Avui parlem de l’actualitat. Aquesta setmana farà 50 anys exactes de la cèlebre intervenció de Pau Casals a les Nacions Unides, conegut popularment com el discurs del I am a Catalan. El reconegut músic, ja amb unes quantes primaveres a l’esquena, va acudir a la seu de l’ONU per al primer concert de l’Himne de les Nacions Unides, que ell mateix havia compost. També hi va interpretar el Cant dels Ocells, que l’acompanyava sempre com a marca distintiva d’aquest patriota i home de pau. En les breus paraules d’agraïment, el venerable artista hi va incloure la frase “I am a Catalan”, traduïble simplement com a “Sóc Català”.

No era pas la primera frase del discurs, en contra del que se sol pensar, però sí que era la més enèrgica i carismàtica. Després de la famosa frase, Casals va continuar parlant, amb una emoció gens continguda, davant dels delegats del món sencer. Es va convertir de seguida en allò que en diríem un moment viral. Encara avui, la força de l’al·locució del mestre, la seva autenticitat i l’amor que conté, aixeca passions al nostre país i a part de l’estranger. Resulta difícil trobar un moment equivalent a aquest, i un ambaixador comparable a l’hora de presentar Catalunya davant la comunitat internacional.

En bona part, això es deu a circumstàncies irrepetibles, que ara mateix no es reproduirien. En aquells anys, el dictador Franco encara era viu i la repressió del règim es feia notar en tots els aspectes –entre ells la prohibició pública de la llengua catalana, així com de les llibertats democràtiques més elementals–. Casals, que sempre havia estat un home tenaç i de principis inamovibles, parlava des d’una atalaia de vell lluitador. A més de ser el violoncel·lista estrella de l’època, tenia 95 anys, i s’havia significat com a ferm opositor al franquisme

De fet el músic havia promès que no tornaria a l’estat espanyol mentre durés la dictadura militar, i així ho va complir. Es va instal·lar un temps a Prada, a la Catalunya francesa, i allà va ajudar econòmicament els altres exiliats. Al final de la guerra mundial, quan els països aliats es van negar a actuar contra Franco, com a protesta va deixar de tocar. No ho va tornar a fer fins que el van convèncer de muntar un festival a Prada, des d’on es podria divulgar amb força el seu missatge de llibertat i de lluita antifranquista, amb la seva figura com a pedra angular del moviment.

I tot plegat el que diem és d’actualitat perquè el missatge de Casals continua sent necessari. Aquell moment brillant a Nacions Unides va ser memorable perquè Catalunya aleshores, com encara avui, no disposa de representació a l’Assemblea de l’ONU. Per no tenir, no disposa ni de canals per tal de fer sentir les injustícies que s’han comès contra la democràcia i els drets humans en els darrers anys. El valor del I am a Catalan continua vigent avui, mal que ens pesi. Tant de bo algun dia tinguem algun Casals que pugi al faristol i obligui les legacions del món sencer a escoltar els greuges legítims que el nostre país ha de donar a conèixer.

Entre la resta de coses que va explicar al discurs, hi ha algunes referències de Pau Casals a l’edat mitjana, la treva de Déu i l’antiquíssima democràcia catalana que serien com a mínim discutibles. Però hi ha un fons indiscutible, i és que des de fa segles, Catalunya és una nació sense estat, i és un poble de pau. Segurament hi ha una relació causa-efecte entre els dos conceptes, però tant és; la realitat és aquesta. Els agressors de fa 50 anys no són tan diferents dels d’avui, sempre actuant des de la força i el poder d’un estat, i els defensors de cinc dècades enrere, ciutadans organitzats de forma pacífica, no són tan llunyans dels d’avui. Per sort, ara ja sense sang i mort per enmig, que en alguna cosa hem millorat.

Qui serà el Pau Casals del segle XXI? Algú que sàpiga posar tot el seu prestigi personal i professional al servei de la justícia i el redreçament nacional? No ho sabem, però si els candidats tenen marge fins a la fresca edat de 95 anys, tenim temps per preparar-los. El que sí que sabem, és que ens calen uns quants Pau Casals, en el camp de les arts i de les lletres i dels esports i de l’empresa i del que sigui, perquè de moment la nostra veu col·lectiva no arriba prou i, encara que recentment haguem despertat un cert interès, no pot ser gaire escoltada pel conjunt de les nacions.

