Finalment, sabem qui, quan i per què va començar l’Operació Catalunya. El document, extraordinari, demostra que l’únic que li fa por a l’Estat profund és la gent al carrer. Tenen pànic a les mobilitzacions en demanda de democràcia, vinguin d’on vinguin, però especialment si es tracta de catalans. A Espanya l’Estat arrela en estructures amb origen a la dictadura que no tenen cap problema en mentir, empastifar, reprimir, represaliar i fer xantatge, però es veuen impotents davant d’un milió i mig de persones manifestant-se als carrers de Barcelona. Com amenaces a tanta gent? És impossible.
Sabem més coses. Aquest grup de la cúpula policial, amb un poder immens, va fer servir tota mena de connexions amb les institucions judicials i amb els mitjans de comunicació. No ha estat una iniciativa aïllada, al contrari, estem parlant d’una conspiració amb tota mena de tentacles, coneguda i impulsada des de les elits de Madrid. Fins el punt que, molt ràpidament, desborda les clavegueres i acaba marcant l’estratègia del conjunt de l’Estat. L’Operació Catalunya és la resposta -real i efectiva- de Madrid a les demandes de negociació de la part catalana.
Més encara. Tots aquests jerarques policials i agents dels serveis d’intel.ligència consideren un perill inacceptable que Catalunya acabi tenint, via negociació, un tracte fiscal semblant al del País Basc. Estan convençuts que això aniria a costa de Madrid i consideren un deure patriòtic mantenir els actuals fluxos econòmics i fiscals entre Catalunya i Madrid.
I un últim detall. Tots ells creuen que el “sí” s’imposaria en un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, fins el punt que algun d’ells diu obertament que si ell fos català votaria independència. És per tot això que tenen molt clar que als catalans no se’ls ha de deixar votar. Això ha estat l’Operació Catalunya. I hem de dir que, en la part essencial, ha acabat amb èxit.
37 
3 
