Un gol a Madrid que pugi al marcador a Catalunya

Amb la mateixa barra que durant dècades ha estat mantenint que al Congrés no es podia parlar res més que castellà, el PSOE diu ara que evidentment s’hi poden parlar totes les llengües de l’estat espanyol, que de cop i volta són senyal de la riquesa plurinacional que s’han donat entre tots (ells). Ara que necessiten fer aquesta concessió per intentar tornar a la Moncloa, la fan. I llestos. Al capdavall, el Congrés és seu i hi passen el ribot quan volen i com volen. Queda clar, per si hi havia algun dubte, el sentit patrimonial de les institucions del seu Estat que tenen els grans partits espanyols.

Deixant de banda que sempre està bé que el català es parli en tants espais com sigui possible –el que li donarà projecció de debò serà que es pugui utilitzar a l’Eurocambra, si França ho permet per alguna raó de moment no identificada–, la importància d’aquest petit gest del PSOE és que demostra que no hi ha cap barrera infranquejable. Evidentment que la línia vermella espanyola del referèndum vinculant no caurà tan fàcilment. Probablement, no caurà mai, ni fàcilment ni amb dificultats. Però ja mai podran dir que una norma impedeix prendre una decisió política. Les lleis són decisions polítiques, que es fan i es desfan. Fins i tot el ‘no mataràs’ és contradit encara fins i tot en països occidentals, amb la pena de mort –els EUA la mantenen– i en cas de guerra.

Tot depèn, per tant, de la capacitat de negociació, sigui per força electoral clara –que no és el cas– o per aritmètica parlamentària conjuntural. És a dir: les caramboles valen més que els arguments. Aquest és el nivell de la política i la democràcia espanyola. En aquest context, l’independentisme no té més remei que trobar la manera de jugar aquesta partida si vol aprofitar-la per recuperar força electoral. Si es juga bé a Madrid, els gols pujaran al marcador a Catalunya. Per això ha de fer servir l’independentisme la negociació de la investidura que comença ara. Per recuperar la iniciativa i no haver de dependre de conjuntures tan agafades pels pèls com la que té ara mateix entre mans.