parlin d'afusellar 26 M de persones, damunt,d'aquest poble, tinguin el coratge d'anunciar-ho al cap de l' estat i . . . no passi res ? PD : amb això n' és dit tot .. on n' és la fiscalia? on són els jutges/ magistrats ?
    DesDelBrasil 27/03/2021 3:19 am
    Per comprendre el Supremo Tribunal Federal del Brasil cal saber que són tots gent proposada pels diferents presidents i aprovats pel Congrés i Senat. Molts d'ells foren enviats allà per en Lula i la Dilma del PT. El qui en fou president, en Joaquim Barbosa, un negre nomenat per en Lula, fou amenaçat de mort i va haver de dimitir quan es va negar a aturar les investigacions contra en Dirceu (cap de gabinet d'en Lula). En Dirceu fou sempre l'home dels treballs bruts i aquí al Brasil té a veure amb sang i fetge. I quan a partir del 2015 la Lava Jato envià a la presó grans empresaris i polítics, el president del STF Lewandovsky (PT) va haver d'anar veure la Dilma per exigir-li que deixessin d'amenaçar els seus col.legues del STF. Hi ha un dels jutges que la vox populi diu que ven les sentències. Té una mansió a Portugal i pel que sembla viu en la impunitat total. N'hi ha un altre, en Barroso, posat per la Dilma i que va ajudar a fundar el PT, que s'havia de passejar amb policies federals armats amb fusells per protegir-lo perquè els del PT el volien matar per no aturar la Lava Jato. Això és el Brasil i la majoria de l'Amèrica Llatina.
    DesDelBrasil 27/03/2021 3:07 am
    Cal saber que a CH hi ha oberts processos criminals per corrupció i "blanchiment" (money laundering) contra en Lula i un fotiment de polítics i empresaris brasilers que molts d'ells són encara a la presó. L'any passat encara els advocats suïssos d'en Lula varen presentar una demanda d'annul.lació de les proves que la justícia suïssa havia enviat a la brasilera. El TF (Lausanne) no ho va concedir. La justícia suïssa va transferir tots els dossiers contra els brasilers al Brasil perquè la justícia brasilera ja havia iniciat els processos. A CH hi uns 2 miliards d'USD bloquejats de corruptes brasilers i molts més que varen fugir quan s'encetà la Lava Jato al Brasil però que les traces no s'esborren. Comparar la justícia espanyola amb el pool task-force Lava Jato al Brasil és absurd. Els herois són l'equipe de jutges i fiscals federals de Curitiba i no pas els cràpules feixistes espanyols que infecten la justícia espanyola.
    DesDelBrasil 27/03/2021 2:43 am
    En Lula no ha estat inocentat de res. Té un fotiment de processos pendents. El que en Fachin del STF va decidir és que els tribunals de Curitiba no eren pas competents i tots els processos els han passat a un tribunal federal de Brasília-DF. I aquesta setmana el STF ha votat 3-2 que el jutge Moro va ser parcial amb en Lula. Però tot plegat és per fotre el psicòpata negacionista Bolsonaro i posar-li el més gran lladre de la Història del Brasil com a competidor per a les eleccions del 2022. Cal evitar de comparar països i sobretot els d'Amèrica Llatina amb els europeus. Només Espanya (els Espanyols) s'assemblen a l'Amèrica Llatina perquè són ells els qui deixaren aquesta merda en col.laboració amb els Portuguesos (els més corruptes d'Europa al segle XVI). Comparar la "lawfare" dels jutges espanyols amb els Catalans amb el que han fet i fan els jutges federals com en Moro o fiscals federals com en Dallagnol és absurd. Aquesta gent són com el pool Mani Pulite de Milano a principis dels 90 que va acabar amb el sistema polític corrupte de la DC-PS-PCI. Insisteixo que en Sérgio Moro serà president del Brasil. Si no el neutralitzen abans com tenen el costum de fer per aquestes contrades primitives.
    DesDelBrasil 26/03/2021 10:06 pm
    L'antic jutge federal Sérgio Moro fou ministre de Justícia del govern Bolsonoro fins que es va afartar d'ell. Varen voler assassinar-lo a ell quan treballava a Curitiba amb la task-force Lava Jato. La dona anava amb protecció de la Policia Federal i sempre canviava de botiga de queviures per no ésser enverinats. Gent de Brasília em deia que en Moro no té pas por i per això l'odien tant gairebé tots els polítics inclosos els del PT d'en Lula i de la resta que a 99% són lladres. I ara els d'en Bolsonaro també volen neutralitzar-lo. Heu de saber que aquí es liquida la gent ràpidament. I si en Moro es presenta a les presidencials del 2022 aniran a neutralitzar-lo permanentment. La dona volia marxar als USA o a Portugal. Una predicció: en Sérgio Moro serà president del Brasil.
