2 de novembre de 1937. El franquisme va fer la seva especial contribució a l’escola catalana: va ordenar un bombardeig on van ésser massacrats 48 infants i diversos professors del Liceu Escolar de Lleida. No va ser l’únic crim d’aquesta mena. Altres centenars d’infants van ser assassinats, robats als seus pares i col·locats en un sistema escolar comparable als camps de concentració, amb un règim disciplinari d’una gran inhumanitat. Avançat el règim, es va imposar el castellà, literalment a hòsties. De fet, hi ha hagut generacions que han fet la seva particular immersió en la lengua del imperio mitjançant l’agressió, la tortura, l’amenaça i la por. Potser és per això que, cada vegada que institucions com el Parlament plantegen una condemna al franquisme, aquells que en nom de la “llibertat” –la reivindicació de carta blanca per oprimir– ataquen el català a l’escola, fugen espaordides i amb cara d’ofès, perquè saben de les seves connivències ideològiques i heràldiques amb la franquícia local del feixisme.

Trieste, 13 de juliol de 1920. Els feixistes italians cremen la Casa del Poble eslovè de la ciutat. Malgrat que hi ha persones atrapades, els nacionalistes italians, que tenen oprimida la minoria eslovena de la ciutat, tallen les mànegues, sabotegen la tasca dels bombers i organitzen un ball al voltant del foc, com a escarni contra els seus conciutadans a qui consideren inferiors. Ho explica colpidorament l’escriptor triestí Boris Pahor en un colpidor recull de relats, La pira al port. El feixisme, a més, tancarà les escoles en eslovè. És el que tenen els totalitarismes, que menyspreen profundament les minories nacionals i imposen la lengua del imperio.

Durant el franquisme, a més, un seguit d’alts funcionaris vinculats amb la repressió: policies, jutges, militars, a banda d’alguns executius que es dediquen a administrar bona part del patrimoni robat als catalans, s’intal·len a la ciutat, no massa lluny des d’on avui surten les ràtzies del feixisme local, tal com puntualment informa l’#alertaultra. Són, i ho sento si hi ha gent que s’ofèn, l’administració colonial, que efectivament tracten la població local com a una colònia, tracten de castellanitzar per dalt, i deixen anar estols de falangistes destinats a apallissar qualsevol que s’expressi en català i a reprimir qualsevol manifestació de catalanitat. Bona part d’aquests individus passen per la transició a la democràcia sense que ningú no gosi tossir-los, es reprodueixen i bona part dels cognoms apareixen freqüentment entre els integrants de les diverses plataformes contra la immersió o l’independentisme, tal com ho ha detallat amb pèls i senyals (i sovint amb fotos) el periodista Jordi Borràs, probablement, el periodista més amenaçat d’Europa -incloses agressions a càrrec de policies fora de servei-, probablement molt més que segons quins russos a qui premia Europa. Aquests colons, que senten amb un profund menyspreu qualsevol que parli català, són els grups i grupuscles al darrere de l’ofensiva orquestrada del català als pocs espais on aquest havia estat, més o menys normalitzat, entre els quals l’escola. Compten amb uns mitjans de comunicació fanàticament franquistes i amb gran capacitat d’inundar de napalm l’opinió publicada i uns primos de zumosol  amb toga que els faciliten la feina (com ja ho havien fet amb la intacta justícia franquista que va passar a la condició de “constitucional”).

Són els mateixos que s’ofenen quan es recorda el paper de la Brigada Político Social o de l’Abu Ghraib de Via Laietana, que saben que tenen el PSOE cantant a cor “de la barca de Chanquete no nos moverán”, malgrat les vergonyes històriques. Són els mateixos que contracten empreses de comunicació per fer passar per nacionalistes, nazis i supremacistes a la minoria nacional que tracta de defensar una llengua atacada per terra, mar i aire. Són els mateixos que bombardejaven escoles de Lleida, robaven infants, omplien fosses i es resisteixen a permetre que s’excavin. Són els mateixos que consideren que tot val si el que cal, no és acabar amb l’independentisme, sinó amb l’única dissidència sòlida, amb un projecte alternatiu i que qüestiona l’ordre instaurat a sang i foc de 1939 i constitucionalitzat el 1978

