Tot i que conec un que ho nega, als Evangelis sí apareix el Pessebre: Sant Joan, 1:1-8 relata com Maria no va tenir altre remei que posar el seu nadó sobre un llit de palla dins d’una establia i pal·liar la palmària pobresa energètica que patiren Ella, Josep i el Nen amb l’escalf del bestiar que hi havia. Han passat més de vint segles del que no és tant història com misteri fundacional d’una civilització protagonista del gir copernicà cap a la modernitat en imaginar la humanitat com un tot de filiació divina i doncs necessitada de solidaritat. Però tot i així, cada any que comença tornem a omplir-nos de nous propòsits, que voldrien ser bons, ni que sigui de manera egoista, però que per a la majoria no signifiquen altra cosa que una nova oportunitat de recordar la nostra fal·libilitat, les nostres febleses, la nostra arreladíssima manca de força de voluntat.
Si a nivell individual, ho reconeguem en públic o no, acumulem any rere any la decepció dels propòsits no realitzats, per què hauríem de fer-ho millor des del punt de vista col·lectiu? Potser totes les afirmacions, juraments o promeses dels nostres polítics haurien de ser enteses com fetes amb el mateix nivell de frivolitat o de manca de coneixement de les pròpies limitacions que justifiquen els errors, absències o inaccions de la nostra vida.
Diuen que la felicitat pot consistir en la conquesta de petites fites que ens anem posant pel camí. I si en comptes de proposar-nos grans transformacions pròpies i dels altres, comencéssim per altres més humils? Proposem-nos al menys, per exemple, la suspensió del judici sobre els adversaris, contrincants o competidors fins no tenir totes les dades. Aquesta actitud en política pot resultar difícil, però per al comú hi ha prudències que sols requereixen pensar-hi un instant: no compartir, ni tant sols mirar, vídeos sexuals d’altres persones, hagin estat fets o no amb el seu consentiment, en fora un exemple. Però també ho hauria de ser evitar difondre maledicències d’origen incert o dubtós, malgrat refereixin conductes que en el nostre temps reben un judici molt més sever que abans. La història recent ens recorda que no sempre qui parla malament d’algú té raó o diu veritat.
Però ja sé que no és tan fàcil. Tenim tendència a creure tot allò que reforça la nostra creença. D’altra manera, no s’entendria l’èxit de certs programes de televisió. Jo crec que fa poc més de dos mil anys en un lloc remot d’Orient Deu es va empetitir per nosaltres, simbolitzant l’amor més gran en fer-se humà. Potser per això confio en el triomf del bé sobre el mal, el que me fa pensar que la guerra, la fam i la pobresa són inevitables pols dialèctics de la bondat i la saviesa.
I així, en l’esperança de ser una mica millor que aquest any, començo avui el 2023.
