Ja se sap quin serà un dels principals arguments de campanya de Pedro Sánchez: el cap del seu últim ministre de Transports, Óscar Puente. Com s’intuïa des feia dies, ha aguantat fins a la compareixença al Congrés per donar explicacions sobre de la segona tragèdia ferroviària en deu mesos a la mateixa línia d’alta velocitat i, després de passar-se quatre hores defensant la seva gestió, a l’hora del Telenotícies, ha deixat anar que dimiteix. Que plega de tot: de ministre i de cap de llista del PSOE per Valladolid el 29-M. Les reaccions del PSOE, el PSC i Frente Amplio, parlant de “dignitat” com el mateix dimissionari, deixen molt clara la coreografia orquestada a major glòria de Sánchez. Un altre sacrificat pel líder, com María Jesús Montero, que va deixar el ministeri per anar a l’escorxador de les eleccions andaluses. Pel camí, hi ha altres cadàvers, en aquest cas amb la justícia penal pel mig: Álvaro García Ortiz, José Luis Ábalos i Santos Cerdán.
A cada crisi, l’hiperlideratge del president del govern espanyol i secretari general del PSOE sembla l’única cosa que importa. Amb episodis de narcisime indissimulat com els cinc dies de reflexió que es va agafar l’abril del 2024, arran de l’obertura de la investigació judicial contra la seva dona. Un moviment per provocar una onada de gesticulacions del seu entorn i justificar la seva continuïtat.
Aquest és el líder que es presenta com l’única alternativa possible a l’arribada de Vox al govern espanyol. La política espanyola és ara mateix un combat entre el narcisisme de Pedro Sánchez i el macarrisme de Santiago Abascal. A tots dos els interessa aquesta polarització, i Alberto Núñez Feijóo busca la manera que no quedar esclafat entre un i altre i assolir a la Moncloa encara que sigui de rebot i tenallat per Vox. Aquesta és l’oferta d’Espanya per al 29-N, també per als catalans si voten en clau espanyola. Depèn dels tres partits d’obediència catalana que es presenten a les eleccions –ERC, Junts i Alhora– oferir una alternativa clara i, sobretot, un projecte que permeti als ciutadans d’aquest país apartar-se de la toxicitat que es cou a Madrid.