    DesDelBrasil 26/03/2021 9:59 pm
    Visc al Brasil fa anys i llegint l'article em faig creus de la immensa ignorància del Brasil. En Lula i el PT varen organitzar (amb llurs aliats del Centre, el "Centrão" que ara s'ha aliat a en Bolsonaro) la Corrupció i Robatori més gran de la Història del Brasil i de la Humanitat. En Sergio Moro era jutge federal i no pas fiscal. I en Lula fou condemnat també en segona instància federal i té encara uns deu processos per corrupció. Varen robar tant que el 2015 esclatà la crisi econòmica. I la decisió d'una part del STF (Suprem Federal) és política per pressionar Bolsonaro. Tots els jutges del STF i del STJ estan embolicats amb política. Molts que varen votar Lula i després la Dilma votaren Bolsonaro per fotre fora els lladres. I que en Lula va fer coses... no em feu riure. Va desindustrialitzar el país massivament. Aquí fins i tot els cubells de plàstic vénen de la Xina ! Aquest país no té pas solució. Un Brasiler japonès que va emigrar al Japó em deia que ni en 500 anys canviaria el país: aquí només robar i matar. No us cregueu res del que us diuen del Brasil.
    Luisnomeacuerdo 26/03/2021 9:48 pm
    Bufff como tiene la pelota este lazinazi aprendiz de periodista, teneis que dejar de fumar cosas raras pues vuestras débiles mentes no pueden controlar los esfínteres y hablar a la vez. Hora de rebuznar grocñordos.
      fat boy 26/03/2021 11:08 pm
      Gibraltar, forever british!. And proud of it, Diego.
        Nuncio 27/03/2021 5:03 pm
        A estas alturas ahí os quedéis con vuestro piedro que solo nos dais beneficios económicos y laborales. Al resto recuerdo q ya en breve empieza la campaña de IRPF y daos priista que me tenéis que pagar él PER
          fat boy 28/03/2021 1:30 am
          Well, there is a number of positions as monkeys, you could apply so you will not beg for your PER. Maybe you will be able to fuck some monkeys too on top of being only a follaburros like you are now.
    El món a l'inrevés. 26/03/2021 9:15 pm
    Ara resultarà que el Parlament no és el representant dels ciutadans de Catalunya, sinó el d'un estat hereu directe del cop (aquest sí que ho va ser!) del 1936. Democràcia marcaspaña.
      @El món a l'inrevés 27/03/2021 1:28 am
      El món a l'inrevés ho veu el nacionalisme en general. El que dius no té cap sentit.
        Per a indocumentats: 27/03/2021 10:42 pm
        Sentit és el que et falta a tu. Sentit del ridícul i manca de coneixement històric.
    Espanya no ha patit cap cop d'estat judicial 26/03/2021 8:48 pm
    El cop d'estat ho van intentar fer el 2017 els màxims representants de l'estat espanyol a Catalunya: La Generalitat en connivència amb gran part de Parlament. Què té d'estrany que davant d'aquesta agressió l'estat es defensi judicialment?.
    I tant que té raó en Díez. Encara es queda curt! 26/03/2021 8:31 pm
    Agressions independentistes? Què t'has fumat noi?
    50
    54
    Respon
      Ni Díez ni tu teniu raó @I tant 26/03/2021 8:40 pm
      Està explicat per què i no cal donar-li més voltes. Què us fumeu vosaltres, indepes, i quines meta-amfetamines us empasseu?
        fat boy 26/03/2021 11:10 pm
        Si tant t'agrada el Xarneguistan perque no pagues tu els meus impostos?.
          @fat boy 27/03/2021 1:30 am
          No sé què és el Xarneguistan. Un barri de Girona?.
            fat boy 27/03/2021 1:26 pm
            Doncs es com l'Afganistan pero aqui al costat. No surrender to the taliban xarnegans.
    No tens raó, Díez 26/03/2021 7:37 pm
    Almenys pel que fa als indepes catalanets. Si partits com JxCat o les CUP basen la seva política en desobeir, provocar i confrontar amb l'estat, llavors es toparan amb ell, principalment en la seva forma judicial. Els que inicien l'assumpte són, per pròpia política, els partits indepes catalanets, no els fiscals i jutges estatals. L'estat només es defensa de les agressions independentistes.
    28
    41
    Respon
      LI tant que 5 26/03/2021 8:28 pm
      Agressions independentistes? Què t'has fumat, noi?
      61
      68
      Respon

Nou comentari