El judici pel cas Escolà, l’exescorta dels Mossos d’Esquadra acusat de protegir Carles Puigdemont fins i tot a l’exili, està resultant un manual de com destruir una estructura d’estat. Per descomptat, el que es jutja oficialment no és la lleialtat d’un escorta al president legítim del seu Govern. Ni tan sols la justícia espanyola seria capaç de formular-ho així. El plantejament de la causa, instigada per una denúncia de Ciutadans en els seus bons temps –ara ja llunyans–, és la suposada prevaricació i malversació comesa el 2018 per l’aleshores conseller d’Interior, Miquel Buch, i el mosso Lluís Escolà, per la contractació del sergent com a assessor. La tesi de l’acusació és que, en realitat, Escolà es dedicava a protegir Puigdemont amb el vistiplau de Buch.
No cal dir que el judici és tan polític que fins i tot el president del tribunal ha deixat clar en diverses ocasions que no tindrà en compte moltes de les valoracions llançades per testimonis de l’acusació sobre com és d’independentista Escolà i com ho manifestava sense vergonya a les xarxes socials. Els magistrats tampoc no veuen clares determinades proves aportades, com ara un informe fantasma, sense data ni signatura, que ha posat en serioses dificultats el mosso que l’ha hagut de defensar.
Si s’analitza el cas amb perspectiva, no costa gaire de veure com els impulsors del judici –Ciutadans i la fiscalia– estan aprofitant greuges interns i comptes pendents entre membres de la policia de la Generalitat –n’hi ha, com en tot col·lectiu humà– per ajusticiar un dels membres menys dòcils del cos. Els Mossos van set convertits en una olla a pressió amb la simple publicació al BOE de l’aplicació del 155, que incloïa la destitució del seu cap, Josep Lluís Trapero, que també seria processat i finalment absolt, després de tres anys de suplici judicial. Darrere d’aquest moviment va venir tota la resta. Podien ser una estructura d’estat per a la construcció d’una eventual República Catalana i se’ls havia de destruir psicològicament, assegurar-se de reduir-los a una policia espanyola més. Això va fer l’Estat espanyol i així ho estem explicant amb les cròniques d’aquest judici.
25
3
