Adeu, autonomia

"S’ha acabat l’autonomia, s’ha acabat la Generalitat autònoma, per molt que es barallin sobre les seves despulles. S’ha acabat el Parlament. S’ha acabat el miratge, la fantasia. No hi ha marge per a misèries partidistes per gestionar les engrunes"

La fantasia política de l’autonomia (que vindria a ser una mena d’autogovern, dintre d’uns límits i sense amenaçar mai el poder de veritat) agonitza des de fa quatre o cinc anys. L’agonia ha estat llarga, però s’acaba aquí. Ha tingut una mala salut de ferro durant dècades: era la millor etapa d’autogovern de Catalunya des de feia quatre segles, cosa que semblava la major de les meravelles possibles, al·leluia! 

Però entre la consulta d’Arenys, els embolics de l’Estatut, les retallades de l’hereu Mas i la seva fugida cap endavant, l’esclat atòmic de la dinastia Pujol, la violència paramilitar de l’1 d’octubre, les presons, els exilis i el 155, sumat tot això a la repressió judicial, va quedar tocada de mort. Les negociacions impossibles entre Junts i ERC han acabat de rematar l’autonomia. I ho han fet en un context en el qual ens han aplicat, aprofitant les misèries de la pandèmia, un autèntic «apagón informativo» sobre moviments sísmics tan importants com els d’Escòcia o Gal·les, sense oblidar l’encara inclassificable sorpresa francesa al voltant de la protecció de les llengües minoritàries. 

A Europa, amb infinites dificultats, entre boires espesses, es mou alguna cosa. El mapa trontolla, perquè és evident que d’aquí a uns quants anys no serà el mateix. Hi ha realitats que no encaixen en el repartiment de fronteres interiors, ja veurem quines aconsegueixen consolidar-se… L’escocesa i la catalana estan a primera línia, febles i fortes al mateix temps.

I en aquest context, la política independentista catalana ha decidit suïcidar-se. No és la primera vegada que passa, a la història de Catalunya. És una vella pulsió: primer ens matem entre nosaltres i després ja veiem com plantem cara a l’enemic. El resultat és invariable: una derrota absoluta. 

És l’abc de les revoltes i de l’art de la guerra: primer cal saber identificar l’objectiu comú i els aliats, t’agradin més o menys. I quan guanyis, si guanyes, ja ens discutirem. Però fer-ho a l’inrevés és garantia segura de derrota. 

Ara mateix anem directament cap a aquest horitzó, la fallida del país, orfe de projecte de futur. Egoismes, partidismes, personalismes, paranoies, ànsies de poder, venjances, misèries… La millor recepta per al fracàs col·lectiu, agra i miserable, cuinada entre Lledoners i Waterloo, entre presoners i exiliats, mentre els victoriosos generals dels exèrcits judicials culminen el setge i preparen les condicions per a la rendició per esgotament.

La guerra, des de la nit de la humanitat, es basa en una veritat molt senzilla i molt difícil alhora: saber enfocar totes les forces cap a la victòria. Si no saps sumar, estàs començant a perdre. 

Ah, que això no és una guerra? Potser no en el sentit clàssic, d’acord, però sí, és una guerra. Amb baixes, víctimes, propaganda, amenaces, ostatges, represàlies… Enganyar-se sobre la realitat és sempre el primer pas cap a la derrota. Posar per damunt els interessos personals, partidistes o de grup, acostuma a ser una garantia força segura de derrota. Però continuem avançant per aquest camí, una mena de «joc del gallina», a veure qui afluixa abans… Al final, qui guanya, sempre, és l’altre, qui sap realment de què va el joc.

I de què va aquest joc? En primer lloc, del que ja han aconseguit: bloquejar l’autonomia, limitar-la a afers anecdòtics. Barallar-se per gestionar l’autonomia del 2021 és tan, tan patètic… Ja no serveixen les ficcions tarradellista, pujoliana o maragalliana: actuar com si tinguéssis un poder que no tens, i tirar milles, a veure si els altres s’ho empassen… Això ja no funciona: hi ha desenes de jutges preparats per aturar-te en sec, per posar-te al teu lloc. Per humiliar-te, si cal, en nom de la llei dels amos.

