Com en les pel·lis, però sense gens de gràcia. Que la policia s‘infiltra en organitzacions de tota mena (reunions, manifestacions, marxes de vaguistes i altres grups) on es pugui entendre que de les decisions que s’hi prenguin poden esdevenir problemes per a l’estat o l’ordre públic és una obvietat i a més prou coneguda. Que no enxampin els infiltrats és una necessitat pràctica, perquè cap norma jurídica empara que en situacions de normalitat democràtica la policia pugui afectar drets fonamentals i llibertats públiques sense l’aval d’un jutge i una justificació molt ferma i proporcional de necessitat.
El supòsit que ha estat objecte de polèmica aquesta setmana sense dubte no revesteix les circumstàncies esmentades i sí, en canvi, ha estat descobert pels afectats que, amb tota la raó, han manifestat la seva indignació.
La resposta per part d’Interior ha estat que un decret d’organització intern avala la decisió i l’acte d’infiltrar-se en la reunió que mantenia el sindicat de docents de cara a les eventuals vagues que finalment s’han produït. Però aquesta cobertura és més que qüestionable. Tot i que els únics reglaments (un decret d’organització interna ho és) que poden existir sense emparar-se en una habilitació legal són els que ordenen les actuacions dins d’un departament de l’administració, no hi pot parlar de qualsevol matèria. Però el que en qualsevol cas no poden fer és generar per si una afectació de drets fonamentals. La llibertat sindical n’és una de ben clara i en cap cas les limitacions que la sindicació i la vaga tenen en la Constitució i les lleis que la desenvolupen inclouen una actuació d’aquesta mena, excepte que tingui emparament per raons d’ordre públic en un control judicial, que hauria de ser previ, motivat i proporcional, circumstàncies que clarament no concorren en el cas.
Per tot l’anterior, si el decret preveu aquesta mena d’actuacions, hauríem de concloure que és nul, el que pot significar la seva inaplicació per qualsevol ordre jurisdiccional o la seva anul·lació per part de la jurisdicció contenciosa administrativa. Si analitzat el dit decret, no les empara, molt pitjor. En qualsevol cas, Interior ha de respondre, ja sigui en el nivell de la direcció dels Mossos o en la del departament. I si no s’exigeixen responsabilitats en aquests dos nivells, qui carrega amb ella és el president del Govern, perquè és qui directament o indirecta, els ha nomenat.
