La sociòloga Jane Addams afirmava que el progrés social mai és una indulgència, sinó una responsabilitat. Tal com ha provat la història de la humanitat, especialment al llarg del segle XX i XXI, l’esforç constant i continuat de milers de persones per fer un món més igualitari i inclusiu és un motor de transformació inapel·lable. Aquest procés s’ha de fer amb pas ferm i decidit i ha de comptar amb la sintonia i complicitat d’una pluralitat d’agents i institucions. En aquest escenari, les universitats tenim un rol central com a protagonistes dels processos de canvi de les nostres societats i, evidentment, la Universitat de Barcelona no n’està exempta d’aquest compromís.
La Universitat de Barcelona ha fet grans avenços per garantir la igualtat i la inclusió com a senyals d’identitat del seu ADN. És en aquest àmbit que també hem treballat decididament en el foment del llenguatge inclusiu, que forma part indissoluble de la vida universitària. És una aposta clara i decidida per respectar totes les persones, i és precisament per això que cada pas que fem endavant el volem fer amb solidesa i garanties.
En les comunicacions universitàries existeix ja amb absoluta normalitat l’ús del llenguatge inclusiu i forma part d’un grup de mesures sense marxa enrere. Són mesures que no es prenen de manera aïllada sinó de manera coordinada amb altres administracions i institucions universitàries d’arreu d’Europa.
En aquesta línia d’avançament amb pas ferm hi ha, però, un topall: el llenguatge jurídic. De fet, la Universitat de Barcelona, per exemple, disposa d’un dels departaments universitaris de referència en matèria lingüística que esdevé clau per buscar fórmules per articular un llenguatge jurídic més planer en favor de tota la ciutadania. Però encara estem lluny de la plena normalitat en aquest aspecte. Els textos jurídics són molt particulars i s’han de fonamentar en la correcció, precisió, claredat, rigor analític, concisió, simplicitat, estructura i capacitat de persuasió. Per a fer-ho possible, el llenguatge inclusiu n’és una peça clau i ajuda notablement a la millora de la claredat.
La UB aposta pel llenguatge inclusiu en els seus textos, adaptant aquest propòsit als diferents contextos de la llengua, com ara les necessitats i circumstàncies pròpies dels textos jurídics. Per això, tal com han fet universitats com Harvard, Oxford, Cambridge o MIT, fa una combinació que garanteixi l’aposta del llenguatge inclusiu, acceptant també la concisió del llenguatge jurídic i la seva adaptació a la normativa europea. Una decisió que, com tots els progressos en l’àmbit de la igualtat i de la inclusió, s’anirà transformant i adaptant gradualment fins a assolir la plena implantació del llenguatge inclusiu també a l’àmbit jurídic a mesura que el llenguatge jurídic s’adapti a la realitat de la societat actual.
Una aposta que, alhora, s’articula de ple en les mesures per fer de la Universitat de Barcelona un espai segur i inclusiu que fa anys que treballem, com ara impulsar una política de tolerància zero contra les violències de gènere, modificant el protocol d’assetjament per reforçar l’acompanyament psicològic i jurídic des del primer moment i donant celeritat als procediments. També apostem per reforçar la formació en perspectiva de gènere a la docència, la recerca, la transferència i els processos de qualitat. En aquesta mateixa línia, s’ha creat una guia per ajudar a aplicar la perspectiva de gènere i el llenguatge inclusiu als plans docents i una rúbrica per fer una anàlisi reflexiva de la incorporació de la perspectiva de gènere a les assignatures. Així com l’elaboració d’una Guia de cures, Conciliació i Gestió del temps a la comunitat universitària. En definitiva, avancem ferms en el canvi institucional i normatiu, la implementació de programes de prevenció i conscienciació o l’adaptació en l’àmbit de la docència i de la recerca que reforcin el paper central de les universitats en la construcció de societats més igualitàries i inclusives.
En definitiva, a la Universitat de Barcelona i al conjunt del sistema universitari continuem treballant per aconseguir unes polítiques de promoció justes, més sensibilització i formació en perspectiva de gènere, més suport a la conciliació i l’erradicació de les violències i actituds masclistes. Per construir, per tant, una universitat i una societat més igualitàries que ens permetin viure en un món millor per a totes i tots.
