En realitat, ni els mitjans de comunicació nacionals ni els cenacles i tertúlies de Madrid s’ocupen des de fa ja bastants dies prioritàriament de l’actualitat catalana: hi ha moltes altres qüestions en els afanys informatius que, per unes raons o per altres, s’imposen en els titulars. I és que Catalunya segueix sent una assignatura pendent, incòmoda, tant per a la política governamental de Pedro Sánchez com per a la d’una oposició conservadora que ha perdut gairebé tota la seva influència en la vida pública catalana. I aquest malestar, per descomptat, es reflecteix en el que és una prioritat per als mitjans de comunicació, que només troben ambigüitats quan pregunten sobre el futur de les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya.
És una situació aquesta, la del desinterès informatiu, que molt previsiblement canviarà la setmana que ve, que és quan, en principi, i sense que hi figuri una data encara en les agendes oficials, es veuran Pedro Sánchez i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per primera vegada després de les eleccions catalanes … i després de les madrilenyes.
L’hermetisme que habitualment regna a La Moncloa sobre gairebé tot impedeix fins i tot especular amb probabilitats d’èxit sobre en què acabarà la cimera Sánchez-Aragonès. Al Govern central, aquesta és la veritat, no es detecten senyals de nerviosisme davant la imminència d’una trobada que, pels seus escassos precedents i també per com està la situació, haurà forçosament de ser bastant transcendent. “Ha de ser important o serà un fracàs”, opinen mitjans que es diuen propers als preparatius d’una futura mesa de negociació.
El que s’ha pogut detectar quan intentem saber com estan les coses és el següent (i prego que es tingui en compte que res del que segueix es basa en declaracions oficials, sinó en converses amb persones que podrien tenir una certa implicació en les relacions entre el món oficial català i el de el govern central):
- La trobada se celebrarà, tot i que encara no hi hagi data definitiva, a curt termini, perquè aquesta és la voluntat d’ambdues parts: oferir, almenys, la sensació que encara hi ha contacte.
- Tant el govern central com el Govern pretenen envoltar-la d’una atmosfera positiva, que respongui al desig, expressat per portaveus d’Esquerra, que el govern espanyol “presenti una alternativa real a la independència”. Una alternativa que va molt més enllà dels més de quaranta punts específics pendents de la negociació bilateral, des de l’ampliació del Prat fins a la gestió autonòmica de l’IRPF. “Aragonès i Sánchez han de fer una negociació molt més política que tècnica”.
- A Madrid es descarta que aquesta alternativa passi per la convocatòria d’un referèndum d’independència, ni per la concessió d’una amnistia (aniria contra la Constitució) als presos. És probable, per tant, que una part de la conversa entre Pedro Sánchez i Aragonès giri al voltant de com i quan es concedirien els indults, que és un tema intensament polèmic en una societat espanyola que sembla partida en dos per aquesta qüestió.
- Hi temes genèrics que seran necessàriament abordats, entre ells la ‘desjudicialització’ de la vida política en el que a Catalunya es refereix.
- Sánchez demanarà a Aragonès mostres de realisme: “la independència de Catalunya és ara per ara impossible i la Generalitat ha de saber-ho; de fet, ho sap “.
- El finançament autonòmic no ha de ser un escull entre la Generalitat i el govern central: hi ha fórmules per abordar-la des plans nous.
- El govern central admetria que Oriol Junqueras, si s’escau, formés part de la mesa de negociació, però no com a president de la delegació catalana. És un tema inacceptable per a una part de la societat de la resta d’Espanya. I és que Aragonès és una figura “moderada” amb la qual tot el diàleg serà una mica més fàcil que, per exemple, amb Quim Torra, tot i que sempre estarà condicionat per les pressions que el president de la Generalitat rebi dels seus “aliats”, Junts i la CUP.
- Sánchez explicarà a Aragonès la difícil posició en què alguns dels temes més sensibles en la relació entre el Govern i el govern central posen l’executiu del PSOE i Unides Podem: “A la Generalitat, però, no els convé que el Govern central es debiliti més, perquè qualsevol alternativa seria pitjor per a ells”, diuen en ambients socialistes, referint-se a un hipotètic futur executiu del Partit Popular amb suport de Vox i Ciutadans.
- El cas de Puigdemont és cada dia que passa més sensible per als cercles governamentals madrilenys: el retorn de la immunitat concedit pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea a l’expresident, a Comín i a Ponsatí és una fita més en els revessos que la justícia espanyola pateix a Europa pel que fa a el tractament judicial del Procés. Però les dues parts coincideixen que Puigdemont és un assumpte espinós, difícil de gestionar per a l’executiu de el PSOE, sí, però també per a Esquerra Republicana de Catalunya. Què passaria, per exemple, si Puigdemont es plantés de sobte a la plaça de Sant Jaume, com ha insinuat algun advocat? Posaria en un compromís el govern central, sens dubte, però també el de la Generalitat.
Aquest sembla que és el marc d’una trobada certament difícil per a ambdues parts. Però tant uns com els altres insisteixen que es pot negociar una certa conllevanza, buscant guanyar temps almenys fins després de l’estiu. Després, diuen mitjans paragovernamentals a Madrid aixecant les celles, “vindran una altra Diada, un altre primer d’octubre, en fi … qualsevol taula negociadora, amb les premisses situades en el pitjor dels escenaris, tindria molt difícil arribar a resultats positius per a una o altra banda, o per cap de les dues parts, i llavors què? “.
Així, crec, estan les coses. Continuarà la setmana que ve probablement …
20 