S’ha acabat l’autonomia, s’ha acabat la Generalitat autònoma, per molt que es barallin sobre les seves despulles. S’ha acabat el Parlament. S’ha acabat el miratge, la fantasia. No hi ha marge per a misèries partidistes per gestionar les engrunes. No hi ha dos anys ni vint anys ni dos segles. És el final d’una etapa històrica. I, tal com estan les coses, l’haurem d’afrontar al marge dels partits autonòmics, dels personalismes patètics, lamentant tot el que s’hauria pogut fer, però acceptant que el temps autonòmic del règim del 78 està acabat i amortitzat. O sortim del parany autonòmic, del cercle viciós de les presons i els exilis i els despatxos, o estem morts.

Empantanegats i enfangats com estem, bloquejats, emprenyats, deprimits, atrapats en la vella lògica autonòmica, intoxicats de misèries personals i partidistes, la derrota és més que segura.

Comentaris

    Narcís 11/05/2021 4:46 pm
    Joan Rovira, permeti'm : ara que hi penso, s' equivocà en la definició de guerra, atès que ' només escomet/ destrueix, tot plegat, ataca un . . i sense declarar-la . . n' és terrorisme ' , i de la pitjor estofa, ço és, amb la prepotència de ser estat i amb els mitjans piratejats a la víctima ! PD: excusi'm aquesta aclaració , però seria bo parlar ( escriure ) amb propietat !
      Joan Rovira 12/05/2021 7:08 pm
      Això és una guerra, efectivament, amic Narcís. Amb tots els ets i uts. De moment, sense tancs. Tot arribarà...
    sodomita 11/05/2021 11:49 am
    los que tenemos cierta edad recordamos a los Gobiernos civiles , ¿recuerdan ? , mandar, no mandaban nada , poder, ninguno , su función era ser el "representante del estado" en cada provincia , y asistir a los eventos ( se lo pasaban de pu.. madre), y ahora gracias a unos , violencia de otros , y traiciones de alguno que pasaba , volvemos a eso , a los "gobiernos civiles" , da igual el nombre que tengan en la puerta, Generalitat, Parlament , Potestas y Autoritas , pues NADA de NADA.
    Jordi (Català i Suís) 11/05/2021 11:32 am
    L'entrevista a en Lluís Llach és molt aclaridora en relació al Consell per la República (https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-lluis-llach-consell-per-la-republica/) i desemmascara la guerra que ERC està duent contra la figura d'en Puigdemont que el mateix Llach diplomàticament explica que és un element clau a l'exterior. L'home a abatre és en Puigdemont i ara ja és una evidència. I per reblar el clau cal dir que ERC vol control.lar-ho tot i com no pot control.lar el Consell i l'Exili prefereix destrossar-lo a utilitzar-lo per a la causa independentista.
    18
    23
    Respon
    LlunyDeCat 11/05/2021 2:49 am
    Som a la fundació i inici de l'Independentisme Català al Sud dels PPCC. És el 1er d'Octubre del 2017. I no foren pas els partits els qui el fundaren sinó milions de Catalans inclosos alguns amics nord-catalans que amagaren les urnes. La guerra total entre ERC i JXCAT durant el Govern Torra és simplement l'inici del veritable moviment independentista. No hi havia tradició abans. Només Estat Català, el FNC i després el PSAN, grups tots minoritaris i amb poca base social malgrat que el meu avi era d'Estat Català. Ho torno a escriure: SOM a l'any QUART de l'inici del Moviment d'Alliberament Nacional dels Països Catalans. El Referèndum del 01/10/2017 fou el moment mític de la fundació. Com l'1 d'Agost del 1291 al Prat del Grütli hi hagué el pacte entre els Cantons Primitius de CH per tal d'enfrontar-se als Habsburg que esdevingué el Mite Fundador de la Confederació Helvètica. La Tradició Independentista va començar aquell dia quan els Espanyols apallissaren vells i velles Catalans als col.legis electorals com ja feren el 1640 violant donzelles i robant als pagesos.
    28
    37
    Respon
    Ramon 10/05/2021 7:50 pm
    L'objectiu d'ERC, que Catalunya deixés de ser una autonomia, s'ha aconseguit. Per culpa d'ERC ara ja ni autonomia.
    Doctor Strangelove 10/05/2021 4:10 pm
    Rovira=cara de pomes agres=cara de restret! En fi. lleig per dins i sobretot per fora! Doc.
      "Doctor amor extraño" se "luce" 11/05/2021 1:12 pm
