El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
El cinema català i la llengua del país

El triomf del film “Alcarràs”, de Carla Simón, al Festival Internacional de Cinema de Berlín, amb la consecució del prestigiós Ós d’Or, té una dimensió que supera el marc tradicional. Vull dir que un premi com aquest, que per a una pel·lícula nord-americana, britànica, francesa, italiana, etc, suposa el reconeixement de la qualitat d’una obra cinematogràfica concreta i prou, en el cas d’una pel·lícula catalana té un component simbòlic afegit pel fet de pertànyer a la cinematografia d’una nació sense Estat, cosa que comporta recursos pressupostaris escardalencs, estabilitat vidriosa, dèficits de projecció internacional, indústria impotent per acollir tots els professionals del sector, baixa remuneració dels qui aconsegueixen feina, fuga de talents… En altres paraules, si la indústria cinematogràfica dels estats europeus és precària, comparada amb la dels Estats Units, imaginem-nos a quins extrems arriba la catalana, encotillada per un Estat que no té dèria més gran en aquesta vida que invisibilitzar Catalunya.

Per això el més transcendent d’aquest Ós d’Or no és que “Alcarràs” sigui una producció catalana (això tan sols ho sabríem nosaltres, atès que el cinema català oficialment no existeix i se n’apropia el cinema espanyol), sinó el fet que la llengua de la pel·lícula és la catalana. Aquesta és la peça clau que fa que el mercat internacional s’assabenti que el premi l’ha guanyat una pel·lícula catalana. És la llengua, sí, la llengua. La llengua és com el rostre d’una persona, si et passeges amb la cara d’un altre, la gent creu haver vist l’altre, no a tu.

Ves per on, allò que hauria de ser el més normal en les pel·lícules catalanes, que és rodar en català, en la mateixa mesura que les pel·lícules franceses són en francès o les italianes en italià, resulta anecdòtic a casa nostra per culpa d’un provincianisme i d’un complex d’inferioritat que fa creure a molts cineastes que per ser algú en aquesta vida has de rodar en espanyol. I és fruit d’aquesta mentalitat que la immensa majoria dels cineastes que es formen a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) no roden les seves pel·lícules en català.

Un dels problemes de no tenir Estat és que les pel·lícules sí que en tenen, d’Estat. A diferència del que passa amb les lletres, que és la llengua, independentment de la nacionalitat de l’autor, la que determina la pertinença de l’obra, en el cas de les pel·lícules, parlin la llengua que parlin, la pertinença la determina la nacionalitat de la producció. Però Catalunya no té Estat, i per més que tot el capital d’una producció sigui genuïnament català, tant el color dels seus diners com l’acreditació internacional de les seves obres, constaran com a espanyols. Per entendre’ns: per molt catalana que sigui “Alcarràs”, a efectes oficials figura com a pel·lícula espanyola. Heus aquí si és important la independència de Catalunya, per tal que deixem de veure’ns obligats a anar pel món com si fóssim menors d’edat i necessitéssim un tutor.

Hi ha, com dic, un provincianisme latent en aquells cineastes catalans que es creuen cosmopolites pel fet d’amagar la llengua catalana tot rodant en espanyol convençuts que així arribaran a tothom. És provincià i ridícul. Quin drama per a les cinematografies sueca o danesa si Bergman o Dreyer haguessin estat tan provincians com ells i haguessin esborrat la seva identitat! Allò que fa que una pel·lícula atregui el públic és el que diu, no pas la llengua en què ho diu. És la seva qualitat el que fa que un film deixi petjada, no la llengua dels seus personatges, que, al capdavall, apareixeran doblats en els països on hi ha doblatge i subtitulats a la resta. La renúncia de la llengua catalana, per tant, no té cap sentit. Més aviat delata una gran inseguretat i una desconfiança flagrant en els valors del film per part dels seus responsables.

La pel·lícula “Alcarràs”, de Carla Simón, porta implícita una esplèndida lliçó d’autoestima que esperem que altres cineastes i productors hagin captat. Es tracta d’una lliçó de veritable cosmopolitisme que comença pel seu títol. Els autoanomenats ciutadans del món se’n burlarien d’un títol com “Alcarràs”: “Com es pot anar pel món”, dirien, “amb una pel·lícula titulada Alcarràs, que és un poblet del Segrià de nou mil habitants que no coneix ningú? Com es pot rodar una pel·lícula comercial amb uns personatges que parlen un català de terra endins que no entendrà ningú perquè no és catanyol?”. Doncs bé, “Alcarràs” ha triomfat perquè tot localisme és una part indestriable de la universalitat, ha triomfat perquè és mostrant la nostra identitat, no pas amagant-la, com ens integrem en el món i el fem ric i divers.

