Segona jornada del judici per prevaricació contra l’exconseller d’Interior, Miquel Buch, i l’exescorta del president Carles Puigdemont, Lluís Escolà. Una vista oral on la fiscalia demana penes de 6 anys i 4 anys i mig de presó i fins a 27 anys d’inhabilitació. El judici ha començat puntual, i els tres primers testimonis han anat força ràpids. Tot i la rapidesa, han anat prou bé per a la defensa dels dos acusats. Una acusació sobre la contractació d’Escolà com a càrrec de confiança del conseller i que la fiscalia, a proposta de Ciutadans, interpreta com una tapadora per tal de poder posar escortes al president exiliat.
Un dels testimonis, l’únic que de moment s’ha enfilat a l’estrada d’uniforme, ha estat l’intendent 4640, sotscap de la Comissaria General Tècnica. El seu testimoni ha estat una repassada a un informe contrari a Escolà tot seguint i fent bondat a les preguntes del fiscal Pedro Ariche, el tinent fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya. Però en arribar els torns de les defenses, s’ha girat com un mitjó. L’advocada de Buch, Judi Gené, ha demanat al tribunal que li mostrés l’atestat que havia estat explicant i defensant fins al moment. No estava ni signat ni tenia data. Fins i tot, el president de la Sala José Carlos Iglesias, ha intervingut per aclarir la situació. L’intendent ha confirmat que no tenia firma, però si el nom, però tampoc hi havia data.
Un informe sense data… ni signatura
El primer testimoni de la jornada ha estat d’un sergent de la divisió d’escortes, que protegia el president Quim Torra ha explicat al tribunal que havia fet tasques de vigilància sense arma a Bèlgica, Eslovènia i als EUA. Ara bé, ha obviat, com sí que va recordar un company seu en la jornada d’ahir, que era el ministeri d’Afers Exteriors o Interior, els que els autoritzava a portar armes o no. En tot cas, ha assegurat que en una trobada del Consell de la República va veure a Escolà en posició que “podrien arribar a ser compatibles amb tasques de vigilància”. A preguntes de la defensa d’Escolà, Isabel Elbal, no ha pogut assegurar que fes d’escorta.
Tot just després, l’intendent 4640, ha detallat la vida laboral d’Escolà des que va deixar els Mossos per incorporar-se en comissió de serveis per càrrec de confiança. Així com els permisos, vacances i festius que va aprofitar Escolà per anar a Bèlgica. Però, un cop han arribat les defenses, l’intendent no ho ha passat tan bé com amb el fiscal. Gené li ha preguntat, un cop l’intendent tenia l’informe a les mans, si li podia dir la data. “A la meva còpia no hi és”, ha advertit la lletrada. El policia ha començat a passar pàgines i les pàgines i al final s’ha rendit: “Doncs, no no hi ha data”. Però aquí no ha acabat, perquè també li ha preguntat si estava firmat l’informe. Tampoc ho estava. Només hi havia el nom. El president de Sala ha saltat com una molla i li ha demanat si el ratificava. L’intendent ha defensat que ell podria corroborar les parts que li han encomanat a ell, però ha admès que havia de respondre de tot. El jutge no ho ha vist clar.
18 
