Des del 15 de març passat, gràcies a Junts per Catalunya i la CUP, el rei d’Espanya és persona non grata a Sant Cugat del Vallès. Esquerra Republicana es va abstenir. El lector que no hagi estat al cas és probable que repassi la segona frase convençut de no haver-la llegit bé. Però sí que l’ha llegida bé: ERC es va abstenir. Sobta força, sens dubte, tractant-se d’un partit que es diu a si mateix republicà, però qui hagi observat que ERC es defineix actualment com “l’independentisme moderat”, no se sorprendrà gens. El problema és que l’independentisme, com més es modera, més es confon amb el seu adversari.
És prou sabut que els dos partits catalans més odiats per PSOE, PP, Vox i Ciudadanos són Junts per Catalunya i la CUP, que estan a favor de la confrontació amb l’Estat. No és que l’Estat simpatitzi amb Esquerra, és clar que no, però la veu com un mal menor. Algú que proclama “sóc independentista moderat” no amoïna a ningú. És com si digués: “Sóc independentista, però no em facis cas”. S’entén, per tant, que Esquerra fos el mal menor més desitjat per l’Ibex 35 en les eleccions catalanes. Qui millor que aquell partit que ha agafat la torxa del pujolisme afirmant que la independència “ara no toca”. D’aquí a un parell de generacions, és a dir, d’aquí a mig segle, en podríem tornar a parlar, però ara no, ara no toca.
Tot i això, com que hi deu haver persones que continuen sense entendre que Esquerra Republicana s’hagi abstingut a l’hora de declarar el rei d’Espanya persona non grata a Sant Cugat del Vallès, serà bo saber l’explicació que n’ha donat la seva màxima representant, l’alcaldessa Mireia Ingla. És aquesta: “Declarar persona non grata només victimitza la persona i no va a l’arrel del problema. Nosaltres condemnem la monarquia, sigui Felip VI o qui sigui”.
Mol interessant. Ves per on, van ser la senyora Ingla i ERC els qui el mes de juny del 2016, aleshores a l’oposició, van presentar una proposta demanant que el rei d’Espanya fos declarat persona non grata a Sant Cugat. Ho argumentaven així: “Si volem ser independents, és probable que algun dia haurem de trencar la legalitat vigent”. La proposta, malauradament, no va prosperar perquè la majoria de Convergència i Unió ho va impedir. Però ara, cinc anys després, resulta que tant Convergència Democràtica com Unió són mortes i enterrades, com ho demostra la iniciativa que comentem en tàndem JxCat-CUP, i és Esquerra qui se situa al lloc de Convergència.
Un altre aspecte interessant de la qüestió és l’excusa donada per l’alcaldessa Mireia Ingla i Esquerra per tal d’abstenir-se adduint que declarar non grata la persona del rei d’Espanya seria “victimitzar-lo”. Pobre Felipe! Tan bo i tan demòcrata que és, i ara vénen aquests malparits de Junts per Catalunya i la CUP a dir-li: “Felipe go home”. No hi ha dret, home, no hi ha dret! Ja ho deia la padrina: on anirem a parar!
El problema d’haver de justificar una cosa tan injustificable com aquesta, és que la justificació encara posa més en evidència el justificador. En primer lloc, és injustificable que un partit que es diu republicà s’abstingui en la reprovació d’un rei tan declaradament enemic de les llibertats de Catalunya. En segon lloc, és ridícul afirmar que el problema no és el rei, sinó la monarquia; és ridícul perquè votar en contra de la monarquia no és incompatible amb el fet de votar contra el rei. Quin problema hi ha a votar ambdues coses alhora? I també és ridícul perquè la monarquia només té sentit si té un monarca. El rei és el símbol màxim de la monarquia, sense la seva figura queda decapitada i deixa de tenir sentit. I en tercer lloc, és vergonyós que un rei que es fa dir Felip VI, que és hereu no només de sang, sinó ideològic de Felip V, i que s’ha mostrat com a principal avalador del crit de guerra espanyol “¡A por ellos!”, referit al poble català, no reuneixi prou raons, des del punt de vista d’Esquerra Republicana, per ser declarat persona non grata.
Per sort, com dèiem, des del 15 de març passat, gràcies a Junts per Catalunya i la CUP, el rei d’Espanya és persona non grata a Sant Cugat del Vallès. Així ho recollirà la història, inclosa l’abstenció d’Esquerra Republicana.
68 
16 
