Un dels llibres més interessants que m’han passat mai per les mans és Servicio Especial. A las órdenes de Carrero Blanco (de Castellana a El Aaiún), del coronel d’artilleria de l’exèrcit espanyol José Ignacio San Martín (Editorial Planeta, Espejo de España, 1983). És un llibre de memòries que serveix de manual per entendre com funcionaven els serveis d’informació i els serveis secrets de la dictadura feixista, sobretot en el seu tram final, abans de l’arribada del pacte de debilitats del 1978.
San Martín va ser director del Servei Central de Documentació (SECED), l’avi del CNI, i abans havia participat en l’Oficina Contrasubversiva Nacional i va configurar el Servei d’Informació de la Presidència del govern espanyol. La seva carrera militar va acabar amb la condemna per la seva participació en els cops d’estat del 23 de febrer de 1981. Sí, diem cops perquè en van ser diversos en un sol dia. San Martín va ser un dels actius membres del batejat com a “grup de coronels”, coneguts per ser més franquistes que el mateix Franco. De fet, sempre he defensat que Franco es va perllongar gràcies a la ingent quantitat de franquistes que hi havia i que romanen.
El coronel, expert en la lluita contrasubversiva, va escriure sobre com detectar elements o organitzacions subversives a través dels “seus objectius” tenint en compte només quatre elements. En primer terme, “el descrèdit del règim com a sistema polític viable i de futur”. Això és la qualificació sistèmica de les majories al Congrés “d’il·legítimes”. En segon lloc, “la destrucció de la cohesió de la societat, desvertebrant-la, per fer-la més vulnerable als propòsits subversius”. La guerra contra la immersió o contra els drets socials ho fan palès. En tercer terme, “la difusió de les ideologies incompatibles amb els principis fonamentals de l’Estat”. L’acarnissament contra les polítiques de gènere o els principis d’igualtat ho demostren. I, per concloure, “la disminució del desenvolupament econòmic atiant el conflicte social”, el que podria ser tot un monarca esperonant les empreses catalanes a traslladar la seva seu fora de Catalunya.
És curiós perquè els quatre elements de San Martín configuren l’estratègia dels poders de l’Estat contra el procés sobiranista de Catalunya. Un Estat que ha utilitzat mètodes absolutament subversius contra els que ha catalogat d’adversaris o enemics. El més pervers de tot, però, han estat les eines que s’han emprat per a tota la conxorxa contra l’independentisme. Ha estat evident i immoral la convivència pornogràfica entre una part de la magistratura entusiasta contra el catalanisme, els cossos i forces de Seguretat de l’Estat, membres hipermotivats del ministeri públic i advocats de l’Estat que han forçat la seva posició fins a límits escandalosos. L’ús de la hisenda pública, del Tribunal de Comptes, la biosfera mediàtica espanyolíssima, el control financer, el català a la salut pública, les infraestructures, l’Alta Inspecció de l’Estat o de les empreses de l’Ibex, així com de la institució monàrquica, converteix el conglomerat espanyol en una mena d’Armada Invencible contra els catalans. Sí, catalans, perquè quan disparen els canons les bales no distingeixen entre independentistes i els que no ho són.
Però Espanya continuarà existint. Té sort. Una nova amnistia pactada amb els catalans servirà per expiar els seus pecats. Deixem-nos de romanços. L’amnistia és una notícia extraordinària si es compleix. El fet que els represaliats quedin eximits de pena o fora dels processos judicials en què es troben immersos és per celebrar amb qualsevol dels millors vins de Catalunya. Però qui realment es beneficiarà d’aquesta amnistia és Espanya, és la doctrina de Manuel Marchena, és la policia patriòtica, és el sistema espanyol que veurà com la justícia europea arxivarà els recursos en els casos del Procés per pèrdua d’objecte i s’estalviaran el tràngol d’una previsible estirada d’orelles. L’amnistia serà per a les víctimes de la repressió, sí; però serà, sobretot i un altre cop –com el 1976 i el 1977-, per als subversius. Enhorabuena, coronel San Martín, lo han vuelto a conseguir.