      "Doctor amor extraño" = rancio poetorro españolista, mucha caspa, pocas luces.
    baldiret 10/05/2021 2:57 pm
    És tot un premi i motiu d'una mena de satisfacció llegir les bajanades que diuen alguns dels que pasturen per aquí. Gràcies a tots,
    Joan Rovira 10/05/2021 2:47 pm
    Intento respondre idialogar, breument, al twitter... Gràcies pels comentaris. Per tots els comentaris.
    Gonzalo 10/05/2021 12:41 pm
    Vamos......venga borricos......vuestra ración diaria de alfalfa.....venga....
      Gonzalo Bernardos 11/05/2021 2:35 pm
      Gonzalo Bernardos, venga va, trabaja! burro español, junto con tu amigorro "Doctor amor extraño" no pegáis ni puto golpe... mucha coca daña el cerebro...
        Gonzalo 11/05/2021 3:12 pm
        ...le dijo la sartén al cazo....
      baldiret 10/05/2021 5:49 pm
      qQue bien nos vienen estos consejos, Gracias
      Anònim 10/05/2021 3:46 pm
      El saberut de Cal Puta ha parlat!
    Un furt 10/05/2021 12:38 pm
    Erc s'ha impregmat del marc mental de Madrid: derecha-izquierda. Els vots eren per una independència trasversal. Un frau. Un furt. Però l'automia segueix i depèn d'Ñ
      Ramon 10/05/2021 1:45 pm
      Aquesta tara, ERC la té des de l'aparició de les sigles ara fa 90 anys. Com també la tara del caïnisme. I la de l'estultícia. En realitat, aquella ERC inicial només tenia un tret bo: el nacionalisme català amb especial èmfasi en la llengua. I ha set aquest tret, just aquest, l'únic de bo, que l'han perdut.
      22
      70
      Respon
        Baldiret 11/05/2021 7:47 am
        Talment així, es la malúria que corre dintre del si del partit i ara està especialment inflamat amb aquest brot de narcisisme
    Anònim 10/05/2021 11:50 am
    Mirant-ho pel cantó positiu ens cal tenir confiança amb nosaltres mateixos, sembla arribada l'hora d'aplegar-nos en un gran partit. No cal entrar en desqualificacions estèrils, les opcions són lliures, cada u té els seus motius i preferències i cal respectar-los. Entrar en discussions eternes no treu cap a res saludable. El que cal és arribar una opció ferma i majoritària. Ganivetades per l'esquena n'hem vistes massa, encara que no totes les hagin caricaturitzat al Polònia.
    SantiS 10/05/2021 11:25 am
    Si aquestes negociacions acaben sense acord, poden passar tres coses: 1. ERC torna a guanyar i seguirem amb el mateix problema que ara. Repetició d'eleccions. 2. Guanya Junts i llavors el problema serà com aconseguiran convèncer a ERC de que formi govern amb ells. Molt difícil després del que ha passat, no?. Repetició d'eleccions. 3. Guanya PSC, absorbint els vots de Ciudadanos, i tot queda a les seves mans. Poc tindrà a dir l'independentisme. Si l'Illa aconsegueix formar govern tots podem imaginar que passarà i si no, repetició d'eleccions. Davant d'aquest panorama, algú em pot explicar perquè segueixen barallant-se els partits independentistes?. El sentiment autodestructiu català em supera, crec què si no ens aturem i posem seny d'una vegada, ens precipitarem a l'abisme.
    Enric del Renaixement 10/05/2021 11:05 am
    Impossible explicar-ho millor. Com sempre, l'anàlisi de Joan Rovira és lúcida i intel·ligent. Ens caldrien més ments clares com la seva.
    Narcís 10/05/2021 9:44 am
    No entenc què nassos fum un partit oficialment independentista o ERC fent manetes amb partits anticatalans/ antiindependentistes ! PD : no ens n' enganyem .. ' autonomia ' mai la tinguérem sinó de què LOAPA's , LOFCA's , balances fiscals amagades, recursos contra lleis de nostre Parlament, i tota mena de traves . . . . ?
    49
    41
    Respon
    Res 10/05/2021 8:18 am
    El que s'ha acabat és la unitat transversal de moviment de l'1 -O. L'autonomia o la franquicia seguirà mentre ho vulgui España. I ara que Erc ja ha entrat en el marc mental de l'estat -esquerra -dreta - pitjor. La teníem idealitzada aquesta autonomia com a govern de la generalitat. I no. Terradellas va retornar monàrquic i elogiant Suarez. De republicà, res.
    106
    71
    Respon
    Ex-independentista. 10/05/2021 4:23 am