L’acomplexament i la desconfiança en les pròpies qualitats són un llast molt poc seductor. No és en el cinema hispano, sinó en l’europeu, que ens hem d’encabir. Allò que ens fa singulars, allò que ens dóna visibilitat, fem el que fem, és que no deixem mai de ser qui som. Esborrar el català pensant que així serem més ben acceptats i que el món ens trobarà més universals i atractius, és grotesc i fa que els altres pensin: “Quin poc valor que els catalans donen a la seva llengua, que fins i tot s’avergonyeixen d’ensenyar-la”.

La llengua ens fa únics al món, no hi ha cap cinematografia que pugui competir amb nosaltres en això. És la nostra imatge de marca, és el nostre tret diferencial i n’hauríem d’estar orgullosos. El català és la llengua d’aquesta terra, és la llengua que ha donat nom als nostres rius, a les nostres muntanyes, als nostres pobles i comarques i a tota la vida que els habita. La llengua catalana és la llengua d’aquest bocí de món al qual pertanyem i que anomenem Catalunya. No hi renunciem, quan fem cinema; posem-la en boca dels nostres personatges i fem que amb les seves veus arribi a la resta del món. Si el cinema català no parla en català, quin cinema ho ha de fer?

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ho han provocat els febles mentals a febrer 22, 2022 | 19:25
    Ho han provocat els febles mentals febrer 22, 2022 | 19:25
    És la política de personatgets com Mascarell, el Conca, la regidoria de cultura de l'ajuntament, el Ramon Llull i tota la púrria que reparteix subvencions a la cultura espanyola feta a Catalunya. El veritable provincianisme de qui es creu que el cosmopolitisme consisteix en renegar de la pròpia llengua i identitat i en assimilar-se a la de l'estat.
  2. Icona del comentari de: FRANK DUBÉ a febrer 22, 2022 | 19:31
    FRANK DUBÉ febrer 22, 2022 | 19:31
    COMPLEX D´ESCLAU estimat Victor. Els Mandarins espanyols són uns MESTRES colonitzant. I els catalans -llevat d´excepcions- uns deixebles MOLT APLICATS.
    • Icona del comentari de: Ricard a febrer 23, 2022 | 13:17
      Ricard febrer 23, 2022 | 13:17
      Això mateix.
  3. Icona del comentari de: Luisnomeacuerdo a febrer 22, 2022 | 20:36
    Luisnomeacuerdo febrer 22, 2022 | 20:36
    Y de los mutantes también Víctor, que se te llena la boca de estat, pero no estarás. Ale a lloriquear al rincón de los lazinazis llorones.
  4. Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a febrer 22, 2022 | 20:58
    Pere Llimonera i Citronell febrer 22, 2022 | 20:58
    Runrún y mas runrún... que pesats... pues, aunque no le gusten las verdades al Fachorrerio supremata de patrias inventadas, lo cierto es que ‘Alcarràs’ és “cine català” sobre problemàtica “espanyola”, porque no solo ocurre en Catalunya. este problema ligado a la vida rural se da en también en el resto de Espanya y cada vez mas en otras partes del mundo... O sea : ' ‘Alcarràs’ és “cine català” sobre problemàtica “espanyola'" y a la inversa también : ‘Alcarràs’ és “cine Espanyol en català” sobre problemàtica catalana i “espanyola”...
  5. Icona del comentari de: Democracia a febrer 22, 2022 | 21:09
    Democracia febrer 22, 2022 | 21:09
    Sr. Alexandre, el discurset està molt be, pero es nota molt que no en te ni idea de cinema. Sap quants calers ha fer la pelicula a taquilla? (tot i rebre el premi), doncs això, son pelicules alternatives que no son rentables i van be als festivals. Si li sobren els calers pot prodiur cinema en català tots podem, pero si no es fa es per alguna cosa. I no ha triunfat per l'idioma, als alemnays que la veuen subtitlulada els hi es igual que sigui en català, castellà, rus o croat. Fins que no vegui que inverteix 50.000 eur (que no es res) en un peli en català no em creure que defensa el cinema català
    • Icona del comentari de: Excuses de mal pagador a febrer 22, 2022 | 22:55
      Excuses de mal pagador febrer 22, 2022 | 22:55
      Hi ha molt cinema subvencionat que no genera beneficis o molt pocs. La cançó de la recaudació és l'excusa de sempre quan, efectivament, fora de Catalunya la poden doblar o subtitular, així que la justificació del mercat no s'aguanta. A Catalunya cinema en català. Res de subvencions al cinema en castellà.
      • Icona del comentari de: Democracia a febrer 24, 2022 | 12:06
        Democracia febrer 24, 2022 | 12:06