L’atac a la immersió no té res a veure amb la llengua. Ens equivocaríem molt si penséssim que això va d’un 25%, d’unes matèries més o menys o de l’aberració jurídica de si un militant de C’s fa servir el seu fill per imposar a la totalitat una humiliació més al català. Això tampoc va exactament d’independentisme. Això va d’aquesta disputa, que es veu clarament, entre franquisme, amb totes les seves variants, matisacions i actualitzacions, i antifranquisme. El “jo vinc d’un silenci” de Raimon, que s’ha fet servir per animar a la manifestació del 18 de desembre és pertinent perquè es tracta d’això, de pura i simple reactivació de l’antifranquisme, que exigeix estratègies i tàctiques pròpies de l’antifeixisme. I manifestacions festives o cares ploraneres invocant al bon sentit dels feixistes, creieu-me, és inútil i contraproduent.

De la mateixa manera que els administradors colonials dels anys quaranta veien en la imposició del castellà, no només l’assimilació cultural, sinó la superioritat de la dictadura, el català adquiria un color de resistència antifranquista. Aquest aire va ser precisament el que va impulsar a milions de treballadors i treballadores d’arreu de l’estat, la major part dels quals, perdedors de la guerra, a aprendre català i a procurar que els seus fills l’aprenguessin. Parlar català era una manera de lluitar contra el règim, de mantenir una guerra oberta contra una opressió global. Aquesta va ser una de les causes que va fer que, servidor de vostès, també cap als quinze anys, l’adoptés com a llengua d’expressió quotidiana i literària. Ser catalanoparlant és tenir clar quins són els teus valors, i quins són els teus enemics. I més, després de l’experiència del Primer d’Octubre. Parlar català avui, defensar-lo, correspon a una visió polititzada que necessàriament passa per combatre la visió estreta, inquisitorial, dictatorial d’aquells que boten dels seus escons cada vegada que al Parlament, es recorden crims com els del Liceu Escolar de Lleida, les desenes de fosses per obrir, o l’aporellos d’escamots uniformats amb benedicció reial.

Somescola i el conjunt de moviments en defensa de la llengua s’han de repensar, i molt. Després de veure com aquest darrer atac malintencionat a la llengua ha servit per desfermar una escena semblant a l’incendi de la Casa del Poble Eslovè de Trieste, tal com descrivia tràgicament Boris Pahor, no podem reaccionar com si no passés res i ens mantinguéssim en el bonisme del Club Super 3. Cal un canvi de paradigma que hauria de requerir de major proactivitat. Diria que amb major confrontació i agressivitat. El model Crida a la solidaritat de principis de 1981 seria un bon referent –i aquí en Jordi Sánchez en té certa experiència- i el model encetat pels independentistes quebequesos per la mateixa època va mostrar també la seva eficàcia. Hem d’abandonar el “bon rotllo”, i tenint en compte que els mitjans espanyols ens dibuixen amb cua i banyes només per parlar català –i diria que la majoria d’espanyols s’ho empassen perquè en el fons s’ho volen creure– crec que és arribada l’hora de ser antipàtics i eficaços, en comptes d’aquesta simpatia estèril de les darreres dècades.

I recordem. El català és una llengua connotada. I hem de fer que ho estigui encara més: és la llengua de l’antifranquisme, és a dir, la que desafia aquest règim borbònic que alimenta aquest sistema autoritari i corrupte del qual, la manera més realista de deslliurar-se’n és activant la Declaració d’Independència.

