Quan veig Irene Montero, ministra d’Igualtat d’Espanya, reclamant posar al centre del debat polític què és el que dona plaer a les dones i el que no, intento imaginar-me-la a casa seva, mirant una sèrie a Netflix amb la seva parella, que també abandera el feminisme, en el moment en què plora un dels seus fills des del llit. Les enquestes, els estudis, les desenes de casos que conec al meu voltant, incloent el meu, apunten que és ella qui normalment s’aixeca, va a l’habitació i el calma, quedant-se adormida al seu costat en un 70% dels casos.
Quan Tània Verge, consellera d’Igualtat de la Generalitat, reivindica el fet que les dones polítiques no tenen temps ni per rascar-se, i que per això pot aparèixer una nota oblidada al text d’una convocatòria de subvenció al Butlletí Oficial de l’Aragó on una dona contempla la possibilitat que no els doni la vida per fer un model separat de la memòria d’actuació de la justificació de l’ajut, intento imaginar qui se’n recorda a casa seva de la cita al dentista dels seus fills, si és que en té, o qui coneix les seves mestres pel seu nom.
És cert que considero que el plaer sexual de les dones no és sempre un afer privat, sobre tot quan encara hi ha qui defensa que una violació dins de la parella no és una violació, perquè hi ha a qui li agrada cardar obligada, de la mateixa manera que sóc conscient que les dones amb elevades responsabilitats estan en el punt de mira molt més que els homes, no només a la política, sinó també als mitjans de comunicació o al capdavant de les poques empreses que dirigeixen quan superen el sostre de vidre. Com explica aquest article, tenim molta feina a fer per fer efectiva la igualtat entre homes i dones, encara que és una bona notícia que el 8M els darrers anys ha interpel·lat més gent que mai.
El que passa és que no puc evitar pensar que moltes de les dones que reivindiquem públicament que per poder prosperar a la societat s’ha de fer recular els homes perquè ningú cedeix privilegis voluntàriament no som coherents a casa. Una enquesta recent apunta que les dones encara assumim de forma majoritària les tasques de la llar. I no només això, una recerca de la Universitat de Cambridge apunta que hi ha molts homes que directament no entenen de la mateixa manera que les dones que aquestes tasques s’han de fer. És a dir que moltes de les dones que avui es manifestin per reivindicar acabar amb la bretxa salarial i els feminicidis o per defensar un millor repartiment de les tasques i més conciliació, hauran deixat sopar fet a casa i quan arribin encara faran una rentadora.
Em fa l’efecte que moltes dones estem demanant, legítimament, grans polítiques als governs per garantir la igualtat mentre dimitim de fer-ho a casa, que és un lloc on comencen les desigualtats (els nostres fills i filles s’hi socialitzen) i on no ens vindrà ningú a salvar: ni tan sols les dones amb les quals establim un lligam estret en el compartiment d’experiències, interessos, preocupacions, etc., que és allò que en diem sororitat, i que de vegades em sembla que fins i tot fa la funció que feien les xerrades de dones a la perruqueria posant a parir els marits per fer més suportable una vida que continuaria sense canviar.
Per assolir la igualtat a casa necessitem ajuda de tota mena, és cert. La dels governs per afavorir la conciliació, l’accés als llocs de responsabilitat, penalitzar la violència masclista i educar en l’abolició dels rols de gènere a les escoles. I la sororitat de les nostres companyes de viatge, sí. Però també la valentia de fer-nos respectar superant la por de quedar-nos soles si és necessari (perquè no és imprescindible un home a la nostra vida), amb tots els estereotips als quals encara avui això s’associa (i on tornen a ser necessaris els governs per portar a terme campanyes de sensibilització), començant per quelcom que mai no es dirà a un home, que es farà vell sol i envoltat de gats, o pel fet que una dona que no vol saber-ne res dels homes és lesbiana o milita en un partit determinat. Per fer recular els homes en totes les posicions de poder, hem de començar per fer-los recular a casa.
9 
9 
