Metges, infermeres, tècnics sanitaris, mestres i professors, bombers voluntaris, mossos, usuaris de Rodalies, familiars de persones amb discapacitat intel·lectual. És la llista bàsica dels sectors de la societat catalana encesos amb el Govern, un any i quatre mesos després de la presa de possessió de Salvador Illa com el primer president de la Generalitat amb un executiu monocolor del PSC. El mateix color que hi ha a la Moncloa i a l’altra banda de la plaça Sant Jaume des de fa encara més temps.
Governen, aquí i allà, tres en línia –o quatre, si hi afegim la Diputació de Barcelona, institució amb un gran pressupost. Són els que fa dècades que contraposen l’eix social a l’eix nacional. Deixant de banda que els socialistes també tenen eix nacional –espanyol– i que els partits sobiranistes també tenen eix social –en algun cas més a l’esquerra–, governen els que s’han passat els últims deu anys subratllant la funció de “gestió” de la política. Els que asseguren que s’ocupen de “les coses que importen” –com si els anhels nacionals no importessin a ningú– millor que els altres.
És cert que la seva batalla cultural –afegida al poc encert i la crisi galopant de l’independentisme post 1-O– ha aconseguit desdibuixar l’eix nacional fins a extrems difícils de preveure fa vuit anys. Però precisament aquesta accentuació de l’atenció sobre les demandes socials els deixa més evidència. No se’n surten perquè no se’n poden sortir. No és exactament culpa seva. En termes generals, no és culpa d’uns consellers en concret. Ni és només culpa de la manca de pressupostos, perquè amb els suplements de crèdit que sí que els van aprovant van tapant forats com els taparien amb els nous comptes, que tampoc permetran fer cap gran salt si s’aproven. Perquè el gran forat és un infrafinançament cronificat, en el dèficit fiscal etern, impossible de reparar sense una ruptura amb l’Estat espanyol o sense una reforma profunda, que fa molts anys que ha quedat clar que és impossible. Des de l’eix social també s’arriba a la qüestió nacional. Encara que governi el PSC, partit de gestors.
