Observar la decadència absoluta a la que ha arribat al Congrés dels Diputats espanyol és només tolerable des de la perspectiva d’algú que sap, perfectament, que tard o d’hora serem un altre país. Si hagués d’assumir que seguirem sent part d’aquest regne per sempre més estaria absolutament deprimit. El transcurs del debat d’investidura ha estat la fotografia perfecta de l’absoluta mediocritat i maldat que es concentra en aquell hemicicle. Un partit feixista que insulta i menteix davant de tothom sense que ningú pugui fer-hi res. Un partit pretesament socialista que presumeix d’haver donat suport a una estratègia absolutament repressiva durant anys. Una extrema esquerra que calla per tal de poder tocar poder dins del criticat règim del 78. Un ambient de menyspreu absolut pels altres polítics però, en el fons, un clar consens de tots en el que és realment important: ser allà. Fer el paperot per poder seguir cobrant ajudes i sous i comissions durant anys.
I com a darrer i més depriment exemple de la baixesa ètica del Congrés tenim la por insinuada a un possible canvi de bàndol d’algun socialista a l’hora de votar la investidura. La possibilitat, absolutament creïble, que alguns diputats decideixin votar en contra del seu partit. Tot això per salvaguardar la teòrica Espanya conservadora anticatalana o, en el pitjor dels casos, per diners. Un tamayazo en tota regla. I el més lamentable és que un cas concret de corrupció i de canvi de vot no seria ni de lluny el més terrorífic d’aquell parlament. S’ha convertit, finalment, en el reflex exacte i precís d’una societat que s’ha suicidat amb el pretext de destruir els catalans. El Congrés dels Diputats espanyol no és una nau extraterrestre baixada d’un planeta on viuen polítics oportunistes, de dretes, sense sensibilitat ni capacitat d’oratòria. Maleducats i sense formació cultural. No. Els parlamentaris espanyols són la foto d’Espanya.
Una Espanya que ha empresonat a Carme Forcadell per permetre un debat en el parlament català. A Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per estar en una manifestació. A un grup de joves bascos per barallar-se amb dos Guàrdies Civils de farra. Una Espanya acusada per la Unió Europea de no complir les normes bàsiques democràtiques del continent. Una ciutadania que ignora tot això i que ho defensa, fins i tot, en favor de la sagrada unitat espanyola. Els espanyols s’han deixat arrossegar a una situació que els passarà factura. Han permès que ens peguessin a les portes de col·legis electorals quan volíem votar. No podem oblidar que la ciutadania espanyola no va fer res quan vam ser agredits brutalment en l’exercici d’un dret democràtic. Aquesta perversió moral que han estat suportant des d’aquell dia ha podrit les pròpies institucions espanyoles fins a tenir aquest esperpent que estem veient aquests dies. La mala educació i el feixisme s’han instalat còmodament en el parlament espanyol com ja ho estaven en sistemes molt més profunds com la judicatura o el periodisme. Benvinguts a una legislatura fastigosa.
