En tots els partits polítics – en uns més que en d’altres- és difícil tenir criteri propi, però fer-lo públic és una temeritat amb pàtina d’heroisme suïcida. Desprès de la reunió entre els presidents Mas i Rodríguez Zapatero, van ser molts els dirigents locals i autonòmics de tots colors, però sobretot del PP (Partit Popular), que van bramar contra un suposat tracte de favor cap a Catalunya. Massa sovint s’ha estat comprensiu o s’han volgut justificar des del PPC (Partit Popular de Catalunya) aquestes actituds d’hostilitat. Resulta una agradable novetat la posició valenta i sense complexos que va mantenir al Parlament la presidenta del partit, Alícia Sánchez Camacho, quan va defensar que el president del govern va fer bé reclamant allò que ens pertoca i que no hi ha cap tracte de favor ni cap privilegi en l’autització per emetre deute un cop el pla d’estabilitat garanteix que es compliran els objectius de dèficit. De ben segur que actituds així fan que molta gent percebi d’una manera diferent l’opció que representa aquesta formació, amb la que si poden sentir més o menys pròxims, però sobretot poden servir perquè molts espanyols no identifiquin la normal defensa dels interessos catalans amb posicions ni bel•ligerants ni extremistes. El PPC va guanyar més credibilitat en un dia que en els últims anys, però ara li queda la difícil tasca de mantenir-la.
- CA
