La gran transformació

"El record de l’1O no sembla tant el principi de tot com la manifestació clara d’aquesta separació sentimental entre Catalunya i Espanya"

La Gran Transformació és un dels clàssics que tota persona que vulgui comprendre com funciona el món contemporani hauria de llegir. El va escriure, durant el seu exili anglès, el pensador i economista Karl Polany, un jueu vienès que va haver de fugir del feixisme, i que volia entendre els canvis socials propiciats pel capitalisme. En aquest sentit, el títol resulta més que encertat, i respon al principi que, quan succeeixen determinats canvis en les estructures profundes d’una societat –en el seu cas, pel que fa a les relacions econòmiques- es produeixen grans transformacions, irreversibles, acompanyades de grans convulsions socials.

Les relacions Espanya-Catalunya han experimentat també una gran transformació, irreversible, i acompanyada de grans convulsions. Seguint la proposta analítica de Polanyi, s’han experimentat canvis estructurals que s’enfonsen en el passat que explicarien la situació actual, i que propiciaria que els conflictes presents serien l’expressió visible d’aquests moviment de plaques tectòniques que han modificat el paisatge.

Pensava en tot això mentre llegia la segona part del cinquè volum de l’obra “La identitat catalana renaixent”, redactada pels historiadors Jordi Casassas i Giovanni C. Cattini en què indaguen sobre el període d’articulació intel·lectual del catalanisme durant el darrer terç del segle XIX. Els autors, amb una llarga trajectòria historiogràfica i autoritat acadèmica, saben transmetre la dialèctica entre la gestació de l’estat espanyol modern –amb totes les seves carències que comporta un llarg declivi-, amb la seva vocació repressiva contra tota manifestació de catalanitat –amb les seves dèries jacobines–, i, en contrapartida la presa de consciència col·lectiva d’un catalanisme incipient que comporta un projecte nacional alternatiu.

Ara bé, malgrat l’assetjament identitari propiciat per les institucions espanyoles (l’escola, els tribunals, els serveis telefònics, la discriminació econòmica,…) o l’estat permanent d’ocupació militar (els autors recullen que el Principat aplegava el 27% de policies i militars per a una població que no ultrapassava el 10% de la població estatal) i la repressió sistèmica (Barcelona va passar més temps, durant el XIX, sota l’estat d’excepció que amb garanties constitucionals), el catalanisme va buscar tothora la necessitat d’aixecar ponts. La proposta era el federalisme o el confederalisme: una relació bilateral igualitària que trenqués amb el centralisme castellà, la idea que era possible la fraternitat dels pobles d’Espanya…

Aquest catalanisme de vocació federal i fraternitat ibèrica es va mantenir pràcticament fins ben entrat el segle XXI, i es pot dir que afectava a tots els espectres socials i ideològics del catalanisme. Creure que era possible transformar espanya reconstruint-la des de baix formava part del projecte, des de l’anarquisme fins al carlisme, des de l’ateisme fins a l’integrisme catòlic, des dels sindicats fins a les patronals. De fet, les primeres formulacions independentistes no apareixeran fins a la Primera Guerra Mundial i no seran numèricament prou significatives, fins i tot en una època en què la immensa majoria de la població era prou homogènia culturalment.

Han passat moltes coses al llarg d’aquests segles: transformacions estructurals de tota mena: econòmiques, polítiques, culturals, demogràfiques, sentimentals. El mercat dels productes catalans ha deixat de ser prioritàriament Espanya per esdevenir el món. Els fracassos federalistes s’han succeït dramàticament. Les decepcions en una relació desigual s’han succeït l’una rere l’altra. L’antipatia mútua s’ha consolidat com a sentiment sòlid. L’assetjament identitari contra la catalanitat s’ha experimentat en règims dictatorials i constitucionals. El castellà, llengua avui habitual de la ciutadania del país, ha de competir amb altres més globals. Els joves catalans no miren a Madrid o Sevilla, sinó a Nova York, París, Londres, Amsterdam o qualsevol racó del món. Avui, el nombre de residents catalans nascuts a l’estat és inferior a aquells nascuts fora de les fronteres espanyoles. Fins i tot un element anecdòtic, encara que cohesionador com la lliga de futbol es percep més com una nosa que com un espai compartit, com hem pogut veure en les darreres setmanes. Els imaginaris divergeixen en una bifurcació on els trens es van allunyant. I, finalment, s’ha instal·lat un distanciament emocional definitiu.

No es tracta tant que l’independentisme hagi passat en menys de dues dècades del 15 al 52%. O que les mutacions internes de cada societat estiguin propiciant que, malgrat es comparteixi una llengua, es pensi i es parli en dos llenguatges diferents. El Primer d’Octubre, aquest esdeveniment tan difícil d’avaluar quan encara no hi ha prou perspectiva històrica, no deixa de ser una potent i explícita convulsió que acompanya una gran transformació de fondes arrels. El record de l’1O no sembla tant el principi de tot com la manifestació clara d’aquesta separació sentimental, que, malgrat totes les vicissituds i esdeveniments incoherents i erràtics, empeny vers el divorci polític.

Tot plegat una gran transformació que, com succeeix en tot moment històric, resulta difícil d’avaluar des de la immediatesa del present. I que tanmateix, si mirem enrere, vivim com a part d’una evolució que, malgrat que per a molts dolorosa –la indiferència o hostilitat d’aquells a qui oferíem fraternitat– sembla ja irreversible. Potser, perquè en el fons, les experiències recents ens porten a abstenir-nos de mirar enrere i a construir un nou futur sense les hipoteques del passat.

