Recordin que Catalunya i els catalans tornem a ser una comunitat autònoma “normal” des que el PSC governa a la Generalitat. Han tornat les anades i vingudes a la Zarzuela i els Borbons són rebuts amb el vassallatge corresponent a Catalunya i a Barcelona, i la simbologia espanyola torna a regnar a Sant Jaume. Tot en ordre, pax socialista. I ara, a Barcelona el PSC ha decidit desfer el vincle, incòmode a parer seu, amb la història de 1714 i convertir un espai carregat de significat en un recinte neutre, inofensiu i digerible. Esborrar el nom de Born, centre de Cultura i Memòria i deixar-lo en Born, Museu d’Història de Barcelona, és molt més que un gest administratiu. És una aposta per un canvi de relat molt potent, una decisió simbòlica que implica reorientar-ne la funció i reescriure el relat que s’hi explicava fins ara. El Born ha estat un espai que parla obertament de derrota, de resistència i de sobirania, íntimament vinculat a la guerra de Successió i al setge de Barcelona. Una incomoditat màxima per a alguns.
Un relat que el PSC no ha comprat mai i que, ara que té el poder absolut a banda i banda de Sant Jaume i a Madrid, vol neutralitzar. Canviar-li el nom no és en absolut una ocurrència d’un director de museu, sinó una voluntat ideològica expressa d’empetitir un espai nascut de les restes visibles de la ciutat derrotada l’11 de setembre de 1714. Emblanquir i buidar de significat un enclavament únic que combina arqueologia, memòria històrica i dinamització cultural.
Mantenir el nom de Born Centre de Cultura i Memòria era una qüestió de respecte, coherència i compromís amb la història de Catalunya. Per alguna raó que els assessors del PSC deuen trobar justificada, l’Ajuntament de Jaume Collboni ha anat gas a fons a maquillar i dissimular la memòria de la ciutat i del país en un intent d’imposar una narrativa blanca, com correspon a una comunitat autònoma “normal”.
