Comencem el mes de les festes, altrament conegut com a desembre, amb dues festes que han perdut tot el seu sentit. El dia de la constitució (no es mereix posar-la en majúscules), que mai no va tenir cap mena de sentit, i el dia de la Puríssima: si volem fer un petit experiment, preguntem una mica què en sabem d’aquest dogma catòlic de la Immaculada Concepció i què redimonis celebrem…
La setmana comença, doncs, amb un dilluns festiu, que té com a principal utilitat afegir-se a un dimecres festiu i bastir així un pont formidable. Problema? Que el dilluns presumptament hauríem de celebrar «santa constitució», el dia del text sagrat, intocable, concebut també immaculadament, i confiat a l’orde sacerdotal del degradat TC… I que aquest text ha estat segrestat per l’Espanya oficial. O sigui que millor ens n’anem de compres o d’excursió.
Aquella constitució del 78, en teoria, havia de ser de tothom, però amb els anys ha acabat esdevenint una presó o una trampa per a gairebé tothom i no només per a Catalunya. Trampa força ben camuflada, fa quatre dècades, i descarnadament prostituïda en els darrers anys. He de dir que he buscat altres paraules, menys dures, però la més ajustada a la realitat és aquesta: prostituïda. Segons la Real Academia Española, que «limpia, fija y da esplendor», prostituir és «Deshonrar o degradar algo o a alguien abusando con bajeza de ellos para obtener un beneficio». Prostituïda, doncs, encaixa perfectament amb el que ha passat.
Això és el que pretenen que celebrem: una història de quatre dècades de degradació, que va començar quan es van inventar allò tan tòxic del «patriotismo constitucional».
Però com que ja van veient que la mentida no s’aguanta per enlloc, s’han inventat bàsicament tres vies per dissimular i passar uns quants anys més.
La primera, la de confondre la constitució amb la sagrada unitat d’Espanya: «Madrid es España, la Constitución es España, todo es España». És innegable que funciona força bé i millor que anirà els propers anys.
La segona, la de Sánchez, l’artista dels jocs de mans: «Constitución es educación pública, pensiones y Estado del Bienestar». Sona bé, no compromet gaire i no toca cap tema conflictiu. Excepte si ens preguntem sobre la realitat de l’educació, l’habitatge, la precarietat, la futura retallada de les pensions i les misèries de l’estat del benestar…
La tercera és la del brillant exassessor de Sánchez, Iván Redondo, que juga a un joc força més sofisticat. El seu pronòstic és que la constitució es reformarà abans del 2030 i ho vincula d’alguna manera a la crisi catalana: ve a dir que ens oblidem d’independència, autodeterminació i referèndum, però que tranquils, que ja ens deixaran votar alguna cosa els anys vinents, si ens portem bé.
No hi ha ningú a Espanya, ara mateix, que vegi viable cap reforma constitucional. I s’ha de ser molt, però molt ingenu, o pensar que els altres són idiotes, per vincular una reforma a una hipotètica solució raonable per a la minoria nacional catalana.
Si un dia es beuen l’enteniment i decideixen fer una nova constitució, descartant l’actual text segrestat i massacrat que tan bons resultats els està donant, que Déu ens agafi confessats. Igual que si algun dia ressuscita d’entre els morts la meravellosa idea de fer un nou Estatut. Si es posen a fer reformes, les faran rotundament contra Catalunya, una mica contra Euskadi (amb molt de compte) i clarament contra l’estat del benestar. Aquest seria el guió del 2030.
Qui vulgui caure una altra vegada en la trampa de la prostitució, ja ho sap. Qui estigui tip de que li prenguin el pèl i el reprimeixin, també ja ho sap: aquest dilluns és un bon dia per anar de compres o fer turisme o veure sèries en català, que ja se sap que abunden a totes les plataformes. La qual cosa no és un mal punt de partida per a una nova constitució, tot i que ja sabem que abans caldrà saltar unes quantes barreres…
