Fa una setmana el Congrés va aprovar la llei d’amnistia i fins avui no s’ha publicat al Butlletí Oficial de les Corts Generals, que és el pas previ perquè el rei espanyol Felip VI sancioni la norma i aparegui publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) amb un marge de 15 dies des de la seva aprovació. Fins que no arribi aquest moment, i l’amnistia entri en vigor, la justícia, que ara també està qüestionada pel mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb les seves cartes electoralistes a la ciutadania, segueix interferint en la política catalana. La mostra més recent d’això és la resolució del Tribunal Constitucional (TC) que, a petició del PSC, ha anul·lat els acords de la Mesa que van permetre que Lluís Puig votés telemàticament en la legislatura anterior després que el mateix tribunal tombés la possibilitat que els diputats a l’exili deleguessin el seu vot.
Una decisió que demostra que la justícia segueix interferint en la normalitat democràtica de les eleccions del passat 12 de maig i els drets polítics dels diputats electes, ja que la sentència condiciona de facto la constitució del nou Parlament, convocat dilluns a les 16 h. De fet, amb l’amnistia aprovada, però no en vigor, els jutges no se’n poden estar de remarcar que sobre la persona de l’exconseller “pesa una ordre judicial de cerca i captura”. Amb l’anul·lació dels acords de la Mesa referents al vot telemàtic, l’alt tribunal ha deixat en suspens la participació dels diputats electes Carles Puigdemont i el mateix Puig, de Junts, i també Ruben Wagensberg, d’Esquerra, que, a més poden ser claus per decantar majories. La mesa d’edat, que presidirà la sessió constitutiva del nou Parlament de Catalunya, serà l’encarregada de decidir sobre les peticions de vot delegat i telemàtic en el ple que elegirà el president de la cambra aquesta nova legislatura i la composició de la mesa. En el cas de Wagensberg no hi hauria d’haver problema perquè està de baixa mèdica i el reglament preveu que en casos així es pugui delegar el vot perquè un altre diputat del seu grup voti per ell.
També cal tenir en compte que fa tres anys, l’any 2021, la mesa d’edat formada per Ernest Maragall (Esquerra), David González (PSC) i Alberto Tarradas (Vox), amb majoria unionista, no va acceptar la delegació de vot del mateix Puig. Enguany hi ha canvis i dos dels tres membres són independentistes. En aquesta ocasió, hi haurà una mesa d’edat amb majoria independentista presidida pel diputat de Junts Agustí Colomines (el de més edat) i les secretàries seran les diputades Mar Besses (ERC) i Júlia Calvet (Vox), les més joves, i que haurà de decidir si accepta les peticions de vot que rebi dilluns amb el risc que algun grup presenti un recurs d’empara a l’alt tribunal i que aquest acabés tombant les votacions. El Tribunal Constitucional interfereix així en els drets polítics dels diputats electes, però la cambra ha disposat de temps suficient per modificar el reglament de la cambra catalana perquè, com ja han deixat els mateixos lletrats de la cambra, és l’única manera de posar fil a l’agulla i regularitzar aquesta mena de votacions.