        Vosté tampoc en te ni idea de cinema. La peli s'ha vist a Berlin per el festival, pero no la passen als cinemes d'Alemanya ni de França ni tans sols Espanya ni Catalunya. Si fas una pelicula a Catalunya i la fas en castellà potser tens sort, la passen a tot l'estat i guanyes una mica, si la fas en català no surt de catalunya, pero no per que espanya no la vulgui, tampoc la pasaran (doblada) a França, Portugal, etc. O sigui el cinema local es consumit localment, si el fas en català el mercat es mes reduit si la fas en castellà mes gran, no hi ha mes, no es questio de doblatges
  6. Icona del comentari de: Ok Gal a febrer 22, 2022 | 22:10
    Ok Gal febrer 22, 2022 | 22:10
    Doncs portem 80 anys endarrerits. Ni PSC ni CiU van fer res de debó pel català. Després excusats per estar entretinguts amb la indep. Ara ERCal diu que el català es parla a les cases, que tranquils. Els amics del Gal han passat d’indepes a franquistes en 4 tardes. Quan no existeixi Cat ni el cat també es podrà fer una peli en català i que guanyi l’oscar...quin orgull!
  7. Icona del comentari de: Narcís a febrer 22, 2022 | 23:20
    Narcís febrer 22, 2022 | 23:20
    Ras i curt : així és.. mai entendré perquè productors, directors, actors, tot plegat, allò que envolta el cinema català no n' és fet en català ! PD : si nosaltres no donem vida a nostra llengua/ idioma/ llenguatge, qui la donarà, per ventura, espanya ?
  8. Icona del comentari de: Pau a febrer 23, 2022 | 00:25
    Pau febrer 23, 2022 | 00:25
    Mucho rollo,pero al final después de repetir varias veces lo de cine de aquí,cine catala,se le ha olvidado decir que entre otros,está producida por Movistar y RTVE,así que algo tiene también de España.
  9. Icona del comentari de: fat boy a febrer 23, 2022 | 01:12
    fat boy febrer 23, 2022 | 01:12
    Hi ha una cosa encara pitjor, i es que si una produccio, diguem sueca, es fa en un altre idioma segur que sera en angles, EL idioma internacional, aqui en canvi ho fan en un idioma de matats, putes i traficants de drogues.
    • Icona del comentari de: Doctor Strangelove a febrer 23, 2022 | 08:47
      Doctor Strangelove febrer 23, 2022 | 08:47
      I de idiotes com tu, meló! Doc.
      • Icona del comentari de: fat boy a febrer 24, 2022 | 21:10
        fat boy febrer 24, 2022 | 21:10
        La verita ti fa male, lo so.
    • Icona del comentari de: Ricard a febrer 23, 2022 | 13:19
      Ricard febrer 23, 2022 | 13:19
      Doncs sí, fat boy.
  10. Icona del comentari de: Premi a febrer 23, 2022 | 08:27
    Premi febrer 23, 2022 | 08:27
    Guanyar premis en festivales serà l'única forma de potenciar el cinema en català?
  11. Icona del comentari de: Doctor Strangelove a febrer 23, 2022 | 08:49
    Doctor Strangelove febrer 23, 2022 | 08:49
    Aquesta pel·li és per quatre matats que van d'intel·lectuals i es pensen que el cinema alternatiu val alguna cosa, doncs no! Els intel·lectuals de veritat mirem pel·lículs planes, car ja pensem quan som a la feina investigant per a que aquest país sigui alguna cosa, i mirem pel·lis per descansar! Doc.
    • Icona del comentari de: Ricard a febrer 23, 2022 | 18:04
      Ricard febrer 23, 2022 | 18:04
      No sap com li agraeixo que ens digui l'única raó que tenim tots per mirar una película. No sé que fariem sense Vostè.
  12. Icona del comentari de: Ricard a febrer 23, 2022 | 13:16
    Ricard febrer 23, 2022 | 13:16
    Encara estem amb allò que hem guanyat autoestima? Si us plau, milions de persones manifestant-se pacíficament, i aguantant estoicament les agressions de suposats policies. Què més cal per tenir autoestima? El que cal és el els agressors castellanistes i els que els ho consenteixen tot es mirin el mirall i facin acte de contricció. I que a nosaltres, exemplars en la nostra modèstia i templança democràtica, ens deixen en pau per sempre tornant al seu país d'on mai haguessin hagut de sortir els molt criminals.
  13. Icona del comentari de: Johnny Weissmullat a febrer 24, 2022 | 11:53
    Johnny Weissmullat febrer 24, 2022 | 11:53
    Divertida la manipulació farcida d'autoengany a fi d'encoratjar el personal. Perquè no és veritat que a l'estranger pensin "quin poc valor donen els cat a la seva llengua.. se n'avergonyeixen". Ridícul. Fals. La veritat és que no pensen res, perquè ens consideren espanyols i punt, i això de la llengua com un caprici regional. I tampoc és veritat que Alcarràs hagi pintat gaire al festival. Passen de nosaltres. Som un detall exòtic. Haver fet de veritat la independència, i menys estúpids llacets grocs. La resta és xerrameca pedagògica plasta.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa