Al cas del fiscal general de l’Estat que ha deixat estabornida l’ala autonomenada progressista de l’estructura judicial espanyola ja només li faltava un epíleg a mig camí entre El club de la comedia i El hormiguero. Resulta que, en unes horetes lliures de les jornades de deliberació sobre un afer tan greu com un judici penal al màxim representant d’una institució clau, tres dels cinc magistrats que han decidit condemnar-lo –el veredicte no és unànime– van impartir unes classes en un curs organitzat pel Col·legi de l’Advocacia de Madrid, part acusadora en el judici contra Álvaro García Ortiz. Són unes classes remunerades, però els imports no són gaire alts. El nucli de l’escàndol –si encara hi ha marge per escandalitzar-se– és la camaraderia gens imparcial evidenciada pel to del final de la intervenció del president del tribunal, Andrés Martínez Arrieta. Al president de la sala penal del Tribunal Suprem li va semblar ocurrent acomiadar-se dels alumnes dient: “I amb això, senyors, acabo, que haig de posar la sentència del fiscal general”. La riallada, perfectament audible en la gravació que algun díscol ha fet arribar a TVE, va confirmar que l’acudit era graciós per a la part d’Espanya reunida en aquella sala –tots ells, advocats– i altament representada en la judicatura i el dret en general.
De fet, no és res més que una versió actualitzada del dinar del 4 de novembre del 2014 que va reunir membres de la policia patriòtica de Rajoy amb representants d’elits de la mateixa part d’Espanya i el magistrat de l’Audiència Nacional Fernando Andreu. En aquell àpat, destapat per El Món el juliol del 2022, els comissaris José Manuel Villarejo i José Luis Olivera explicaven a Andreu com s’havia gestat l’operació per enfangar Xavier Trias amb dades falses. I el jutge es petava de riure.
Així és l’aparell de l’administració de justícia espanyola: una elit de jutges se’n senten amos i el fan servir com els convé d’acord amb qui ells decideixen. Com que és seva se’n riuen quan volen. Perquè quedi clar qui mana. Sobretot, perquè els quedi clar als que governen. Al món del PSOE ja se li va advertir, amb l’expulsió de Baltasar Garzón de la carrera judicial, que contra catalans i bascos un jutge instructor pot fer el que li doni la gana, però l’altra Espanya no es toca. Que n’aprenguin d’una vegada: després dels catalans, els bascos i els de Podemos, van ells. Encara que hagin votat el 155 quan tocava.
