La sentència dictada en apel·lació en el cas de Dani Alves, acusat, processat, empresonat preventivament durant més d’un any i finalment absolt pel delicte d’agressió sexual ha estat rebuda de manera ben diversa segons sigui l’actitud de qui l’analitza. Per a una part del feminisme la sentència ha estat un gerro d’aigua freda sobre l’alegria que havia suposat la reforma del Codi Penal que en aquesta matèria era coneguda com la llei del “només sí és sí”; però no recorden que la llei ja va significar la revisió d’algunes sentències on aleshores es va dir que la reducció de les penes era el resultat que la seva aplicació havia estat en mans d’uns jutges masclistes. Ara, quan inesperadament un tribunal format per quatre magistrats amb majoria de dones i, d’aquestes, majoria progressista, ha tornat a contradir les seves expectatives, ara que ja no saben què dir sobre el biaix ideològic del tribunal, la crítica s’ha centrat en el fet que una sentència com aquesta pugui dissuadir les dones de denunciar.
Potser és perquè qui així parla no sap tot el que aquest comentari suposa. Per començar ve a dir que, malgrat la resolució, Alves és culpable. Jo he viscut en la meva activitat professional com a advocada casos en què, tenint la raó, no se m’havia donat; però davant el pensament del client de què l’altra part havia corromput al jutge, no trigava un minut a desmentir-ho.
Qui afirma que per aquesta sentència les dones agredides no denunciaran, creu que malgrat que la sentència desmanega la contradictòria valoració de les proves per part de la sentència d’instància, la denunciant ha estat injustament desatesa en la seva reclamació. Aquesta actitud ha estat, i potser això és el pitjor, la de la ministra Maria jesús Montero, també coneguda com a Chiqui, qui ha arribat a dir que la presumpció d’innocència no pot passar per sobre del testimoni de dones joves i valentes que s’alcen per denunciar els rics i els poderosos.
Chiqui, una mica com el kit de supervivència de la Unió Europea, sembla parlar per a imbècils. Dones joves contra rics poderosos… vergonya de govern amb dones com ella, que del seu no en sap, i del que no en sap, sigui seu o no, sempre en parla, aplaudeix i crida. Més d’un cop s’ha dit que les quotes femenines tenen sentit per visibilitzar les dones i que, en tot cas, tenim el mateix dret que els homes a ser ximples o incompetents. Doncs ella sembla exemplificar amb escreix aquest suposat dret, fent avergonyir totes les dones que, a diferència d’ella, creiem que des d’un govern no es poden fer valoracions de les sentències… Però ja no és el primer cop. Suposo que, amb voluntat fidel de supervivent, està preparant el camí per a quan els acusats i sentenciats li siguin més propers. Volent-los salvar, pel forat de l’aigüera no sols se’n va el prestigi femení; perilla també la credibilitat de totes les nostres institucions.
