Serà independent abans Escòcia o Catalunya? Ho seran les dues? Ni l’una ni l’altra? Preguntes complicades i amb mala llet. Ull, no cal respondre en dos segons. Tampoc no hi ha respostes indiscutibles. Ja ho anirem veient… El món del 2017 queda molt lluny, tot i que encara en vivim les conseqüències, a través de la repressió espanyola i la frustració i depressió catalanes.
A Europa, ara mateix, no hi ha més nous estats possibles, a mitjà termini. Només dos. I no depenen d’Europa, sinó dels estats i les societats que les tenen dominades, colonitzades, més o menys integrades: Anglaterra (post Brexit) i Espanya (falsament europeïsta).
Escòcia té una via, que ja veurem on porta i fins on pot arribar, basada en els fonaments democràtics del Regne Unit de la Gran Bretanya. És una via europea, tot i el Brexit, però amb aquell accent britànic que fa que tot sigui sempre una mica diferent…
Diuen que els anglesos ja estan buscant bases estables per als seus submarins nuclears… Per si de cas. És a dir, contemplen un escenari més o menys probable d’independència escocesa. Fan els seus plans i estudien hipòtesis, encara que sigui una exageració. Poden tenir una monarquia comuna, tan simbòlica com es vulgui, però interessantíssima quan arribi el moment, si arriba, de partir peres… La reina Elisabet II pot ser perfectament la reina d’una Escòcia independent.
Felipe VI no té capacitat ni per ser rei de l’Espanya del segle XXI. Ja no diguem per ser rei d’una Catalunya que l’ha obligat a evidenciar la seva inconsistència… Ell no serà més que l’hereu del comissionista internacional que era el seu pare, el galtes i faldiller de la transició. És una diferència important envers la monarquia britànica, encara que enviï les filles a estudiar a Gal·les. Felipe VI és un rei buit i inútil, absolutament venut als interessos de les oligarquies hispàniques. No representa ni lidera ningú, però sense ell l’Espanya oligàrquica s’enfonsa. Per això, tot i que no el respecten, l’aguantaran tot el temps que calgui i pagaran els peatges que toqui pagar: Espanya sempre paga el preu que calgui, sobretot si el preu el paguen uns altres. Si pot ser els catalans i els de llevant, millor, per descomptat.
En qualsevol cas, les dues independències que ara mateix són relativament possibles a Europa depenen de dues monarquies infinitament diferents, l’espanyola i l’anglesa. Igualment anacròniques les dues, però permeten sortides i solucions simbòliques infinitament diferents i amb graus de traumatisme més o menys gestionables.
No és el mateix una Escòcia independent amb una reina respectada (i estimada?) a Londres que una Catalunya que ja mai més no tindrà el seu rei a Madrid, encara que no assoleixi la independència.
La clau monàrquica mereix, a Catalunya, alguna reflexió més, fins i tot en clau republicana. Qui sap…
Dintre de la factura de la independència sempre podríem integrar la factura de la monarquia, ja que sense voler saber-ho, l’hem pagat els darrers cinquanta anys. Fins i tot podríem fer veure que acceptem l’estaquirot de Felipe VI com a monarca virtual… Més fàcil això que confiar en hipotètiques sentències judicials europees que Espanya es passarà per l’arc de triomf sense gaires manies.
