Allà a Cuba, els de la CUP admiren una “democràcia social” –Anna Gabriel dixit– i accepten que el preu a pagar (pels cubans) sigui una eterna dictadura sostinguda en la por i en la supressió de les llibertats individuals i col·lectives més bàsiques, que és en resum el que fan totes les dictadures. Mentrestant, aquí, en un sistema per a ells inclement i repressor, abracen i exerceixen el seu dret a ser una minoria respectada i, fins i tot, fixa’t tu, amb poder de decisió.
En el marc d’aquest privilegi, els paladins d’un règim monocromàtic i decadent han informat que els pressupostos de JxSí no els complauen perquè no són “els millors possibles”. Hi han trobat, diuen, molts ets i uts. I, sense dir-ho, amenacen d’incendiar l’escenari tornant a llançar el misto que els apodera.
M’agradaria pensar que la CUP, per respecte al seus votants, només pretén negociar i rascar alguna cosa. Però no les tinc totes, i als antecedents em remeto. A més, al final vota l’assemblea, on passen coses sobrenaturals i per tant vés a saber.
Esperem que la gent de la CUP tingui la bondat d’entendre que, si no s’aproven els pressupostos, o bé els que tindrem seran socialment pitjors o bé anirem a eleccions. En aquest darrer cas, el processime ja tindria una excusa resultona per tornar a guanyar temps davant del tan temut xoc de sobiranies. També seria responsable entendre que, si fos per la partida social, aquests pressupostos podrien tenir el suport d’una majoria del Parlament. És a dir, que el seu escó, tot i que legítim, només és necessari a causa del boicot a tot el tema de voler fer un referèndum unilateral. Això té una altra implicació: si no aproven els pressupostos, els marxarà la parròquia de classe mitjana que no és anti-sistema però que els vota perquè són guais. A més, si es posen dogmàtics en l’eix social, també perdrien vots dels independentistes que volen que la CUP prioritzi la causa independentista.
Entenguin, persones de la CUP, que si els surt la vena piròmana, ni hi haurà millors pressupostos ni, segurament, hi haurà referèndum al setembre. Pel que fa a vostès, bona sort a les eleccions. Tinguin la bondat, cupaires, i facin el favor d’aprovar els pressupostos d’una puta vegada.
