No hi ha enquesta que doni aire a Ciutadans. El sistema ja no els necessita i aquell vandalisme polític de l’època en què es passejaven amb les televisions de Madrid per les comarques on no els votava ningú ha deixat de ser rendible. Però, més enllà de la mitja rialla de l’independentisme, la desaparició del partit que va liderar Albert Rivera és un fenomen que pot tenir efectes notables en l’estabilitat del règim polític espanyol. I, per tant, una dada a analitzar en el tauler del conflicte entre Catalunya i Espanya.
El fet és que el nacionalisme espanyol de dretes queda ara, exclusivament, en mans de PP i Vox. Una suma a la què s’hi pot afegir ben poc en el Congrés dels Diputats i que corre el risc fer curt en les eleccions espanyoles que hi haurà a finals d’any, fins el punt que podria tenir impossible la investidura del seu candidat. La llista de sigles amb qui el PP té impossible parlar és llarga: ERC, Junts, Compromís, Bildu, CUP, BNG… I aplega una trentena de diputats. A això cal afegir-hi el PNB, des de sempre molt combatiu contra Vox. És a dir que, fins i tot perdent, el PSOE podrà sumar -intentarà que sense contrapartides- tots aquests vots, a més dels els que resultin del festival de Podemos, comuns, errejonistes i yolandistes. El Frankenstein es muntarà sol.
En un escenari com aquest -guanya el PP, però governa el PSOE gràcies als independentistes- cremarien les portades i les tertúlies de Madrid, que posarien el sistema al límit. Falten mesos, però pot ser una oportunitat de recuperació de la iniciativa política per a l’independentisme, que es trobaria abocat a una acció concertada.
4
9
