Elogi de la desobediència

"Dit d’una altra manera: l’eficàcia política de desobeir és clarament superior al sacrifici que suposa per a qui ho fa"

Dimecres vinent estic citat a declarar al Tribunal Superior de Justícia, juntament amb el president, el secretari primer i la secretària quarta del Parlament la passada legislatura. És una citació que arriba molt tard, en realitat. Quan vàrem ser elegits, en gener del 2018, ja sabíem que amb el sou hi anava la certesa que desfilaríem pel jutjat. I ho assumíem amb total naturalitat, tot i que mai m’hagués imaginat que passaria quan ja haguéssim finalitzat, tots nosaltres, el mandat.

En gener del 2018, en el moment àlgid de la repressió i el 155, tothom veia probable que poguéssim acabar a la presó com a continuadors de la “rebel·lió” de l’1O. De fet, en aquell moment, els meus dos antecessors en el càrrec estaven en llibertat sota fiança, com la presidenta Forcadell, acusats precisament d’aquell delicte. Per tant, fer front només a una acusació de desobediència, com la que finalment ens han caigut, semblava un escenari improbable per massa benèvol.

Per això em resulta incomprensible com hem arribat a una situació en què l’acusació de desobediència té tanta capacitat de fer por als càrrecs electes. Sobretot perquè la pitjor pena que ens poden imposar pel delicte de desobediència és de només 2 anys d’inhabilitació especial. Això vol dir 2 anys sense poder ocupar càrrecs públics del mateix tipus que ocupàvem en el moment de cometre la suposada desobediència. No pot comportar ni presó ni pèrdua del dret d’ocupar altres llocs de feina a l’administració.

De fet, és públic i notori que el Tribunal Suprem es va inventar això de la rebel·lió i la sedició perquè entenien que la desobediència tenia una pena massa lleu per als fets que pretenien jutjar. El desafiament que varen comentre els líders de l’1O era massa greu vist des de Madrid. Calia un càstig exemplar per evitar que mai no ho tornem a fer. I des d’aquest punt de vista, la pena per l’únic delicte que realment varen cometre (desobediència) no té, al seu parer, un efecte dissuasori suficient.

Jo pens que aquest caràcter insuficientment dissuasori de la pena de desobediència hauria de ser aprofitat pels càrrecs públics independentistes. En comptes de dissuadir-nos de practicar la desobediència hauria de ser un incentiu. Sobretot quan ja hem pogut constatar que desobeir des de les institucions té un caràcter disruptiu molt gran. Dit d’una altra manera: l’eficàcia política de desobeir és clarament superior al sacrifici que suposa per a qui ho fa.

Desobeir no és immolar-se per res. No és sacrifici inútil. Desobeir fa trontollar les estructures de poder de l’Estat. I trontollen més com més alta és la instància que desobeeix. Només cal veure com es varen acarnissar amb el president Torra, i com varen sacrificar ells el poc crèdit que tenien la JEC, el TSJ, el Suprem i el Constitucional per apartar-lo a qualsevol preu. Al Madrid que encara fa olor de franquisme, gosar desobeir-los és un delicte molt greu.

Fins i tot quan la desobediència no té un efecte pràctic, els efectes polítics són inqüestionables. Negar el principi d’autoritat, incomplint el deure de “obedecer las Leyes” (segons resen les constitucions franquistes) desestabilitza un establishment amarat d’autoritarisme. L’Estat no pot tolerar la desobediència, i menys a les seues instàncies judicials. Perquè els jutges són les principials armes que tenen contra nosaltres.

Per què aleshores tanta obediència? Per què portam més de tres anys amb discursos contraris a la desobediència dins el propi independentisme? Per què tenim a casa nostra tanta gent que deslegitima o intenta impedir els intents de desobeir? Per què s’exageren els sacrificis que comporta una simple desobediència? De veritat ens ha de paralitzar l’amenaça de ser exclosos del càrrec per un període màxim de dos anys?