Comentaris

    federalista 06/05/2021 5:15 pm
    al tal pol una pregunta que ets 1 - l'advocat defensor del tarat de lluny de cat 2-el mateix lluny de cat, amb altre nick o 3 - altre fanatic xenofob hiperventilat de la minoria sorollosa que porta uns anys donant-se i donant-nos pel cul, gracies espere resposta
    Pol 03/05/2021 7:19 pm
    "tarat vas a la merda de pais on cony visquis, pallasso hiperventilat racista xenofob hiperventilat, frenopatic per a tarats" -> Això és el que ha escrit un dels lectors de la web del Món. Com sempre amb aquest tipus de gent, el seu català és ple de faltes i de castellanismes. Implica doncs, una manca total de vergonya quan escriu els seus comentaris. Pertany als milions de cretins que l'Humberto Eco va descriure anys abans de la seva mort.
    Unos mártires, eso es lo que somos. 03/05/2021 6:59 pm
    La emoción me desborda.
    federalista 03/05/2021 9:47 am
    en fi es lo que n'hi ha amb els hiperventilats.
    37
    11
    Respon
    federalista 03/05/2021 9:44 am
    a veure tarat de lluny de cat perque no et vas a la merda de pais on cony visquis, si es que algu et vol en algu lloc pallasso hiperventilat, i ens deixas en pau als catalans que vivim a catalunya que son els que hem de veure quin tipus de relacio fem amb l'estat, no estas lluny de cat , pues aixo , lluny de cat et volem racista xenofob hiperventilat, en qualsevol pais pels comentaris nazis que fas estaries a presso, pero com no ets ni vius aci, haura de ser la justicia de la merda de pais on visquis la que pensi, que fer amb tu, jo apostaria por un frenopatic per a tarats, aixo si lluny de cat i amb una estelada amb pal gros, per a que passis la estona jajajajajaja.
    51
    32
    Respon
    Octubrista 02/05/2021 1:40 pm
    Molt d'acord amb l'article. Per sota de la minva (en part degut a la pandèmia) de les grans demostracions festives i dels entusiasmes superficials, creix una mar de fons, una radicalització des de la racionalitat que no existia i que és absolutament necessària per derrotar l'enemic, no sé si a curt, mig o llarg termini però que és garantia de victòria perquè és garantia de que els esforços per exterminar-nos com a poble estan fracassant
    Luisnomeacuerdo 02/05/2021 12:33 am
    Este fascista independentista además de tonto es u pedante que no lo aguanta ni la parroquia groc.
    22
    34
    Respon
    LlunyDeCat 01/05/2021 11:11 pm
    M'agrada molt trobar eufemismes que amaguen fets històrics o simplement situacions socials que ni tan sols volem reconèixer. "De fet, les primeres formulacions independentistes no apareixeran fins a la Primera Guerra Mundial i no seran numèricament prou significatives, fins i tot en una època en què la immensa majoria de la població era prou homogènia culturalment." Població homogènia culturalment ????!! Déu-n'hi do ! Fort de cafè ! Eufemisme per no dir clarament que encara no havíem tingut la invasió migratòria espanyola dels 60, llatina dels 70 i 80 i marroquina de la resta. Som forts, oi ? A qualsevol país "normal" en diríem arribada massiva d'estrangers espanyols. Com a Suïssa i Alemanya. Però, no. "Població homogènia culturalment". Em sorprenen sempre !
    59
    44
    Respon
    Traca 01/05/2021 11:09 pm
    Ya dijo el gran estadista tibetano q todo indepe tiene escroto bifido, por eso Cataluña ha de ser una republica independiente y pura. Para que entendáis lo que leemos las personas normales
    13
    26
    Respon
    LlunyDeCat 01/05/2021 10:51 pm
    5 comentaris i 4 d'ells en Espanyol i fet per Espanyols. I així voleu assolir la Independència ? Cal saber que la Independència no és pas feta en relació als Turcs sinó als Espanyols.
    22
    38
    Respon
      Anònim 02/05/2021 12:26 am
      Però qui et diu que aquests mermats que han escrit els comentaris en espanyol són catalans? i encara que si vulguin fer passar!
    Gru 01/05/2021 10:39 pm
    El 1 o tuvo un significado nulo para el país salvo para los de la secta. Pero adelante, sois un país, mejor, más libre y democrático, y estáis muy oprimidos por un invasor etc.....
    66
    37
    Respon
    Pep 01/05/2021 3:16 pm
    A mi me parece que en ese artículo, sobra el 90 % que no es más que palabrería.
    46
    33
    Respon
    Gonzalo 01/05/2021 12:47 pm
    Este artículo= alfalfa para los borregos indepres.
    20
    90
    Respon
      Gonzalo Facha Segurata 01/05/2021 1:50 pm
      Gonzalito! Has tomado tu racion diària de semen en Rambla de los Hijos de Mil Putas, 74 BCN?
    Narcís 01/05/2021 11:20 am
    Catalunya sempre ha estat bona, boníssima, amb espanya, només cal veure el munt de treball que se'ls hi donà, el munt de matrimonis amb sos emigrants, el munt de sa gent que s' enfilà, el munt d' espanyols i parents arribats, el munt àdhuc de sa delinqüència que ens hem empassat, i , per acabar-ho d ' adobar, la bestiesa de diners que ens han sostret, continuen sostraient-nos ! PD : com qui diu, mitja espanya viu ací .. i qui no hi viu, té familiars i per no parlar dels que hi eren i jubilats se' n tornaren ! Nota : i aquest n' és l' agraïment rebut .. l' infern n' és ple de desagraïts ( llàstima de la bona gent que han de veure com paisans són sa vergonya ! ) ! Anotació al marge : com pot haver tan miserable que correspongui així a terra catalana quan els hi va treure la fam ! Incidència : com més fraternitat oferim , més desvergonyiment, cinisme i descaradura i ' dits llargs ' rebem !
    35
    93
    Respon

Nou comentari