Comentaris

    fat boy Desembre 17, 2021 | 19:15
    Nomes fer notar que el racisme de que parla no es privatiu del feixisme sino del conjunt de la societat espanyola, recordi que havia l'extrema esquerra que expectorava que el catalan es la lengua de la burguesia. En aquella epoca tot aixo ja els pillaba muy lejos.
    Ricard Desembre 17, 2021 | 19:37
    La gran majoria dels mitjans espanyols ens dibuixen amb cua i banyes només per parlar català –i diria que la majoria de castellans s’ho empassen perquè en el fons s’ho volen creure. Crec que és arribada l’hora de ser antipàtics i eficaços, en comptes d’aquesta simpatia estèril dels darrers segles.
    JordiP Desembre 17, 2021 | 19:42
    Antonio Royo Villanova (entonces diputado del Partido Liberal) , 1915: Nunca, nunca transigiré en que Cataluña sea una nación. El Imparcial, 1932: El Estatuto catalán [el de 1932] es un quiste purulento que no tiene más terapéutica que la cirugía. Franco, 1937: Cataluña es una de las causas fundamentales de nuestro alzamiento. ABC, editorial 227/9/1994: “El delicado edificio de la unidad española construido durante ocho siglos con la argamasa de sangre, se agrieta día a día ante la indignación del español medio, que ama la patria grande, y de las Fuerzas Armadas, que la sienten en las entrañas. Y del Rey.” ABC, 13/9/2011; Para poner en su sitio a los catalanes basta con “suspensión constitucional de competencias, legislación básica y de armonización, control presupuestario y alta inspección del Estado en materia educativa.
      Anònim Desembre 19, 2021 | 18:24
      Ocho siglos???? Nano fa ocho siglos encara vivieu a les coves, de fet molts encara no n'heu sortit, com el teu amic fracasado i la espe que deia que ñordia tenia mil años, ara va I tu li ho retalles 200 i et quedes curt en 500. En fi, no teniu solució.....
    LlunyDeCat Desembre 17, 2021 | 20:15
    Sí que va de llengua perquè és part de la situació Colonial que els Catalans arreu dels PPCC patim. Sempre l'Amo que ocupa i colonitza (envia milions de compatriotes a reproduir-se i a ocupar el territori conquerit) imposa la seva llengua. No és pas cap coflicte Franquisme-Antifranquisme. La imposició de l'Espanyols és molt més antiga i no té pas res a veure amb el Feixisme. Som en guerra colonial entre Amos Espanyols i Colonitzats Catalans. Ja n'hi ha prou de traure responsabilitat als Espanyols amb les collonades del Règim 78, Neofranquisme, Feixisme, etc. El Centre, Dreta i Esquerra espanyoles tingueren i tenen els mateixos comportaments.
    resabío Desembre 17, 2021 | 20:35
    Buenas ¿Hay algún piojo resucitado por ahí?
    Pere LLimonera i Citronell Desembre 17, 2021 | 21:03
    Això no va de llengua i Això no va de Democràcia tampoc... Això va de 3% i coses similars... i dels babaus que es van tragar tot el conte... Així és...
    Luisnomeacuerdo Desembre 17, 2021 | 21:16
    Pero que malotes son los españoles del imperio con los pobres rufianes tractorianos, tan buenos ellos, solo hay que ver a este fascista independentista los artículos que escribe para insultar a sus compatriotas. Vuestra estupidez solo es superada por vuestro odio. Viviréis y moriréis siendo españoles, payasos.
      Anònim Desembre 19, 2021 | 18:28
      Fas pudor de pixats Lluís. Per cert, utilitzar la paraula españoles com un insult, fa riure i diu molt de la teva ignorancia
    Ç Desembre 17, 2021 | 21:33
    Moltes gràcies per l'article, clar i català.
    Som el 90.18 % (el 1-O de 2.266498 votants, 2.044.038 vam votar SÍ a la independència) Desembre 17, 2021 | 22:08
    El català és la llengua nacional de Catalunya. Dir que ha de ser la llengua de l'antifranquisme són ganes de tocar els collons: Castella fa 500 anys que intenta acabar amb el català i, de paios que diuen que són "antifranquistes" i tracten de destruir la nostra llengua i imposar-nos la dels castellans, remenant un femer, en trobaràs tants com vulguis
