Els mestres han fet el que han de fer: han donat una lliçó. A tothom. De fet, ha passat com en Laporta. La conxorxa política i mediàtica, massa contaminada i amb els termòmetres socials obturats pel dolce far niente de les ximpleries d’Instagram, s’han vist absolutament desarmats per les vagues dels docents i el resultat de la consulta sobre el símil del preacord. La lliçó dels mestres demostra que existeix un problema gravíssim: l’escletxa entre institucions en el seu concepte més ampli i la ciutadania.
És molt senzill. Cap institució fa el que li toca i s’ha pervertit el seu ús i funcionalitat. Ni els sindicats especialitzats s’havien assabentat que anava la cosa, llevat de dues honroses excepcions, com són la CGT i la Intersindical. I alguns tòtems, més ximples que agosarats, titulaven amb lletres ben grosses que els mestres, amb el preacord de 400 euros, se l’embeinaven. Els que afirmaven aquesta bajanada són d’aquesta mena de gent que masteguen l’aigua abans d’empassar-se-la. No són diners, és un SOS per evitar el col·lapse definitiu del sistema educatiu en una societat que pateix arran d’una gestió pública nefasta i inconscient dels problemes que fa anys es veien a venir.
Els docents han posat en evidència que la credibilitat tendeix a zero en els marges de les institucions de les quals ens havíem dotat per evitar solucionar les coses a cops d’espardenya. Una situació de risc que ja comença a soscavar els fonaments d’una democràcia estable. Tant és així que el Govern no va tenir més ocurrència que enviar dues policies amagades a una assemblea de docents en una “maniobra operativa”; i, a sobre, les van enxampar. Més inútils que un espia sord. Un episodi que denota en mans de quins personatges han anat a parar les institucions.
Suposo que ERC i els Comuns han degut sospesar si han fet el negoci d’en Robert i les Cabres, tot regalant els pressupostos al Govern que solleva els docents -un graner de vots per a les dues formacions- a canvi de propostes fantasma com un tren de la Bruixa en òrbita i milers d’habitatges que mai no es construiran. Però, potser no ho analitzen tant, perquè a Catalunya sembla que l’oposició hagi desaparegut i hagi estat segrestada per una colla de malànimes amb ganes de provocar i enriquir els de sempre. Els docents ens han regalat una lliçó. No els havien escoltat. No s’han deixat ni guanyar ni ocupar el seu terreny. No se’ls creien. Ben segur que els haurem d’ajudar.
