Allà per l’any 1634, Diego Velázquez va començar a pintar el quadre conegut popularment com el “quadre de les llances”, i en la seva versió original “La rendició de Breda”. Ahir, el ja MHP Pere Aragonés va ser investit al Pati dels Tarongers, amb la presència entre d’altres de Miquel Iceta, ara ministre a Madrid, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i Oriol Junqueras, tots tres presos polítics que tenien permís penitenciari. Al marge de la més que comentada i per a mí, desagradable interpretació de l’Himne Nacional de Catalunya, Els Segadors (ara segadores) i incomplint la Llei 1/1993 de 25 de febrer, es va produir un fet encara més sagnant. Deixeu-me que com a mínim em desfogui a aquesta tribuna. Jo no vaig poder seguir la investidura per raons que no vénen al cas. Quan vaig veure les imatges, que ignoro si són anteriors o posteriors a l’acte en sí, em va venir immediatament al cap el quadre també conegut popularment com “el quadre de les llances”. No per esperat, em va semblar menys punyent veure com Jordi Cuixart s’abraçava a Miquel Iceta, a les postres representant “de facto” dels seus botxins, el PSOE, i departia amigablement amb ell i el líder de l’oposició al Parlament de Catalunya, en Salvador Illa. Em va fer mal, molt mal. Per sort, ja fa molt de temps que em vaig donar de baixa d’Òmnium Cultural. Una cosa és ser bona persona (cosa que em consta d’en Jordi), i un altre ben diferent, ser un presoner amb la síndrome d’Estocolm. També em va fer molt de mal veure en Jordi Sánchez en una mateixa actitud. Sembla que Oriol Junqueras va guardar més les formes i al menys (em perdonareu si no és així) no va ser tant evident. Em pregunto, on ha quedat allò de “1 d’octubre, ni oblit ni perdó”? On està el respecte per els més de 3.300 repressaliats i repressaliades pels fets de l’1-O i posteriors accions? On està el respecte per els milers de catalans que hem sortit als carrers a defensar la seva innocència i a exigir la seva llibertat?. De debò calia convertir “la rendició de Breda”, en “LA RENDICIÓ DE LES BLEDES”?
Queda molt bé ser una bona persona i demostrar que el perdó està per sobre de tot, però no ho comparteixo en absolut. Estem en guerra contra l’estat del país veí i a l’enemic se’l tracta amb magnanimitat un cop l’has derrotat, tot lo altre és una rendició en tota regla. Posats a treure’n un aprenentatge de les imatges d’ahir, espero que molts compartiu aquest raonament personal i treballem per desfer-nos de soldats ferits i rendits a l’enemic, treballem junts i ens preparem i enfrontem com cal per la victòria final.
53 
2 
