La infermera de Cadis. Ja sé que faig tard, i que el tema ha quedat molt mastegat, però crec que encara queden reflexions inexplorades. A mi ja m’agrada que el menyspreu a la nostra llengua comporti un càstig per a qui l’hagi perpetrat, i més en aquest context bonista que aigualeix tots els debats. Ja m’agrada que la gent hagi rabiat contra una infermera que es va atrevir a insultar en públic la llengua del país que li donava feina, i també que la gent hagi dit fàstics contra unes institucions que contracten personal sanitari que no està capacitat per a treballar a Catalunya. El que em preocupa és que aquesta infermera s’hagi hagut de delatar a ella mateixa perquè el problema hagi surat. La mala notícia és que ella, amb només uns mesos a Catalunya, ha entès perfectament que el coneixement del català no és una competència necessària per a poder-hi treballar. I això no és responsabilitat, només, del Govern, ni de la direcció de l’hospital. És entre tots, que fem la llengua innecessària.
De tota la gent que ha fet escàndol contra la infermera, malauradament només una minúscula minoria s’hauria mantingut en català si haguessin estat atesos per ella a l’hospital. Tots aquests soldats de Twitter, si haguessin estat els seus pacients, no haurien trigat ni un segon a sotmetre’s a la llengua de qui, en teoria, era allà per a servir-los. I si haguessin estat els metges més il·lustres del seu hospital, també s’haurien plegat a l’idioma d’aquesta infermera junior i ximpleta. De fet, ni tan sols hauria calgut que ella els ho demanés, s’hi haurien sotmès proactivament i amb un somriure, no fos cas que algú pensés que aquí no som simpàtics amb la gent que ve de fora.
L’actitud que mostra la infermera en el seu vídeo de Tiktok reflecteix perfectament la injecció d’estatus que experimenten els monolingües que viuen a Catalunya, que tenen comprovadíssim que tothom s’adapta a les seves necessitats de manera voluntària i automàtica. Per això es va atrevir a fer aquell vídeo, perquè no considerava que el seu missatge representés cap perill per a ella, i per això s’ha sorprès tant de la reacció que ha provocat. Com es podia esperar aquest merder, si ha pogut treballar a Catalunya com si fos a Cadis?
Si aquesta treballadora s’hagués trobat en un context en què diàriament companys i pacients s’haguessin adreçat a ella en català, hauria entès ràpidament que el coneixement de la llengua local era un requisit imprescindible per a desenvolupar la seva feina. Segurament això no li hauria agradat, tenint en compte el nivell del personatge, i potser fins i tot hauria decidit marxar, però ben segur que no s’hauria atrevit a posar-se en perill i en ridícul evidenciant públicament la seva incompetència.
6
22
