Com no entén res (i tant li fa), Yolanda Díaz ha criticat la reforma laboral grega quan, malgrat el que vulgui fer-nos creure Urtasun referint el que li diuen pel carrer, la major part dels que treballen per a altri, traient jubilats i funcionaris, estan avui pitjor que ahir gràcies a la reforma que ells van fer. Perquè al fet que molts salaris no s’han apujat ni un cèntim quan sí que ho ha fet la inflació, se suma la broma del fix discontinu amb el qual volen dissimular que hi ha gent que no pot treballar tots els mesos de l’any, però a qui d’aquesta manera fan sortir de les llistes de l’atur. A això s’afegeix el fet que enfront de la Grècia de la reforma, un assalariat a Espanya pot acumular tres feines que sí, poden totes elles ser fixes, i sí, poden totes elles tenir com a límit les vuit hores diàries, però això és el que fa a cadascuna, perquè, a diferència del que des d’ara passa Grècia, es poden acabar acumulant més de 13 hores diàries, si se sumen totes.
L’advertiment que ha fet Giorgiadis, ministre de treball grec, enfront de les crítiques de la vicepresidenta en funcions, són a més molt encertades, perquè efectivament Díaz trenca consensos que en matèria de relacions diplomàtiques són més que convenients: al fet obvi que no es pot criticar una mesura sense conèixer a fons el seu context (i el de Grècia és dramàtic perquè fa sols una dècada acumulava un 30% d’atur) s’afegeix que durant la Presidència d’un país els seus polítics s’haurien d’abstenir de fer comentaris sobre altres, com en general succeeix fruit d’un acord tàcit entre membres de la Unió.
Però Díaz, que no sap ni això, està massa preocupada, no en perruqueries, com diria Alfonso Guerra tan desafortunadament, sinó en aparentar coneixements i mostrar actituds de la cap de govern que voldria ser. Continua, com en tot aquest temps d’incertesa sobre la investidura, fotent una pífia rere l’altra. Potser massa nerviosa per una eventual pèrdua de la cadira ministerial, perquè a ella com a tants altres del seu gremi, no la podem imaginar treballant en el sector privat que tant diu defensar.