Són preguntes que me les he fet moltes vegades. A mi, que em ve molt de gust confrontar-me sense concessions amb els tribunals espanyols, acusat d’una desobediència inexistent, la situació em sembla kafkiana. Com tothom es pot imaginar, no em fa gaire por que m’inhabilitin per un càrec que ja no tenc. Però fins i tot aquells polítics que no tenen ni ofici ni benefici es poden permetre 2 anys sense ocupar cap càrrec electe. Podrien, per exemple, treballar d’assessors per al partit mentre estan inhabilitats, i després tornar a les properes eleccions amb tots els honors.

De fet, qualsevol estratègia basada en la desobediència civil consisteix a desafiar l’Estat a aplicar els càstics que preveu la llei per suposats delictes que la majoria de gent no creu que s’hagin de castigar. Per tant, és quan et castiguen que guanyes. O en tot cas, hi guanyes més que si evites el càstig. Evitar el càstig evitant desobeir és bàsicament rendir-se a la repressió, de forma innnecesaria. Perquè obligant-lo a castigar-te per motius politics li crees un problema a l’Estat.

És evident que la desobediència és una eina potent i eficaç per mantenir la confrontació institucional. Com ho és que els rèdits que donen superen els costos personals que comporta. Per tant, només podem interpretar que qui no vol desobeir és perquè vol refredar i/o ajornar el conflicte. A aquestes alçades ja està clar que una part de l’independentisme està en aquest escenari d’ajornament. Només l’ús de la paraula “mentrestant” ja és molt explícita de la voluntat d’ajornar els propis objectius polítics.

No som un pais de mesells i covards. Varem tenir 15.000 insubmisos. I si en algun lloc desafiar el principi d’autoritat és considerat una ofensa greu, és a l’exèrcit. Però malgrat tot es va guanyar la batalla clarament. La insubmissió al servei militar comportava presó, i aviat va arribar el punt que no es podien permetre tenir tants joves tancats i varen canviar les lleis per eliminar les penes de presó. Això va animar més joves a fer-se insubmisos. I així fins que es varen veure obligats a eliminar el servei militar obligatori.  

Ara és un bon moment. Quan no hi ha negociació possible per incompareixença de l’Estat, ni unilateralitat factible per renúncia de l’independentisme governamental, desobeir és el camí. Dels tres carrils que tenim per avançar cap a la independència, el de la desobediència és precisament el que ens permet caminar sense necessitat de ser-hi tots a l’hora. I ara mateix, desobeir és també desafiar l’intent de retornar a la pau autonòmica. Què més voleu?

