La interlocutòria d’aquest dijous de Pablo Llarena només es pot llegir de dues manares: com una mena de vot particular contra la reforma del Codi Penal –en un TC del qual no forma part– o directament com un acte de desobediència al legislador. El to desafiant de la resolució del jutge del Tribunal Suprem, que s’hi rabeja al llarg de 71 pàgines, és de guerra oberta a una decisió presa pel Congrés i el Senat –que els seus companys de toga del Constitucional prou que van intentar aturar– i desborda fins i tot el cas del Procés.
El magistrat va instruir una causa per rebel·lió, va veure que acabava reduïda a sedició en la sentència dels líders del Procés que va aconseguir enviar a judici, va haver-se d’empassar que Alemanya i Itàlia es neguessin a entregar-li Carles Puigdemont i ara intenta rendibilitzar les restes del seu naufragi particular –la malversació– per continuar la seva croada contra l’exili. La malversació que no era prou per a ell l’any 2018, quan era l’única opció que li donava el tribunal de Schleswig-Holstein, ara és un clau roent al qual s’agafa. Continua intentant l’extradició de Puigdemont i, si no, que se li barri el pas a repetir com a candidat en les pròximes eleccions europees, com explica avui El Món que tem la seva defensa. El que sigui.
Però la interlocutòria –i la detallada nota de premsa que el magistrat ha fet difondre per assegurar-se que amb un reader’s digest que arribava a tothom– no és només un altre episodi de la història d’una persecució. És una expressió del pla de l’alta judicatura espanyola per executar la seva pròpia agenda política, que va des de fer recular com sigui el català a l’escola fins a rebentar decisions parlamentàries –del Parlament espanyol, ja ni parlem del català–, passant per intentar escriure la seva pròpia versió del final del Procés. El govern espanyol de Rajoy els va donar aquesta potestat, el PSOE no la va bloquejar i el govern de Pedro Sánchez, en molts moments i en determinats aspectes, ho ha beneït o tolerat. I sempre hi haurà l’acusació particular de Vox per posar la pilota al punt de penal per als togats rebels, ni la fiscalia podria aturar-ho. Han fet tard.