És ben significatiu que el desastre evident de la xarxa d’alta velocitat espanyola no estigui generant un debat sobre l’oportunitat i la rendibilitat social d’aquesta inversió faraònica. L’opinió publicada madrilenya, depenent del bàndol, critica més o menys el ministre o els sistemes de seguretat, però ningú no qüestiona l’objectiu de la connexió entre Madrid i totes les capitals de província, costi el que costi i tingui els viatgers que tingui. Una institució pública com l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) i el think tank econòmic FEDEA han publicat informes que posen en dubte, obertament, la fortíssima inversió en alta velocitat en contrast amb l’abandonament de les xarxes de rodalies. L’Estat espanyol ha construït més quilòmetres que França o Alemanya i inverteix menys en manteniment, amb els resultats que salten a la vista, però es continuen planificant i executant noves línies.
El fet és que no cal fer gaires informes per adonar-se que l’alta velocitat radial, amb Madrid a l’epicentre, és una derivada tòxica -i caríssima- del nacionalisme espanyol. Una idea compartida i continuada per Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, sense que hi hagi hagut mai una avaluació realista dels enormes costos i els hipotètics beneficis d’una infraestructura només superada per la Xina. PSOE i PP (i, de fet, Vox i Podemos, també) comparteixen la idea de base i això genera un consens absolut. Als mitjans de comunicació madrilenys no hi ha crítiques ni per la inversió en alta velocitat, ni tampoc per la desinversió a Rodalies de Barcelona. És una política d’Estat que, en la pràctica, només s’ha qüestionat des de Catalunya. Com sempre, sense cap resultat.
De fet, l’únic contratemps a aquest festival de malbaratament madrileny han estat els successius governs portuguesos, que no han tingut cap interès en prioritzar la connexió Lisboa-Madrid, encara que els espanyols estiguin invertint grans quantitats de diners en portar l’alta velocitat a Extremadura, amb la intenció d’enllaçar les dues ciutats. Per raons econòmiques, a Portugal estan invertint en la línia Lisboa-Porto-Vigo, un disseny que, des de la part espanyola, no ha merescut ni un quilòmetre de traçat. En definitiva, que d’on sigui a Madrid i, cada cop més, de Madrid al cel.
