Ho sento, benvolguts lectors d’El Món, però no he pogut evitar escriure sobre “el tema”. Suposo que ja estareu saturats. Però hi ha dues coses que em fan més por que el “coronavirus”. La primera és la impunitat. I la segona: aquesta crisi sanitària la gestionaran, si fa no fa, els mateixos que van gestionar la crisi econòmica.
Comencem amb aquest gràfic, mireu-lo bé:
Ara entraré al gràfic, però abans, deixeu-me recordar unes paraules que va dir fa 48 hores Joan Guix, Secretari de Salut Pública de la Generalitat: “el 80% dels casos de coronavirus són lleus” i sembla que un tractament adequat hauria de ser suficient per contenir els efectes negatius de la infecció.
I ara entrem al gràfic. Bàsicament diu que el problema no és tant el nombre de casos sinó que aquests casos tinguin lloc en un curt espai de temps i col·lapsin la capacitat dels sistemes sanitaris de donar el tractament adequat. Per això es posa tant èmfasi en aconseguir que la transmissió sigui el menys ràpida possible. Fins aquí tot correcte. De fet, ara mateix, és l’únic que es pot fer: intentar “endarrerir el pic epidèmic”.
Però convido a l’amable lector que encara estigui llegint a mirar la frase en vermell que diu: “Capacidad del sistema sanitario”. Sí, amb un bon tractament el “coronavirus” no ens hauria d’espantar. Però si el sistema sanitari queda per sota, tindrem problemes. I aquí volia arribar. El límit d’aquesta capacitat no cau del cel: és conseqüència directa de les decisions que han pres durant anys els responsables polítics.
Que els mateixos que van gestionar la crisi econòmica siguin els que gestionen ara la crisi sanitària és un fet important. Les decisions preses des de 2008 (retallades, privatitzacions, modificacions legislatives, etc.) han fet abaixar la “capacidad del sistema sanitario”. I com més baixa aquesta línia, més possibilitat de no rebre el tractament adequat. I aquí sí que tenim el problema.
Podria fer un llistat dels partits que, amb les seves decisions en el passat, han fet abaixat la “capacidad del sistema sanitari”. Se’n salven ben pocs. A Espanya, cap dels que van aprovar la reforma de l’article 135 que imposa una austeritat que abaixa la “capacitat del sistema sanitario”. A Catalunya, tots els que durant 40 anys van construir un sistema de col·laboració público-privada que, malgrat els seus bons resultats per al pacient, han posat en risc la mateixa sobirania sanitària a Catalunya. La pinça CiU-PSC (amb el suport de les esquerres pre-15M) ha estat letal.
Però anem al fons del tema. Les decisions preses pels nostres representants s’hi han traduït en guanys enormes per als de sempre. Els constructors de l’IBEX (ACS, Ferrovial, etc), els bancs que fan el finançament (BBVA, Santander, La Caixa) i multitud d’empreses en mans dels gegants de l’IBEX han guanyat diners gràcies al fet que la línia d’aquest gràfic que diu “capacidad del sistema sanitario) hagi baixat. És a dir: quan tingueu una mica de por del coronavirus, quan us preocupeu per si el vostre hospital podrà atendre-us a vosaltres i a les vostres famílies, mireu cap al dalt. No només per demanar ajuda als Déus sinó perquè la impunitat no s’instal·li entre els que, ben amunt, prenen decisions. Mireu els nostres representants, el que han fet i el que han permès. Mireu més amunt i veiem els empresaris de l’IBEX, que quan no estan guanyant diners amb la nostra sanitat, estan implicats en casos de corrupció. Mireu més amunt i veureu el Monarca que els dóna aixopluc, es digui Juan Carlos o es digui Felipe. Potser si seguiu mirant amunt trobeu consol. Els descreguts potser només trobareu el Déu que va tenir la gràcia de posar a Espanya un “caudillo” que abans d’anar-se’n a l’infern, ens va deixar una Corona profundament agressiva per la nostra salut física, social i democràtica. Cuideu-vos!
