El conseller d’Educació, Josep González-Cambray, s’ha ficat molts pares de Catalunya a la butxaca amb una decisió anunciada per sorpresa –els implicats van rebre un correu electrònic 10 minuts abans– i que simplement avança uns dies l’inici del curs escolar. Les vacances d’estiu continuaran sent llarguíssimes –dos mesos i una setmana– i antipedagògiques, i continuaran deixant a la intempèrie els fills de les famílies més vulnerables. El canvi, que no passa de retoc, només alleuja l’estrès de les famílies que han pogut omplir el llarg estiu amb casals, colònies i vacances familiars i que la primera setmana de setembre ja no saben què fer amb unes criatures del segle XXI que no saben gestionar l’avorriment, tan creatiu que havia sigut històricament.
És bastant fal·laç, per tant, l’argument de la mesura “pedagògica” que van exhibir en roda de premsa solemne el conseller d’Educació i el president de la Generalitat. Una altra cosa és que no es pugui fer un canvi radical del repartiment de les vacances perquè sigui realment disruptiu. Segur que no es pot fer si es fa unilateralment, sense comptar amb cap sector de la comunitat educativa. El conseller Cambray al·lega que la decisió es va prendre sense diàleg previ perquè si fos pels sindicats mai es canviaria res. “Si fos pels sindicats no s’hauria tornat a les escoles després del confinament dur per la Covid”, va dir en directe a TV3.
Queda clar que per a Cambray, que ha emergit com a home fort d’Aragonès arran d’aquesta crisi, es tractava de desafiar els sindicats i posar-se els pares de classe mitjana a la butxaca. Però segurament ha comès un error d’apreciació: els implicats no són els sindicats, són els mestres. Trio mestres com a terme genèric que engloba els educadors de primària i els professors de secundària deliberadament, perquè és una paraula preciosa i honorable, molt millor que el tecnicisme docents. I, si es va al diccionari, mestre té una definició idèntica a la de professor.
S’anomenin com s’anomenin, són les persones que treballen educant les criatures les que es rebel·len contra la posició inflexible de Cambray. Estan revoltats i donen suport a la vaga convocada per a la setmana que ve fins i tot els que tenen un càrrec, com ho demostra l’entrevista al director d’un institut d’alta complexitat de l’Hospitalet de Llobregat que publiquem avui, amb 27 anys d’experiència i que ni tan sols està afiliat a cap sindicat. Duen a les espatlles molts anys de falta de recursos i de manca d’entesa amb la conselleria, i el nou calendari escolar només ha sigut el detonant: els motius de la protesta són molts més i més profunds. Després que la pandèmia rebentés totes les costures mal cosides de la sanitat pública, ara s’obre a l’ensenyament una altra gran crisi. Dos pilars de l’estat del benestar trontollen amb una multitud de treballadors crucials per a la societat cremats.
