Alícia Sánchez Camacho ha obert finament el debat sobre el concert econòmic assegurant que el seu partit està disposat a parlar-ne a partir del 2012. Fins ara, molts dirigents del PP català s’expressaven en el mateix sentit, però sempre en privat per temor a la reacció de la cúpula de la formació espanyolista. Ja se sap que la manca de democràcia interna dels grans partits provoca en els seus dirigents un estat mental particular, a mig camí entre la síndrome d’Estocolm i el comportament del protagonista de la novel·la “1984”.
Segons diuen els populars catalans en privat, no és lògic ni coherent que a Barcelona es rebutgi el concert econòmic per a Catalunya i que, per contra, els seus homòlegs bascos i navarresos el defensin amb dents i ungles en el cas d’Euskal Herria. Tenen raó. Què passa, que els catalans tenim menys drets que els bascos i navarresos (i perdonin la redundància)? Què passa, que el PP d’Euskal Herria pot defensar millor els seus conciutadans que el PP dels Països Catalans?
Una cosa és clara. Si quelcom es mou en matèria de finançament arribarà de la mà del PP. Sempre són els falcons els qui fan les grans concessions. Va ser José María Aznar qui va suprimir el servei militar obligatori. També va ser ell qui va retirar la Guàrdia Civil de les nostres carreteres i autopistes i qui va suprimir la figura del governador civil. De manera que el PP està interioritzant que, si vol el suport de CiU per a la investidura de Mariano Rajoy, ha de començar a fer algunes passes en aquest camí.
Però alerta: parlem tots de concert econòmic i al final prendrem mal. El concert econòmic, tal com el coneixem, és inviable perquè Espanya no s’ho pot permetre. Ho ha dit tothom i és una obvietat. Per això Artur Mas i els seus fan servir la fórmula “el concert econòmic o un sistema similar”. Aquí rau la mare dels ous: és probable que CiU arrenqui un nou model de finançament a un Mariano Rajoy assedegat de suports. És possible que es redueixi el dèficit fiscal en un parell o tres de punts. Però un concert econòmic estricte no el tindrem, i està bé que es vagi recordant.
