Una empresa de preservatius ha trobat la manera, certament intel•ligent, d’incrementar la rendibilitat del seu negoci per mitjà d’enquestes que desperten la nostra atenció i, alhora, li permeten preveure’n el volum de fabricació sense agafar-se els dits. En tot cas, segons la seva enquesta, els Països Catalans són altament actius, sexualment parlant. El primer lloc l’ocupen els catalans del sud, els valencians, que fan l’amor 125 cops a l’any, o sigui, gairebé tres cops per setmana, i el segon els catalans del Principat i de les Illes que ho fan 104 vegades, és a dir, dos cops a la setmana. Dels catalans del nord, dels andorrans, dels fragatins i dels algueresos no en diu res, l’enquesta, però és de suposar que les diferències no seran gaire grans.
En el capítol d’edats, els catalans més actius i regulars són els casats d’entre 35 i 44 anys. Aquests catalans i catalanes tenen un “entente cordiale” amb la parella dos cops a la setmana. Pel que fa al nombre de parelles que tots plegats tenim al llarg de la vida -sempre, és clar, segons l’enquesta-, tornen a guanyar els valencians amb sis parelles i mitja, mentre que la gent del Principat i de les Illes som més moderats i en tenim quatre. El més curiós, però, i això vol dir que hi ha alguna cosa que no lliga, és que si establim diferències per sexes, en aquest sentit, resulta que mentre els homes afirmen haver canviat de parella set vegades, les dones només en reconeixen tres.
El més divertit és l’apartat que fa referència a la fidelitat. Els més fidels són la gent del Principat i de les Illes, ja que només un 13% admet haver tingut relacions sexuals amb altres persones al marge de la parella. I aquí, quan es diferencien les relacions extraconjugals per sexes, les xifres tampoc no coincideixen, perquè els homes admeten ser el doble d’infidels que les dones. Ells, un 28%, i elles, un 14%. La pregunta és: són sinceres totes les persones enquestades? Estaven soles quan responien a l’enquestador? Que els homes es declarin més promiscus que les dones vol dir que són més sincers o potser que n’hi ha que recorren als sistemes de pagament? El sistema de pagament és una relació extraconjugal o és una altra cosa?
Arribats aquí, algú dirà: i quina importància pot tenir per a una empresa de preservatius el grau de fidelitat dels catalans? Què els importa, el que fem o deixem de fer? Doncs els importa, i tant que els importa, perquè vist el preservatiu com un negoci -que és, lògicament, com se’l mira una empresa que fabrica preservatius-, els principals consumidors d’aquest producte són precisament els anomenats infidels. Dit d’una altra manera, els casats o aparellats són un mal negoci per a la indústria, i els casats o aparellats fidels encara més.
Quines ironies més divertides té la vida, oi? Tants anys de repressió sexual i ara resulta que la indústria no pot viure sense la nostra promiscuïtat.
