Els d’Esquerra Republicana de Catalunya es consoliden als cercles governamentals de Madrid com ‘els amics d’Esquerra’. Uns amics que, amb gairebé tota probabilitat, votaran ‘sí’ als Pressupostos Generals de l’Estat, el projecte del qual s’aprovava aquest dijous en un Consell de Ministres extraordinari a La Moncloa. I Gabriel Rufián, el portaveu parlamentari d’ERC, abandonades algunes actituds provocatives, s’ha convertit en una espècie de símbol d’aquest acostament, que està passant de la desconfiança a una aliança sòlida. Qui sap amb quanta solidesa i fins quan, però de moment el canvi de clima és palès.
Un ‘corresponsal a Madrid’ ha de saber ensumar de manera especial per on van les possibles aliances, els amors i desamors polítics, que canvien a molta més velocitat del que sembla. Els ‘cenacles i mentideros’ de la Vila i Cort són penells, com ho és la pròpia opinió pública, i deixen caure al que ahir van enaltir, i viceversa, amb esbalaïdora facilitat. Quan convé s’obliden greuges amb la mateixa celeritat amb la qual es creen uns altres, fins i tot artificialment. Bé, perquè una vegada dit això, m’atreveixo a afirmar que la percepció que ‘a Madrid’ (en un determinat Madrid, espero que se m’entengui: impossible trencar alguns tabús en la dreta més recalcitrant) es té sobre Esquerra Republicana de Catalunya ha millorat sensiblement.
I, malgrat les molt calculades ambigüitats verbals i les cauteles referent al portaveu Rufián, en el Govern central estan convençuts que ERC acabarà votant ‘sí’ als Pressupostos Generals de l’Estat el projecte del qual el Consell de Ministres va aprovar aquest dijous. La veritat és que podria donar-se el cas fins i tot que, fins i tot abstenint-se ERC, Pedro Sánchez aconseguís tirar endavant els seus Pressupostos, després de ‘cedir’ –un maquillatge més: l’acord bàsic ja existia prèviament—a les pretensions d’Unides Podem sobre salari mínim, pensions i habitatge.
Però Sánchez vol donar la sensació que les seves aliances s’estenen fins a una possible llarga ‘conllevància’ amb Catalunya. I, aprofitant el seu bon enteniment personal amb Pere Aragonés i el fet que Puigdemont s’ha convertit gradualment en una espècie d’enemic comú, vol reforçar una Taula de negociació de la qual ningú espera molt més que guanyar temps, que “ja és guanyar alguna cosa”, segons em va comentar un dels negociadors.
Els col·legues madrilenys que han estat últimament en contacte amb Gabriel Rufián destaquen el ‘esbalaïdor’ canvi del portaveu d’Esquerra en el Congrés dels Diputats: ha abandonat, com abans subratllava, el seu estil desafiador i provocatiu, que tant irritava a no pocs, i no solament a la dreta, per a convertir-se en una “figura dialogant”. Fins a l’extrem que afirma, diuen, no portar-se malament ni tan sols amb Pablo Casado, encara que, clar, les posicions polítiques del PP estiguin a una distància sideral de les d’Esquerra, i més quan aquest partit s’aproxima a Vox. I se sap també que Rufián ha actuat de mediador perquè periodistes madrilenys, cap d’ells simpatitzant amb l’independentisme català, es trobessin en un clima de cordialitat amb el president Puigdemont, una cosa impensable en temps de Quim Torra i menys encara de Puigdemont.
La impressió, quan s’accelera sensiblement el curs polític i el Govern central sembla embarcat en una ofensiva gairebé preelectoral –tot i que ningú fixa unes possibles eleccions abans de 2023–, és la que hi ha moltes coses que es mouen ja no tan subterràniament. I una d’elles és el reforçament de l’acord entre el Govern del PSOE i Unides Podem amb ERC. Una altra, que pot tenir conseqüències encara imprevisibles, és la ‘plataforma d’esquerres’ que busca la vicepresidenta Yolanda Díaz amb els Comuns, Compromís, UP i potser amb el partit d’Iñigo Errejón.
En suma, s’estan formant blocs que derivaran en encara impensables resultats de cara a la governació de l’Estat, i em sembla que Esquerra, si es mostra hàbil, podria estar en el centre de diverses operacions polítiques que es forgen en l’esquerra. Clar que, a curt termini, abans de lliurar el seu suport total a Pedro Sánchez, i en plena negociació d’aquests Pressupostos Generals de l’Estat l’avantprojecte del qual acaba d’aprovar-se, ERC haurà de mostrar al seu electorat que obté alguns rèdits: aquí estan, per a començar a parlar, els vint-i-un ‘incompliments’ que el Govern central haurà de solucionar amb els seus interlocutors en la Taula de negociació amb el Govern que encapçala Pere Aragonés. Aquests seran els primers vint-i-un passos. Si res estrany ocorre, seguiran uns altres.