    Doncs si. Aixó s' ha acabat. Els nostres dirigents no han estat- ni de bon tros- a l'alçada i jo he llençat la tovallola.
    10
    77
    Respon
      Ricard 10/05/2021 2:59 pm
      Mentider.
    LlunyDeCat 10/05/2021 3:20 am
    Com sempre article que posa el dit a la nafra quan diu que això és una guerra. I jo afegeixo: només els Espanyols en són conscients i utilitzen tots llurs mitjans per esclafar l'Enemic Català que ells en diuen "separatistes catalans", però tots sabem que volen dir simplement Catalans. El més sorprenent és que davant aquest Enemic Espanyol que ens agredeix, roba, persegueix, humilia, empresona i exilia, hi ha un buit absolut. No hi ha pas ningú per fer front a la Bèstia Immonda Espanyola.
    119
    127
    Respon
      Segueix @LlunyDeCat i no tornis mai 10/05/2021 10:29 am
      Sisplau.
      Valencianet 10/05/2021 8:30 am
      Totalment d’acord
        Puto Tio Paloma! 10/05/2021 12:06 pm
        Doneu fàstic!
          Ricard 10/05/2021 3:02 pm
          Doneu fàstic? Quin idioma és aquest?
          24
          30
          Respon
            Doctor Strangelove 10/05/2021 4:09 pm
            Es dieu feu fàstic subnormal. Els catalans fem no domen, tros d'ase! Doc.
    Ramon 10/05/2021 2:15 am
    ERC ens ha tornat a dur al 39.
    107
    70
    Respon
    No t'equivoquis tontet @Ricard 09/05/2021 10:32 pm
    En el món actual una nació sense estat no és una nació de veritat. Ni a l'ONU ni a la UE hi ha nacions sense estat i Catalunya no és cap nació.
    73
    67
    Respon
      Ricard 10/05/2021 3:01 pm
      Falsa bandera no gràcies. Mala educació no gràcies.
      15
      21
      Respon
      LoPep 10/05/2021 6:30 am
      Som en una guerra en què no tenim manera de fer mal a l'enemic i l'enemic no només ens en pot fer, sinó que xala fent-ho.
    Jos 09/05/2021 10:17 pm
    Partido independentista Catalán. Ya !!! Fusión Independendista Catalana. Coalición Independendista Catalana. Liga Independendista Catalana. Nación Independendista Catalana. Union Independendista Catalana. Víctoria Independendista Catalana. Suma Independendista Catalana.
    30
    13
    Respon
    Preparem-nos 09/05/2021 10:16 pm
    Els polítics de cap manera han estat a l’altura del procés . Dit això , ara ens toca a nosaltres continuar treballant i molt . Estic d’acord amb en Toni Segarra . JUNTS a de tenir altres objectius , el govern ara es un objectiu dèbil i lligat de mans i peus . Per tant ara es l’hora que JUNTS a de créixer amb el poble , demostrar que ens fa costat , treballar amb fermesa i fer-se fort . PREPAREM-NOS . Així de sencill i així de difícil .
    140
    50
    Respon
    Pep 09/05/2021 9:55 pm
    O sea que hay que ir a nuevas elecciones. Que el pueblo decida. Si no hay una mayoría clara, mejor dejarlo en manos de Junqueras y a esperar una nueva generación de catalanes.
    Ricard 09/05/2021 9:46 pm
    Els catalans som molt més que les misèries mundanes. De derrota no res. Tenim la nació sense Estat més forta i més resilient d'Europa. No és casualitat. Tenim molta confiança en nosaltres mateixos. Persistirem i guanyarem.
    144
    157
    Respon
      Vençuts des de dins 10/05/2021 9:06 am
      Per què no t'informes una mica? De nació cada dia en queda menys, en bona part gràcies a partits catalans com ERC que porta anys abominant del concepte nació i nacional. El mateix passa amb la llengua, que és el fonament indiscutible de la nació catalana. Minvant mentre ERC intenta posar el castellà al nivell de llengua pròpia de Catalunya per eixamplar-se. Ni forta ni resilient. Tenim el cavall de Troia ancorat fins al moll de l'ós i li hem lliurat el nostre destí perquè ens pensem que són dels nostres.
      134
      46
      Respon
        Anònim 10/05/2021 3:46 pm
        El saberut de Cal Puta ha parlat!
        Fins als nassos de juntsxlapasta 10/05/2021 10:51 am
        Noi, dir mes les mateixes mentides no les converteix en realitat, tot i que aquesta és la campanya q fa temps q feu els convergents. En fi....
          Ricard 10/05/2021 3:00 pm
          La falsa bandera és mentir. Ho heu provat, debades.

Nou comentari