Comentaris

    Si Pau Casals levantara la cabeza. Octubre 18, 2021 | 20:39
    ¿Serie indepre? Pau Casals sobre todo lucho contra el franquismo y el fascismo como al menos el 50% de los españols. Es de muy cateto usar a una persona fallecida para apoyar tesis golpistas de hoy en dia. ¿Ser muy catalan, como ser muy extremeño es incompatible con ser muy español? ¿de verdad? Solo teneis que mirar a todos esos catalanes que vosotros odias, porqqe son muy cantalenes y estan vivos, y por tanto no podeis usar ni su memoria ni su legado. Eres un miserable!
      Si Pau Casals aixeques el cap.... Octubre 18, 2021 | 21:31
      ...seria per dir-te que no has entès res de res de la frase "Soc català" i els seu discurs sobre Catalunya. O pitjor, que ho has entès però l'odi a Catalunya et poseeix. Si hagues volgut dir que va ser nomès (i no era poc) un lluitador contra el franquisme ho hauria dit així, i el seu discurs hauria estat molt diferent. I "ser muy catalàn" que vol dir? El contrari de ser "poco catalàn i muy español"? Existeixen els catalans no catalans? Hi ha coses que o son o no son, com ser alt o ser baix, no es pot ser les dues coses alhora.
      UN DE GAVÀ Octubre 19, 2021 | 09:45
      Com pot ser què encara circulin personatges com tu, vas a les palpentes, no tens prou capacitat per entendre res i alegrement escrius com si fossis un advocat. Molta llana per aquestes contrades, company.
    Anònim Octubre 18, 2021 | 20:52
    L'actitud equivalent al "I'm catalan" de Pau Casals, pels catalans que vivim a Catalunya, és no pronunciar una sola paraula en la llengua colonial que ens volen imposar
    Gonzalo Octubre 18, 2021 | 22:10
    Que cursis y empalagosos sois. Así os va.
      I tu madre que? Octubre 19, 2021 | 09:56
      Eh?
    Maria Octubre 18, 2021 | 23:03
    Sí, perquè els teu greuges són ben patètics, tot i haver-te absolt!
    fat boy Octubre 18, 2021 | 23:22
    Vinga Bosch, que tots sabem que tu de catala tens els mateix que l'Iceta.
    Narcís Octubre 19, 2021 | 08:36
    Si en Pau Casals no és un sant, se li acosta molt, ço és, allò fet humanitàriament ( ell sí, per si mateix i amb llurs mitjans que no pas falsos/ farsants politiquers o empleats públics i no pocs activistes .. amb diners públics per a ben situar-s'hi/ col·locar-s'hi mitjançant les desgràcies alienes ) i musical ho mostra prou ! PD : i de " discutible " gens ni mica començant pel mateix Consell de Cent !
    historiador serios Octubre 19, 2021 | 09:04
    en fi res que com sempre els indepres cada vegada mes minoritaris i barallats, utilitzen a la gent com els conve, casals va ser republica i antifeixista mai indepre, o al mens mai ho va dir i en fi soc historiador tinc cartes del casals, i he parlat amb gent que el va coneixer, tergiversar l´historia que es un art indepre, molt treballat, per cert lo mateix que fa cucurull i l'inefable institut de nova historia , es lo de sempre dir que tot aquell que parla catala i es sent catala es llogicament anti espanyol i odia espanya, i curiosament ho fan sempre amb morts que no els poden rebatir res, els serrat, catala de socarrel la sarda i cia segueixen vius, i les despullen les vergonyes en quin sentit , be en que es pot ser catala espanyol i europeu, de la mateixa manera que es pot ser del barca, i agradar-te el flamenc com a mi, o ser boletaire, i agradar-te els correbous , o les sardanes i els castells, en fi que el esser huma es molt compleix, i dual, pero clar cal cal estudiar filosofia i psicologia evolutiva humana per comprendre aixo, i la tribu indepre a banda de soflames i sentiments ha estudiat poc pero que molt poc.
    Evidentment Pau Casals delirava Octubre 19, 2021 | 11:16
    Era vell, seguia sent un gran músic però alguna cosa li fallava al cap. També delira Bosch somiant amb una inexistent nació mil·lenària que ell i altres com ell l'anomenen Catalunya. Res a veure amb la Catalunya real que, per cert, el 1027 quan el concili de Toluges no existia ni de nom.
    federalista Octubre 19, 2021 | 11:24
    bravo aplausos ininterrumpidos al historiador yo mai lo haguera dit millor.
    jm Octubre 19, 2021 | 12:25
    no es potser tortuga i elefant a la vegada...o ets catala o ets espanyol
      @jm Octubre 19, 2021 | 13:36
      El que no es pot és ser català sense ser espanyol a Espanya, sense ser francés a França ia Sardenya no hi ha catalans. Això és independent de sentiments, desitjos i somnis humits.
        No siguis ximplet Octubre 19, 2021 | 17:56
        Ser català i espanyol és un oxímoron perquè equival a dir "ser català i anticatalà"
    historiador serios Octubre 19, 2021 | 13:43
    jm es pot ser del barca i agradar-te els corre bous,es pot ser boletaire, i agradar-te els castells, et pot agradar la truita de patates amb seba i sense seba, i fins i tot et poden agradar no es el meu cas eh, les dones i els homes, es a dir enamorar-te de la persona, en fi espere la teua resposta i espere que raonada.
    historiador serios Octubre 19, 2021 | 14:30
    tampoc es pot ser espanyol i europeu a banda de catala perque jo em sento catala i espanyol i europeu que fem jm estic malalt, em prohibeixes tu, lo que he de ser, i no es pot ser espanyol i europeu com es sent un amic del poble de la meua avia de conca que es espanyol i europeu jm , i com he dit abans pero no m'ho publiqueu del barca i boletaire i ademes m'agraden els correbous tampoc jm, la teua petita vida,i cervell enten no se un boletaire i que li agraden els castells i alhora el flamenc, o be la sardana i la rumba catalana per cert, en fi jm fes t'ho mirar i si es amb un psiquiatra millor, pel teu be eh hahahahahahahaa.
    federalista Octubre 25, 2021 | 13:01
    pau casals va dir al diario abc soy catalanista pero no he sido jamas separatista la reina maria cristina fue para mi una segunda madre, tocaba el piano con ella i jugaba con alfonso 13 en plena republica pues yo soy republicano (español naturalmente) cuando me hicieron hijo adoptivo de madrid elogie a la reina y todos me ovacionaron diario abc 1971. blanco y en botella leche aixo si va ser antifeixista i antifranquista com mitja espanya, catalunya inclosa.
    historiador serios Octubre 25, 2021 | 13:10
    t' has quedat mut jm res a dir tan poca capacitat de dialectica teniu els indepres hiperventilats hahaha quina pena de gent poc llegida, i amb tan poc raonament, nomes sabeu dir soc catala, soc catala, no espanyol no espanyol jajajajaj aixo es dialectica i lo demes pamplines hahahahahahahhaa.

Nou comentari