Comentaris

    Veterà antifranquista. 11/09/2021 8:37 pm
    Cal alló que demanava el President Tarradellas: "Unitat, unitat i unitat". A veure si en serrem capaços.
    Junqueras un franco de vergonya 11/09/2021 9:18 pm
    Erc el BUNCKER FRANQUISTA A LA INDEPENDENCIA. INSULTAR AL JUNQUERAS ES OBLIGQCIO DE TOTW ELS CATALANS
    Luisnomeacuerdo 11/09/2021 10:06 pm
    Anda el que faltaba el primo tonto de Santiago segura también sale en los panfletillos de la madriguera groc para revolver a los pequeños fascistas independentistas.
    Robert 11/09/2021 11:11 pm
    És la pagueta (o la pagassa!) Sr. Costa!. Els polítics sense ofici ni benefici Aragonès, Torrent, Sol, Rufián i un llarg etc d'ER i uns quant més dels altres partits que no conec amb detall no podrien ni olorar un sou i unes prevendes com les que els dóna la política. I precisament estan en política per això, per la paga i els beneficis. És la xusma de la política, els funcionaris de partit que no tenen on caure morts si no fos pel xollo de la política. Enredar al poble cada 4 anys i seguir vivint del rotllo!.
    Encomio de la estulticia 11/09/2021 11:25 pm
    Erasme és més adequat que Costa pràcticament per a tot.
    Democracia 12/09/2021 7:39 am
    Tot el que dius es cert tret d'un aspecte, si desobeim no fem gaire mal a l'estat ja que anulen l'accio feta, t'inabiliten com ve dius i si has fet alguna accio la restitueixen. Ja ho vam veure amb el Torra i això que era el president. No es comparable als insumisos de l'exercit per cantitat de gent i penes. A mes els politics es com si portesin a l'adn el complie les lleis ja que si vols que la gent conpleixi les lleis que tu fas, tu has de complir la resta també, sino els ciutadans podrien incomplor les que cadascu consideri oportunes
    Qui és aquest personatge? 12/09/2021 7:44 am
    Josep Costa no va voler anar a les últimes llistes de les eleccions al Parlament de Catalunya, estava avergonyit de pactar amb Ciumarranos per evitar una foto de Torrent. Tothom te les seves prioritats, la majoria la independència de Catalunya, i Costa prioritza la confrontació dels partits independentistes.
    Narcís 12/09/2021 10:56 am
    Ha dit una veritat com una casa de pagès .. a tot estirar, tot allò que passà, seria ' desobediència ' ( i ni això ) que no pas l' animalada de rebel·lió , sedició . . . això ho van dir com si diguessin qualsevol altre crim a quin pitjor o assassins en sèrie o violadors o pedòfils o atracadors o . . . . que de ben segur tant se' ls hi en fumeria . . . . . tot plegat, fou una " prevaricació " que clamà al cel ! PD : així doncs , sempre serà el modus actuandi d' aquesta gent ben mantinguda i, per tant , com no, espanyolíssims ( esperem vós i la resta siguin l' excepció que confirma la regla ! ) ! Nota : gràcies per explicà'ns-e les conseqüències del mot desobediència , mot que no els interessava usar per a espantar fora mida qui vulgués acomplir amb allò que demanà i demanen nostres compatriotes ! Anotació al marge : ànims .. el mal no pot sortir-se'n sempre amb la seva, no pas a costa de tota una nació, no pas a costa de Catalunya ( PPCC ) !
      Psiquiatra d'en Narcís 12/09/2021 9:55 pm
      Vostè segueixi sense pendre la medicació que li vaig receptar i seguirà vomitant incoherències fins a morir asfixiant pel propi vomit.
    Doctor Strangelove 12/09/2021 12:29 pm
    Costa és el que diríem un "hater". Ell odia ERC i pactaria amb el diable per destruir-la. Hi ha bastants corruptgents que pensen així, i aleshores es fa difícil creure que aquesta gent vulgui la independència, car per tenir-la es necessita tot i més, fins i tot els xarnegos de Súmate, que ja és per llogar-hi cadira! Doc.
    Ben dit 12/09/2021 1:56 pm
    Ni més ni menys.
    ERC, MANGANTES I CHORIZOS.JUNQUERAS 12/09/2021 4:21 pm
    Junquerisme es omplir la butxaca del hermqno chorizon.ferrovial i els 10.000 analfabets col.locats a dins de la Gene per robar
    joandomenec 12/09/2021 4:39 pm
    Els es caguen a les calces només de pensar-hi haurien de llegir aquest article.
    Som el 90.18 % (el 1-O de 2.266498 votants, 2.044.038 vam votar SÍ a la independència) 12/09/2021 10:41 pm
    La única institució catalana fora de l'abast de les urpes colonials és el Consell per a la República que està fent una feina excel·lent, tot i que potser ( i dic potser perquè no n'estic segur) es va equivocar participant dins de JUNTS amb elements autonomistes
      Som el 90.18 % de chichinabo y parió la abuela 13/09/2021 6:43 pm
      El Consell per la República és una organització privada amb seu a Waterloo, Bèlgica. O sigui que ni és una institució ni és catalana.
    Quitos 13/09/2021 10:52 pm
    Sr Costa, razón no le falta pero ahora será difícil mobilizar a la gente. Le dimos un buen mazazo al régimen posfranquista cuando en medio del 155 el independentism9 volvió a ganar, fué la peor d las pesadillas unionistas volver a tener enfrente al president exiliado. Nunca sabremos q pasó por la cabeza d los Torrent, Junqueras y cía; la noche antes d la nominación a President todo estaba pactado, el parlament volvería a nombrar president a Puigdemont, tal como habían dictado las urnas, desafiando a los jueces franquistas, europa veía q David seguía desafiando a un desorientado Goliat... Pero ERC cambió su rumbo.

Nou comentari