      vic Desembre 19, 2021 | 12:12
      No has entens l'article
    Arguments molt pobres els de l'article Desembre 17, 2021 | 22:31
    El 30 d'octubre del 1936, un Ju-52 bombardeja una escola al centre de Getafe i mata 60 nens. Vol dir això que el franquisme perseguia l'escola madrilenya i era racista amb Madrid?. Després de la guerra civil va ser Barcelona la província espanyola més beneficiada pel franquisme. I res de tot això no té res a veure amb el "conflicte" d'aquests dies. Ara parlem del frau de la immersió lingüística pujolista no de franquisme.
    Clar Desembre 17, 2021 | 23:09
    Exactament. Catalunya ha de tancar files i plantar cara al monstre feixista espanyol. No siguem més naive. Ells s’estan erosionant i estan quedant en evidència. La fera està més mal ferida del que sembla i la decadència espanyola és de vergonya aliena. Ho hem d’aprofitar i organitzar la segona escomesa. Aquesta serà la manera efectivar d’ampliar la base.
    Donec perficiam Desembre 18, 2021 | 09:29
    Per fi sento algu que diu les coses pel seu nom. Enhorabona per l'article. El bonisme ens mata poc a poc i hem de ser conscients que Caspaña sempre ha estat, és i sera feixista i trinxadora pels segles dels segles, perque ho porta a la sang i perque la seva ignorància és tant bèstia que és incapaç de veure qualsevol avanç, qualsevol cultura, qualsevol canvi, com una cosa bona. Només entén el llenguatge de la crueltat i la venjança. Només tenim un camí que és marxar d'una vegada i per sempre.
    2021 Desembre 18, 2021 | 11:37
    Totalment d'acord amb l'article. I el govern de la nostra Generalitat "estudiant" si emprèn accions judicials per calúmnies. Deixen sols els ciutadans lluitant contra un estat que ens voldria aniquilar. Govern que a sobre li salva el cul i els pressupostos a aquells que participen en la repressió contra els catalans. Actualment ERC i bona part de Junts i la CUP són són còmplices necessaris de la repressió. Uns perquè volen mantenir la paga, els altres perquè viuen en un món màgic on encara el comunisme és la solució a tots els problema causats per la pèrfida classe mitjana (encara recordo a Arrufat que recomanar votar als comuns), el cas és deixar sols a professors, mestres i pares defensant llur cultura. Si no fem fora tota aquesta claca de traïdors col.labiracionistes del govern, estem venuts. La Generalitat es persona com a acusació quan s'ha ferit un mosso, perquè és un funcionari. Quan el funcionari és un professor es veu que tant li fa . Què es foti!
    Vendetta Desembre 18, 2021 | 22:10
    Aixo va de espanya contra naltros com els ultims 400 anys no tractis de makillar no cola la gent esta despertant
    ramon Desembre 19, 2021 | 00:55
    un article per emmarcar
    Narcís Desembre 19, 2021 | 07:29
    Ras i curt : no s' enganyin els anticatalans : encara que desaparegués el català així els catalans d' ànima o de cor o, simplement, d' empatia . . aquest estat continuaria fument Catalunya, ço és, necessita de boc expiatori . . per seguir amb sos interessos bastards/ espuris i fantotxades d' allò més ! PD : el sol mot ( gentilici) de ' català ' és el que els hi dóna la vida per seguir amb ses malifetes, per seguir amb ses fetxories .. perdurar allò de ' grans d' espanya ' ( alhora sa població tan joiosa de viure amb les restes que els hi deixin, restes força interessants a Catalunya gràcies ! ) !
    Realista Desembre 19, 2021 | 17:24
    Totalment d'acord. Però per fer aquest pas ens falten líders, ja que els que tenim ara no tenen personalitat ni ganes d'enfrontament. Un Cuixart a la presidencia podria ser? Una mica més d'espenta si que la tindria davant el somni de la marmota actual.

Nou comentari